Coneixem la varietat de tipus de voluntariat: cultural, cívic, ecològic, entre altres. En aquest monogràfic hem volgut fer una mirada profunda a la realitat del nostre entorn, en uns temps difícils, amb el títol: Voluntariat social en temps de crisi, en el marc d’aquest any 2011 en què es commemora l’Any Europeu del Voluntariat.
Des de sempre Catalunya ha estat un país amb una manera de ser i de fer caracteritzada per la voluntat d’agrupar-se i la capacitat d’organitzar-se per a concretar serveis i projectes. Aquesta realitat històrica ha fet possible la creació de molts grups diversos sense afany de lucre: entitats, associacions i col·lectius. Aquest fet ha potenciat el treball social. En l’actua litat aquest factor social s’ha anat modificant, fruit de les necessitats marcades per la crisi.
Impressiona saber que hi ha tantes persones disposades a donar, a fer alguna cosa perquè creuen en els altres o en l’entitat amb la qual han decidit col·laborar. En aquestes pàgines mos trem algunes entitats que ens diuen qui són, per què fan la seva tasca concreta i, fins i tot, ofereixen la possibilitat de fer-se voluntari. Evidentment, darrere de cada voluntari que exerceix lliurement la seva tasca, hi ha la persona i, majoritàriament, es treballa amb per so nes. Hi ha altres menes de voluntariat a més de l’acció directa, que poden ser auxiliars, com descarregar camions de material o fer tasques més administratives. Però, en cada un d’aquests serveis hi ha el denominador comú de donar, aportar, contribuir… I l’afirmació de tots els voluntaris quan expressen allò que viuen i senten és coincident: «Reps molt més del que dónes».
Al llarg d’aquestes pàgines una de les paraules més repetides és «transformació», «canvi», ja que hi ha molts àmbits d’actuació dins del voluntariat social i tots apunten a millorar el nostre entorn, aportant-hi allò que més hi falta. El gest solidari del voluntari disposat a actuar d’una manera lliure, gratuïta i desinteressada és una actitud humana, la vàlua de la qual no es pot quantificar: és un bé que dignifica l’ésser humà, els grups i la mateixa societat.
Sovint ens preguntem si qualsevol persona pot fer de voluntària, si serveix per a realitzar un determinat servei, o com s’ha de formar. Eulàlia Mas, en la secció entrevista, aclareix que, «segons el Pla Nacional de l’Associacionisme i Voluntariat i la Carta de Drets i Deures del Voluntari, la persona que vol ser voluntària està obligada i alhora té el dret a rebre una formació bàsica útil per a qualsevol mena de voluntariat.»
Són molts els valors de què es parla en el conjunt de tots els articles: compromís, gratuïtat, solidaritat, generositat, amistat, respecte, creativitat, coratge…, tots ells descriuen el tarannà del voluntari.
Per a alguns llegir aquestes pàgines suposarà descobrir i conèixer el món del voluntariat, per a d’altres comportarà reflexionar i aprofundir encara més les demandes socials que atenen. Tant els uns com els altres formem part del llogaret global i som convidats a contribuir davant les necessitats provocades pel context actual. Aquest mosaic tan variat del nostre entorn demana una atenció per a dignificar la persona i una conscienciació social per a poder millorar la realitat.