Antoni Bolinches: «Per viure en societat cal renunciar a les coses que volem i adaptar-les a les que podem. I podem no només perquè volem, sinó que a més de voler, considerem que això ens ho podem permetre en funció de les normes, les pautes i les variables educacionals que interioritzem del «pare» i «l’adult» accepta com pròpies. A partir d’aquí, a les persones ens convindria relacionar-nos des de «l’adult» i d’una manera que li donéssim al «nen» el plaer suficient i féssim cas al pare amb el grau necessari. Però, també depèn de com la persona que interactua amb mi es posiciona en respecte al que jo estic interactuant amb ell. La gran pregunta que ens hem de fer és analitzar quin tipus de relació tenim amb les persones que ens envolten.»
Esther Hierro: «Quan juguem permanentment ens estem comunicant, relacionant, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Fins i tot, quan sembla que juguem sols estem creant un espai compartit per explicar-li a l’altre. No hi ha una bona comunicació sense una part de joc. El joc està molt connectat amb el que és una comunicació possibilitadora. El joc és curiositat, descoberta… I quina millor manera de relacionar-nos amb els altres què des de la descoberta, de la curiositat, des de l’esforç, des de la capacitat de superar-me. Això és joc, és assumpció de reptes i té a veure amb assumir l’error com a part de l’aprenentatge, el joc és abraçar el conflicte.»
Susana Pérez: «Els mecanismes de la democràcia que necessita una cohesió i profunditat s’esvaeixen en el mitjà d’Internet perquè per naturalesa és fragmentat, és immediat i de consum ràpid. Cal entrar a les xarxes socials per reafirmar les pròpies creences. Intentar accedir-hi per cercar altres tipus d’informació, contrastar-la, i també no entrar ni comprar la informació més polèmica, és a dir, no quedar-se només amb els titulars. Intentar accedir dins de les noticies, informacions, per consumir la totalitat de les noticies.»