Ningú no s’escapa de prendre decisions, i algunes són difícils i arriscades. És ben cert que en un percentatge elevat i com molts dels actes humans, les prenem d’una manera inconscient, intuïtiva o automàtica. El que costa és acceptar-ne les conseqüències o els resultats, sobretot quan no són favorables. Potser a alguns lectors els pot semblar que dedicar un monogràfic a un fet tan senzill com és decidir ve a ser donar voltes a una qüestió òbvia. Moltes d’aquestes obvietats no es treballen ni es valoren, perquè es donen per sabudes i, sovint, perquè el fet de pensar-hi fa la sensació de perdre el temps.
Per exemple, en una lluita de qualsevol tipus, prendre una decisió errònia pot portar com a resultat catàstrofes, especialment amb víctimes humanes. O, per exemple, una decisió presa en un àmbit d’alt nivell econòmic pot produir un bé social o tot al contrari. Però hem de ser conscients que les decisions personals, les d’ample contingut humà, s’haurien de poder prendre amb seny i serenor per no improvisar o no guiar-se solament per impulsos i intuïcions. Gairebé sempre, les repercussions d’una decisió desafortunada produeixen danys de tota mena.
Ens preguntem: en la presa de decisions, es té prou present el bé de la societat per damunt del propi bé? Es compta amb els valors socials? Es té prou present la capacitat de renúncia a béns lícits, per obrir portes a molts que necessiten accedir al que és necessari? En l’ambient familiar, es pensa a reforçar l’amistat per damunt d’altres objectius que poden ser secundaris?…
Encara que sembli estrany, la força de l’egoisme pot influir en la presa de decisions de tal manera que es facin insuportables les relacions humanes. Senzillament, una decisió malgirbada pot dur al sofriment i desmuntar la convivència. En el cas que el resultat d’una decisió no fos l’esperat ni el desitjat, hauríem d’aprendre a reaccionar obrint altres possibles alternatives davant les noves situacions que es presenten, fins i tot les desagradables que poden fer trontollar.
Com es podrà llegir en aquest monogràfic, que porta per títol prendre decisions, n’hi ha de moltes menes diferents: simples, complexes, pensades, elaborades, programades, imprevistes, inesperades… A més, cada decisió depèn del context: personal, familiar, laboral, polític, econòmic… I segons com sigui, requereix un procés que demana la capacitat de triar, prioritzar, avaluar i analitzar per a arribar a un bon resultat.
Tots tenim capacitat de decidir, però són molts els factors que influeixen a l’hora de prendre una decisió. Per començar, hi intervenen tant el cervell com les emocions i els sentiments; la pròpia personalitat, que ens decanta a triar un camí o un altre i a avançar-hi; hi intervé el sentit comú i, també, la necessitat específica de cada moment.
Un bon nombre d’articles presenten coincidències, amb variats matisos en el plantejament del tema que cada autor tracta. Tots ells aporten un teixit de reflexions i comentaris que van perfilant un estil de decidir, conseqüent amb una ètica social que condueix al bé personal i social.