Com llegim les imatges? Aquest és l’interrogant que ens planteja el monogràfic. Una pregunta que no deixa indiferent, ja que si no tenim cap lesió en els sentits que són la finestra per a connectar en el món visual, tots tenim la capacitat de llegir. L’afegit de l’adverbi com convida a preguntar-nos de quina manera llegim i, en concret les imat ges, ja que totes elles «diuen» alguna cosa. Pel que fa a l’acció de llegir, hi ha una implicació personal en el procés interpretatiu del que llegim.
Aquest exercici de lectura es pot fer fins i tot d’una manera inconscient, ja que moltes vegades llegim amb rapidesa uns signes i uns símbols associant idees i experiències que ens fan entendre unes situacions i unes realitats que ens poden interessar: un senyal de trànsit, un cartell, una indicació, una imatge, etc. Tot això vol dir que prèviament hi ha hagut un procés d’aprenentatge i, a mesura que un llegeix molt i en va aprenent, és cada vegada més capaç de descobrir un rerefons de la realitat que els ulls poden veure; es pot llegir més enllà del que diu un text, una notícia, un document, una pintura, una escultura, un vídeo, una pel·lícula, una publicitat, unes imatges digitals o virtuals…
La persona ha d’entrar amb una veritable capacitat imaginativa i alhora amb profunda veracitat a interpretar, per a descobrir què ens vol dir el publicitari, el cineasta, l’artista i, especialment, què ens volen dir les imatges vives que ens mostren les persones. El protagonista humà té un animus que sovint queda amagat. Perquè impedeix que es descobreixi què hi ha en el seu interior, falsejant actituds i sentiments, o bé perquè el qui hauria de llegir aquest protagonista no en sap prou, tal vegada perquè li fa por descobrir què hi ha al cor de les persones, que potser l’obligaria a canviar d’actituds, de formes de conviure o, fins i tot, de maneres de compartir l’existència.
Les imatges nodreixen l’esperit del «lector» i l’han de fer madurar a partir de les qües tions que sorgeixen de la reflexió, que hauria de conduir a unes actituds positives plenes d’un humanisme creatiu i dialogant amb els altres. D’altra banda, també és ben cert que les imatges poden tenir uns efectes negatius, fins i tot destructius del més elemental sentit de la vida, i poden portar al rebuig, a l’engany, a la injustícia, a crear prejudicis i ressentiments que condueixen a la malícia i a tants altres aspectes contraris a la pau i a l’harmonia social.
Des d’aquestes pàgines, els articulistes –cadascun des d’un punt de vista diferent– ofereixen unes propostes a partir de la seva experiència contrastada amb la ciència i fan planer un mode d’entendre les imatges.