Gerent de la Federació Catalana de Voluntariat Social, des de l’any 2004. Llicenciada en filosofia a la Universitat Autònoma. Diplomatura en ciències religioses a l’ISCREB i Màster en direcció d’ONG a ESADE.
SER VOLUNTARI ÉS UN COMPROMÍS
«El voluntariat ha de dur a la motxilla una colla de valors d’adaptació a la realitat, i alhora d’humanitat, per a què el cor i el cap li vagin a l’uníson.»
El 2001 va ser declarat Any Internacional del Voluntariat, deu anys més tard, el 2011 és l’Any Europeu del Voluntariat. Què destacaries d’aquesta dècada sobre el voluntariat social?
Per una banda, que el missatge del voluntariat s’ha ampliat, ha arribat a més capes de població, s’ha socialitzat, ha deixat de ser una cosa de quatre herois sacrificats o de molt bona gent. Ha passat a ser una possible experiència per a molts que ja pensen que no els cal ser especialment dotats i carregats de valors per a poder experimentar el que representa ser voluntari. És a dir, s’ha transformat el missatge, que passa a ser viu: «És una oportunitat: descobreix-la i aprofita-la». I, per altra banda, el gran canvi és que s’ha «professionalitzat» el voluntariat, és a dir, tothom té present que no pots exercir cap tasca de voluntari sense una formació, sense eines, sense recursos, sense habilitats. No es deixa el voluntari sol, primer se’l forma i llavors se li demana que allò que faci, ho faci de la millor manera possible.
Per tant, no tothom pot ser voluntari. Quin és el procés o formació quan la persona decideix ser voluntària?
Si hagués de posar un filtre el posaria allà on la persona no es troba en bones condicions personals o està en un cicle vital baix, ja que no està en situació de poder exercir un voluntariat perquè està sotmesa a una crisi, una confusió o un trastorn. Ser voluntari requereix estar molt pendent de fora i no de la pròpia situació personal: aquest és un filtre important. A banda d’aquest filtre, la majoria de la gent pot ser voluntària, perquè n’hi ha de moltes menes. Per exemple, hi ha la persona que et diu: «a mi no em facis fer una acció arriscada d’atenció directa», però que pot fer un treball administratiu.
Quin és el perfil d’un voluntari?
És molt extens: una persona jove o gran, dona o home. Avui s’està masculinitzant, jubilat o en actiu. Abans era molt propi de mestresses de casa, bones persones que disposaven de temps. Això s’ha transformat i avui cadascú tal com és hi aporta les seves característiques. Però tothom ha d’entendre que ser voluntari és un compromís: sempre voldrà dir un cert horari i una mena de «contracte psicològic» sobre el lloc que ocupes o sobre la tasca que exerceixes dins aquella entitat, que alhora és la que t’acull.
Aquest «contracte» és lliure. A més, la societat està canviant per la crisi econòmica, l’augment de l’atur, la prejubilació… Aquesta nova situació permet disposar de més temps i fa que el voluntariat sembli més un treball sense salari. Com es manté un equilibri davant d’aquestes noves realitats?
Aquest seria un altre filtre que és molt propi de les circumstàncies actuals. A segons qui se li ha d’advertir que el voluntariat no és un lloc de treball; si el que busca és exclusivament això, ho hauria de deixar. És evident que, a partir d’entrar en contacte amb la realitat de l’entitat, potser pot arribar a trobar una feina, però aquesta no pot ser la finalitat buscada. S’ha de recordar que fer voluntariat no és remunerat, és gratuït. La Carta de Drets i Deures del Voluntari d’altra banda, diu que a la persona exercir un voluntariat no li ha de suposar una despesa. Per tant, l’entitat en principi és qui ha de cobrir les despeses però no remunerar aquella tasca.
Quina és la formació que ha de rebre qualsevol persona per a poder exercir una tasca de voluntariat?
Segons el Pla Nacional de l’Associacionisme i Voluntariat i la Carta de Drets i Deures del Voluntari, la persona que vol ser voluntària està obligada i alhora té el dret a rebre una formació bàsica útil per a qualsevol mena de voluntariat. Fet aquest curs bàsic, que habitualment és de dotze hores, hi ha moltes altres formacions possibles. Si l’entitat té prou recursos per anar formant els seus propis voluntaris, ho fa. Sinó sempre hi ha el recurs de l’Escola de la Federació que periòdicament n’imparteix. La nostra formació, a més de la bàsica, consisteix a donar eines específiques per a saber més del col·lectiu a qui atendràs, aprendre més de l’entorn on faràs el voluntariat, dins d’un àmbit concret, com el penitenciari, l’hospitalari, el corporatiu, etc També hi ha les formacions més de creixement personal, que t’encaren a qui tu ets i et donen eines per a ser voluntari. Es tracta que quan et vagis trobant amb les dificultats pròpies de la pràctica del voluntariat tinguis capacitat per a sortir-te’n perquè ja hi ha qüestions de tu mateix que ja has entès.
[yellow_box]La Federació Catalana de Voluntariat Social va néixer l’any 1989 de la voluntat d’unes quaranta entitats que treballaven en l’àmbit social, el capital humà de les quals el constituïen bàsicament persones voluntàries, amb l’objectiu de caminar juntes per aconseguir fer-se presents tant davant de la ciutadania com de les administracions.
Actualment són 284 les entitats federades de tot el territori català que en formen part. La Federació té quatre seus: la Unitat Territorial de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
La principal missió de la Federació és doble: Fomentar el voluntariat social i sensibilitzar-hi la població. També enfortir el treball en xarxa entre les diferents entitats sumant sinèrgies amb totes elles.[/yellow_box]
Quin és el paper de la Federació?
Fa vint-i-dos anys es va fundar partint d’una quarantena d’entitats d’aquell temps, totes d’atenció directa. Elles es van dir si ens agrupem i creem un segon nivell, potser això ens permet enfortir-nos i que alguns dels serveis que nosaltres no ens podem permetre ens representin menys cost. En crear aquesta estructura mínima tot seguit ja es va començar a impartir formació, cobertura de l’assegurança de voluntaris, cerca d’estocs a les empreses, entre d’altres serveis. Evidentment, durant aquests vint-i-dos anys els serveis han crescut i s’han diversificat. Més o menys, el perfil de l’entitat que es federa és el d’una organització petita o mitjana que té uns quants professionals i també uns colla de voluntaris, creu que pot treballar amb els seus voluntaris i que vol formar-los i donar-los un rol dins de l’organització. La intenció és fer la feina més ben feta tant amb ells com amb les persones usuàries de l’entitat. A la nostra Federació hi pertanyen avui 284 entitats.
Per què a Catalunya hi ha hagut sempre aquest esperit emprenedor de ser voluntari? Quantes entitats hi ha de voluntariat?
Milers. A Barcelona només, n’hi ha unes cinc mil. Crec que el motiu d’aquest volum és perquè hi ha hagut poc Estat i en contrapartida una societat civil molt activa en tots els àmbits: cultura, esport, tradicions, folklore, lleure … La gent s’ha espavilat a organitzar-se. Aquest és un reflex de la gent que té iniciativa i actua. N’hi ha algunes,però, que neixen i es mantenen diminutes i s’extingeixen finalment, ni tan sols es registren a la Generalitat. Per tant, ni les coneixem.
Una de les grans activitats que esteu preparant des de la Federació és el Marketplace que se celebrarà l’11 de l’11 de l’11. En què consisteix?
Fa més d’un any i mig que ho estem organitzant. És una iniciativa europea que fa anys que es practica per exemple a Holanda o al Regne Unit. A Catalunya és el primer cop que se celebra un esdeveniment d’aquesta magnitud i quedarà emmarcat dins el Segon Congrés Europeu del Voluntariat, convocat per la Generalitat.
La intenció del Marketplace és unir projectes d’impacte social amb empreses que tenen intenció i desig d’exercir la seva responsabilitat social corporativa. Aquell dia es trobaran empresa i entitat per a què hi hagi la possibilitat de compravenda de projectes. A l’empresa li pot interessar un projecte d’una ONG, en el qual hi manca infraestructura o recursos per a portar-lo a terme. És un espai per a què es trobin l’empresa mercantil i l’entitat social, dues realitats que es coneixen relativament poc.
Les nostres entitats han hagut d’entendre, com nosaltres, un projecte d’aquesta magnitud. Hem rebut i valorat aproximadament dues-centes propostes de col·laboració de les federades i posteriorment hem anat buscant empreses per a un acord previ al dia 11 de novembre. Aquell dia pretenem que hi hagi la possibilitat d’estands compartits entre l’empresa i l’entitat social.
Davant de tants projectes i de tantes entitats dedicades al voluntariat, les noves tecnologies deuen ser un bon suport?
Sí, són una gran contribució. Abans vivíem pendents i sotmeses als mitjans, anhelant entrevistes o que ens publiquessin documents i notícies, enviant notes d’agenda… Això ara també ho vetllem, però la xarxa permet fer la difusió més ràpidament. Curiosament, després els mitjans ens vénen a preguntar. S’ha produït un gir de 180 graus.
En aquest monogràfic tractem el voluntariat però amb l’afegit del sentit social davant la realitat que viu la comunitat. Per a tu quina connotació té?
Jo veig que el tercer sector, que a Catalunya és fort i que ara s’ha convocat novament a un congrés, liderat per la Taula d’entitats del 3er Sector social de Catalunya, es va estabilitzant i es diversifica per àmbits. Part d’aquest tercer sector social, certament, no compta amb voluntariat, i això és ben legítim. Treballa exclusivament amb persones assalariades i considera que amb uns bons equips tècnics pot tirar endavant els seus projectes.
Tot i així, vist des del nostre angle, el que fa que un projecte social sigui realment transformador, i diferenciat del mateix projecte fet per una empresa mercantil, és que el voluntariat hi hagi estat present des de l’ inici fins a l’execució posterior i a l’avaluació final. El que dóna sentit social al projecte és precisament que hi intervinguin voluntaris, perquè el voluntariat aporta un desequilibri que és incòmode, i que obliga a revisar el sentit i l’orientació del projecte de tant en tant. I, d’altra banda, la persona atesa hi surt guanyant de totes: en humanitat i en dignitat perquè sent que l’altre és allà amb ella senzillament perquè ho ha volgut. Efectivament, el voluntariat humanitza i ens dignifica com a societat.
Quins valors destacaries del voluntariat?
Jo diria que la llibertat amb què accepta el compromís i entén la gratuïtat. Hi ha en el voluntariat una mena de barreja entre coratge i consciència: es vol implicar i vol saber on es fica. Té ganes de participar, és adaptable, sap estar en equip i treballar amb persones assalariades, i sobretot, entén el missatge de l’entitat on col·labora. El voluntariat ha de dur a la motxilla una colla de valors d’adaptació a la realitat, i alhora d’humanitat, per a què el cor i el cap li vagin a l’uníson.
Quan comparteixes amb qualsevol voluntari que acompanya alguna persona o dóna el seu temps i dedicació a l’entitat que sigui, coincideix que sempre expressa: «reps molt més del que dónes». Què en penses?
És així. Que tothom ho provi i ho veurà! Sents que l’altre, a qui tu atens o acompanyes, et va al davant!
Assumpta Sendra i Mestre