L’any 1956 apareix el concepte intel·ligència artificial, que avui és reconegut pels avenços de la computerització que és capaç de fer uns robots i un conjunt de mecanismes integrats per suplir el treball de l’ésser humà. Comporta un canvi de formes de treball en què la persona s’ha de retirar o ha de canviar d’activitats, es calcula prop d’un 25% dintre de pocs anys. Això ha passat en cada invent definitori, com la roda, la impremta, l’electricitat, el tren, la informàtica… En el nostre cas, ens aturem a reflexionar en les noves tecnologies i les seves repercussions. En tots els descobriments, especialment els científics, en els que intervé la persona com a usuària, es produeix un fenomen que posa en qüestió les relacions interpersonals.
La intel·ligència artificial progressarà molt més i ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, però la intel·ligència emocional artificial ens qüestiona. La intel·ligència emocional sortosament compta amb la força que tenen les emocions i els sentiments per ajudar a ben ser i ben actuar en la vida. Avui parlar d’una intel·ligència emocional artificial és impensable.
Sovint hi ha un concepte erroni del que s’entén per emocions i sentiments. Fa prop de vint anys, ja des de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, durant tres anys consecutius, vam fer unes jornades per estudiar les conseqüències de les emocions i dels sentiments, el perquè s’originaven i el com. Aleshores, s’estava estudiant amb molta precisió el procés neuronal a partir de l’estímul dels cinc sentits i ja s’afirmava que aquest procés era raonat i raonable en arribar al cervell que se situava per sota de l’hipotàlem, prop de l’oliva o amígdala cerebral. Poc temps després es va aprofundir científicament localitzant uns centres més concrets i específics.
Incidim novament en aquesta dimensió cerebral per aclarir què són les emocions. Des de l’Àmbit hem fet cinc sopars per explicar diferents aspectes de les emocions i dels sentiments relacionant-los amb els valors, amb el ben ser personal i social, amb la felicitat i preguntant-nos com els hem de gestionar. En aquest Sopar, també volem endinsar-nos en la dimensió psicològica que mou els sentiments i les emocions. La persona completa és animal –evidentment– racional, però –evidentment– a més és emocional, és a dir, capaç de sentir a través d’un trajecte neuronal que suporta els sentiments que tots els descrivíem com immaterials i que acabàvem assenyalant-nos el cor.
Els sentiments i les emocions són una realitat tan potent que són capaços de capgirar postures mentals, accions, actituds per donar respostes amb sentit. L’emoció més universal és la de sentir l’amistat per ben ser, transmetre-la i gaudir-la. En la història dels sentiments i de les emocions, també cal tenir en compte que la més gran maldat és suprimir-les. Alguns autors parlen de refredar-les o d’ignorar-les. Racionalment es pot justificar tot, fins i tot, la violència i la guerra. Per això, el primer que fan és anul·lar la dimensió ètica i ensorrar la llibertat dels altres.
En el recorregut humà no podem prescindir de l’educació emocional, ja que des de la infància és clau en la intel·ligència per poder ben existir i ben ser. Preguntem-nos sobre el perquè de les emocions i dels sentiments per explorar i saber com els vivim i sentim.
Josep M. Forcada Casanovas