És economista d’ICADE i MBA de la Northwestern University de Chicago. Ha treballat en grans multinacionals, amb Coca-Cola, McDonalds, McKinsey & Company i el Banc de Santander. Des de fa dotze anys és empresari. Des de BtoBfactory, incubadora d’empreses d’Internet i de la qual va ser cofundador, ha participat en el llançament d’una desena d’empreses en el camp de la formació online, de la intel·ligència artificial, les compres electròniques, solucions informàtiques… Casat i pare de tres fills, és una persona inquieta pels temes humanistes, membre del patronat de la Fundació de l’Ermita de Sant Josep i Santa Rita. Juntament amb Leticia Soberón, psicòloga i doctora en comunicacions, i amb Francisco Ibáñez, enginyer i MBA de Harvard, han creat una xarxa social innovadora anomenada Dontknow.
«Prendre les decisions importants, en el seu moment i de la manera correcta és un dels reptes més complexos i delicats que hem d’afrontar els éssers humans»
Què és Dontknow?
És una xarxa social que té com a principal objectiu fer arribar a tothom coneixement humanista, de caràcter general i d’alta qualitat, provinent dels experts i de les pròpies experiències personals dels qui desitgen compartirles.Amb el convenciment que des d’una societat més educada, reflexiva i dialogant, es podran generar idees i decisions més eficaces per a superar els importants reptes a què ens enfrontem, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
Què pretén oferir la xarxa social Dontknow?
L’objectiu és promoure una autèntica revolució en uns quants camps del coneixement humà, que posi les persones al centre de tots. Es vol ajudar cadascú a millorar el seu nivell de coneixement perquè trobi les solucions i prengui les decisions necessàries per a superar els difícils desafiaments, individuals i col·lectius a què s’enfronta. Prendre les decisions importants, en el seu moment i de la manera correcta és un dels reptes més complexos i delicats que hem d’afrontar els éssers humans. D’aquestes decisions dependran en gran manera el nostre desplegament i la nostra felicitat i, també, la dels altres. No sol haver-hi pitjor decisió que aquella que no prenem. La indecisió afavoreix, moltes vegades, a la frustració i al fracàs.
L’expressió anglesa dontknow, «no ho sé», obre molts interrogants.
El nom, Dontknow, i el lema «jo només sé que no sé res» que hem pres de Sòcrates, resumeix perfectament l’esperit amb què volem orientar aquesta xarxa i com creiem que les persones han d’encarar el repte d’ampliar els seus coneixements: amb humilitat, amb obertura de ment, amb predisposició al diàleg respectuós, entenent tots els punts de vista i les limitacions de la raó i dels éssers humans.
La seva experiència professional tan intensa i la seva activitat social, segur que li han fet descobrir la necessitat que té la societat i l’han portat a ajudar-la a respondre molts interrogants vitals.
Prendre adequadament les decisions importants de la vida requereix reflexió i coneixement. El problema és que les persones no havíem tingut mai tanta informació com ara, i, alhora, tanta falta de coneixement. Confonem informació amb coneixement; vet aquí l’anomenat pseudoconeixement, que és molt perillós. Tenim un problema i anem al Google. Prenem la primera resposta que ens sona bé sense contrastar-ne la font ni les alternatives. La falta d’estructura i de filtre a Internet i en les xarxes socials actuals no incentiva la necessària participació dels experts i la distribució del seu saber. Les xarxes socials, per les seves extraordinàries característiques i capacitats, tenen i han d’exercir un paper fonamental en la promoció de la revolució cognitiva que ens cal. Però per a fer-ho s’han de reinventar, d’adaptar i de flexibilitzar, sobretot en la seva capacitat d’atreure i retenir els experts, si volen ser catalitzadores i cristal·litzadores de coneixement.
Quina novetat aporta aquesta xarxa que la diferencia de les altres xarxes socials?
Per a promoure una revolució del coneixement en tots els camps de l’activitat humana, Dontknow proposa una xarxa social, centrada en decisions importants en la vida de les persones, en què es conjuguen els punts de vista dels experts i les experiències de les persones, cada un amb el seu espai, però sense perdre la riquesa del debat. Amb una fórmula diferent que promogui l’accés de tots nosaltres al que se sap i no se sap de la vida i de la societat en la qual vivim, i que inclou com a principals elements: 1) una llista de les decisions més importants de la vida de les persones (en tenim ja més de deu mil), ordenades entorn dels cicles de vida i maduració de les persones, que amb suggeriments de tots es podrà completar i precisar; 2) elements d’informació útils i fonamentats per a ajudar les persones a entendre en què consisteixen les decisions, quins són els seus frens i conseqüències més habituals, alguns suggeriments per a dur-les a terme; 3) espais perquè els experts puguin exposar els seus punts de vista i solucions, des de distintes perspectives i disciplines, d’una forma ordenada i qualificada; 4) espais on les persones puguin compartir les seves experiències personals més valuoses; 5) canals en què les persones puguin demanar consells, tant d’experts com d’altres persones, per a les decisions que han de prendre, explicant les seves circumstàncies específiques, i 6) estructura, filtre i me canismes de conservació, ordenació i qualificació del coneixement segons la vàlua que li concedeixen els mateixos experts i les persones. No té sentit que les grans experiències i coneixements de persones i experts no estiguin fàcilment disponibles per a tots, amb independència del temps transcorregut o del lloc on es produïren.
El conjunt de les xarxes ofereixen un excés d’informació; quin distintiu tindrà la seva xarxa per a atreure els usuaris?
Centrar-se només en la informació necessària per a les decisions importants de la nostra vida. Tota aquesta informació centrada en la decisió. Si no és important per a una decisió rellevant, llavors el seu lloc no és Dontknow.
Quins elements interactius trobarà l’usuari per a consultar la xarxa?
Possibilitat de compartir experiències personals i d’accedir- hi, punts de vista dels experts, en les decisions i àmbits de la vida que ens interessen, comentar les d’altres, sol·licitar consells a persones i experts i rebre’n. Per descomptat, poder connectar amb la resta de xarxes socials (Facebook, Twitter, Linkedin…).
Quin col·lectiu de persones i d’empreses fa possible aquesta plataforma de coneixement?
A banda de la determinació i il·lusió dels fundadors, comptem amb un equip de professionals i entitats col·laboradores altament qualificades, que ens estan ajudant en l’orientació i la creació del projecte. Tenim un comitè ètic i científic amb deu persones del més alt nivell professional i humà (catedràtics de psiquiatria, neuròlegs, economistes, filòsofs de primer nivell nacional i internacional) ajudant a definir l’enfocament formatiu, els límits en les decisions o què és un expert. En la generació de continguts i involucració d’experts comptem amb la inestimable contribució de l’Àmbit Maria Corral i de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU. En la tecnologia, amb una empresa navarresa denominada Biko, amb molta experiència en xarxes socials. A més, comptem amb un finançament important de fons europeus per a projectes de R+D, canalitzada a través de Madrid Network i del Ministeri d’Economia i Competivitat.
Vostès pretenen ajudar l’usuari en el moment molt concret de prendre una decisió. Com entenen el procés d’una decisió?
La primera cosa clara és que aquesta xarxa pretén ajudar les persones a prendre les decisions importants de la seva vida, tant individuals com col·lectives, amb el major coneixement possible, encara que sempre des de la premissa que la decisió és tothora responsabilitat de la persona, i que en les decisions intervenen altres factors molt importants, com les emocions, les circumstàncies i capacitats personals. Els processos i tempos de les decisions són molt diferents segons les urgències i la personalitat dels usuaris. Però, normalment, avaluem avantatges i inconvenients abans de prendre-la. Nosaltres volem facilitar l’accés a aquests pros i contres que implica qualsevol decisió, perquè a partir d’aquí la persona aprofundeixi i fiqui la resta d’ingredients a la coctelera.
Com han classificat en la xarxa els diversos tipus de decisions?
En funció de tots els àmbits rellevants en la vida humana: salut, treball, educació, esport, economia, família, joves, desocupació, creences, solidaritat, pau i convivència. En total, vint àmbits temàtics principals, desglossats en cinc-cents subàmbits per a facilitar que la gent pugui accedir als que realment els interessen i seguir-los. A més hem tingut en compte el cicle de maduració i de vida de les persones, perquè la xarxa sigui rellevant per a tothom.
Prendre una decisió implica seguir un camí, però, com valorar les alternatives possibles davant una decisió concreta?
Primer, entenent els punts de vista dels experts que puguin estar-hi a favor i en contra. Segon, entenent les recomanacions de les persones a partir de les seves pròpies experiències. Tercer, considerant altres decisions alternatives. Les persones es plantegen molt poques alternatives. Nosaltres, per a cada una que consideri, li’n volem proposar altres cinc de relacionades.
En aquest moment actual marcat per la forta crisi financera i d’altres menes, com contribuirà aquesta xarxa social a superar aquestes situacions?
En aquests moments, amb tantes crisis al mateix temps, en tants àmbits de la nostra existència, i amb una falta de solucions tan alarmant, són molts els que consideren que som davant un canvi de civilització. En qualsevol cas és indiscutible que necessitem urgentment incrementar els nostres nivells de coneixement i prendre decisions que ens permetin desenvolupar-nos més com a éssers humans. No resoldrem els problemes de l’economia només des de l’economia. Com tampoc no resoldrem els problemes del nostre sistema polític únicament des de la política. Hem de madurar com a societat. Els canvis han de venir des de la mateixa evolució de la societat civil. Ella és la que ha de condicionar els polítics, perquè, al seu torn, accelerin els canvis socials. Però el primer és un canvi a escala individual de cada un de nosaltres i per a aconseguir-lo hem d’augmentar el nivell de coneixement. El coneixement és com el canvi climàtic, un parell de graus més poden tenir un impacte enorme.
Com es pot imaginar la vida de qui consulta Dontknow, a l’hora de prendre una decisió, per acce dir a una gran part del coneixement existent en el món, tant per part d’experts com de les experiències de persones que han viscut una situació semblant i, a més, que es pugui fer d’una manera immediata, senzilla, resumida i prioritzada?
La creació i promoció del coneixement a través de Dontknow es basa en la ferma creença que qualsevol persona pot ajudar molt, per la seva experiència viscuda o pel seu coneixement professional, sigui quina sigui la seva cultura, circumstància o condició socioeconòmica. Ajudar els altres està en la nostra naturalesa humana, és una de les nostres necessitats més primàries i una de les millors maneres d’aconseguir viure una vida amb sentit. I, tant de bo que, com a resultat d’això, les persones siguem més lliures, més coherents amb les nostres conviccions, més responsables, visquem en pau des de la tolerància i el respecte, amb més capacitat d’estimar i més felicitat.
Des de la xarxa social Dontknow se suggereixen opcions que obren un ampli ventall de possibilitats respectant la identitat de l’usuari.
Evidentment, tot això esperem que contribuirà a promoure que les persones siguin més creatives, amb idees i alternatives més bones, i més capacitat de decisió per a millorar les condicions personals. Dontknow no pot ni vol decidir per les persones. Al mateix temps, recorda que el coneixement no ho és tot a l’hora de prendre decisions: emocions, imprevistos i circumstàncies hi compten molt. És ben cert que el coneixement no basta; ni tan sols el compartit a l’hora de prendre decisions. Cal valor i valors, decisió i solidaritat per a aconseguir les coses. Però si entre tots construïm Dontknow, ens pot aportar molt.
Assumpta Sendra i Mestre