Elisabet Juanola Soria
Periodista
Dir que la vida és orgànica, és gairebé una redundància, però de vegades és necessari reconsiderar allò que pot semblar obvi per descobrir i entendre el que tenim davant els nassos. Orgànic o sistèmic és un ecosistema, o sigui, un bosc, però també una comunitat de veïns, fins i tot, el cotxe, que ja sabem que si li falla una peça, comença a destartalar-se.
La pandèmia del Covid, ara fa cinc anys, va mostrar-nos de manera dramàtica la sistematicitat de l’espècie humana, però aquesta relació dependent, podria funcionar per contagiar esperança, alegria, benestar…? Per què no?
Diuen que per resoldre problemes és més eficaç tenir bons amics, que tenir diners. I efectivament, els amics són un suport insubstituïble sempre, amb o sense problemes. És molt recomanable tenir-los i cuidar-los, però com es fa?, hi ha una recepta?
Doncs possiblement començar per un mateix. És a dir, ser un bon amic, aprendre i desenvolupar les característiques que practiquen les persones que fan vincles sans, no tòxics. De vegades mesurem l’amistat en volum i cap enfora, és a dir: quants amics tinc, en lloc de mesurar-la en qualitat i cap endins: com puc ser millor amic o amiga? Ens ajuden a trobar el sentit de la vida, ens fan vibrar, tenir coratge, ànim i esperança.
«DE VEGADES MESUREM L’AMISTAT EN VOLUM I CAP ENFORA, ÉS A DIR: QUANTS AMICS TINC, EN LLOC DE MESURAR-LA EN QUALITAT I CAP ENDINS»
Ressalto algunes pistes extretes de les deu condicions de l’amistat escrites pel doctor Alfred Rubio que poden inspirar a generar vincles sans:
- NO FORÇAR
Aprendre a respectar la llibertat de les persones, fer invitacions i propostes lliures i obertes. - NO ENGANYAR
Ser transparents. En la mesura que ens estimem i ens acceptem a nosaltres mateixos, el nostre origen i la nostra història, serem més ‘sincers’. Això demana acceptar que no som perfectes. - NO IL·LUSIONAR VANAMENT
Fer projectes i propostes realistes i concretes. És possible somniar coses reals i possibles amb altres, però vigilar no il·lusionar en va. - NO SER EGOISTES
És part de la condició humana ser necessitats, però sempre podem créixer en compartir i empatitzar. Compartir dona vida, alegria i genera vincles estables. - NO COMPROMETRE
De vegades, sense voler, fins i tot, podem donar per suposada la voluntat dels altres sense consultar, o abusem de la seva confiança. Cuidar sempre el crèdit d’una persona, no parlar malament d’ella, és part d’aquesta característica. Tanmateix, si som nosaltres els que ens comprometem amb altres, cal complir amb la nostra paraula. - NO IRONITZAR
La persona que és bon amic o bona amiga no ironitza, ni ridiculitza els altres. - NO INSTRUMENTALITZAR
Quan utilitzem les persones per obtenir beneficis personals estem instrumentalitzant-les. Si necessitem un favor o intermediació, és beneficiós exposar directament la necessitat i demanar humilment deixant que la persona decideixi si ens la pot facilitar. - NO MANAR NI PERMETRE QUE ENS MANIN
Podem demanar les coses, fins i tot, si ens correspon liderar equips, podem fer-ho amb respecte i consideració a les habilitats dels altres i de manera organitzada. Buscar la confiança en la relació. - NO CAÇAR NI DEIXAR-SE CAÇAR
Reconèixer les relacions possessives, de domini, dependència i desigualtat i treballar pels ambients sans. El bon tracte no sempre és evident. El respecte, el no control, facilitar la felicitat i benestar dels altres no ha de ser un luxe. Això pot ser un desafiament en ambients laborals, que de per si són dependents. - ESTIMAR I DEIXAR-SE ESTIMAR
Destinar temps a petits gestos i observar i reconèixer el que els altres tenen amb nosaltres.
Sens dubte, les bones relacions poden contagiar-se i aconseguir que els sistemes en què estem siguin gratificants i nutritius.