Als seus 82 anys la iaia Antònia no faltava mai a la seva tertúlia setmanal al bar del poble amb els seus 4 nets perquè –deia ella– “la mantenien informada de les coses del mon”; de fet, una vegada els vaig trobar discutint sobre les relacions de parella i em sobtar molt quan vaig sentir que els hi deia que abans de ficar-se en una relació aprofitessin de “lligar tot el que poguessin”, perquè així tindrien mes criteri per triar la millor opció.
Més enllà de l’anècdota, aquesta iaia representa una particular expressió d’una vellesa activa: una persona de mes de 80 anys, amb autonomia, interessos propis, família, amistats, i una amplia visió de les coses.
En realitat la iaia Antònia es un personatge fictici, tot i que segurament hi ha moltes iaies i iaios que es podrien sentir identificats amb la seva descripció. Tot i estant completament d’acord amb aquest model de vellesa, si hem de parlar de vellesa activa hem de considerar una sèrie de variables que en aquesta caricatura no queden reflectides.
En primer lloc cal dir que el concepte de “vellesa” no és fix, sinó que canvia d’un lloc a un altre i d’una època a una altra en funció de múltiples variables, com ara els avenços de la medicina, les creences religioses, la idea de l’autocura, els hàbits alimentaris o la pràctica d’esports, entre d’altres. Així doncs, en alguns contextos s’és vell a partir dels 60 anys i en altres a partir dels 80. Així mateix ésser vell ara no és el mateix que fa 30 anys, com tampoc és igual ser vell en el camp que en la ciutat, etc.
En el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional, es parla d’envelliment a partir dels 60 anys, tot i que en un sentit molt ampli inclogui tota aquesta diversitat. Independentment d’aquest ampli ventall i de cara a l’any 2012, la Comissió Europea (CE) entén que envellir activament significa:
1. Donar a les persones grans la possibilitat de participar plenament en la societat.
2. Fomentar les seves oportunitats de feina.
3. Permetre contribuir activament a través del voluntariat (per exemple com a curadors familiars)
4. Permetre viure amb independència adaptant la vivenda, les infraestructures, la tecnologia i el transport. Año Europeo del Envejecimiento Activo
Tot i que en una primera lectura és fàcil adherir-se a aquests propòsits, si els revisem amb més deteniment és possible apreciar alguns matisos que val la pena tenir en compte. Des de la nostra perspectiva el més important és que l’activitat sigui proposada com a sinònim de “treball” i de “voluntariat”, és a dir, dues activitats que poden estar vinculades a importants canvis en el model social actual del continent: l’estat de benestar.
Com és sabut, aquest model està en retrocés, ja que ha demostrat la seva incapacitat administrativa i principalment econòmica de donar resposta als profunds canvis socials succeïts en les darreres dècades, com ara la caiguda de la natalitat, l’envelliment de la població i les migracions, entre d’altres. En aquest context, ens resulta inevitable vincular l’interès per promoure la participació de la gent gran en el món laboral i el voluntariat, com un intent –per una banda- d’allargar la seva vida productiva en termes econòmics; i per una altra, de cobrir part de les tasques de reproducció de la vida (com ara la cura dels infants, dels malalts i de si mateixos) de les quals ja no es poden ocupar les dones, perquè constitueixen part important de la força laboral actual, ni tampoc els governs, perquè no hi ha prou recursos per fer-ho. En la mateixa línia, l’últim dels propòsits esmentats està orientat a facilitar la realització d’aquestes tasques per part de les persones grans.
Tal i com està plantejada, és molt probable que la definició d’“envelliment actiu” que ofereix la CE estigui fonamentada en el “paradigma de la ocupació” que en els darrers trenta anys s’ha utilitzat de manera terapèutica per promoure la inclusió social de les persones amb diversitat funcional, la qual, en la majoria dels casos és entesa com a sinònim de (re)incorporació en el món laboral. Justament per aquest motiu, en els últims anys aquest paradigma està començant a ser qüestionat pels propis professionals de la teràpia ocupacional, ja que presenta una perspectiva productiva de la persona i no necessàriament orientada a l’apoderament d’aquesta (Gutiérrez, 2011).
Des d’aquest enfocament i amb el propòsit de contribuir a la reflexió sobre la vellesa activa, considerem que abans d’apropiar-nos de la proposta de la CE val la pena aturar-nos a pensar quines són les diferents realitats de la vellesa en els nostres contextos més propers i a partir d’aquesta reflexió, pensar en si és o no possible i/o convenient repensar-les des del paradigma de l’activitat; i en aquest cas, quin tipus d’activitat seria la més adequada d’acord a les seves possibilitats i necessitats (físiques, intel·lectuals i materials) i els seus desitjos. Siguin com siguin les respostes que trobem, ens sembla que l’objectiu últim ha de ser el benestar de les persones grans, sigui el sigui el que elles entenguin amb aquest concepte.
En definitiva, es tracta que la iaia Antònia i tots els seus congèneres puguin viure en plenitud allà on siguin, gaudint dels seus petits i grans plaers, i rebent el respecte i estima que mereixen després de tota una vida dedicada als altres.
Rodrigo Prieto
Dr. en Psicologia Social
aprietoc@yahoo.es