Per Rodrigo Prieto
Màster en psicologia social
Barcelona, setembre 2009
Foto: Scottish Government
«Sense dubte, el contacte amb la gent ha estat el més positiu d’aquesta experiència. És la millor forma de conèixer la realitat d’un país i et fa reflexionar sobre el veritable sentit de la solidaritat. Ha sigut realment impactant conviure amb una família palestina i veure in situ els assentaments, els camps de refugiats…». (Marta, participant en un programa de cooperació a Palestina) http://magno.uab.es/fas/cooperacio/estades/testimonis.htm
Com Marta, milers d’estudiants universitaris del món sencer fan cada any estades o pràctiques solidàries en localitats empobrides o afectades per diverses problemàtiques socials. D’aquesta manera posen els seus coneixements acadèmics i el seu entusiasme al servei de comunitats on escassegen i, simultàniament, se sensibilitzen sobre les desigualtats en el món, aprenen a fer treballs de qualitat amb pocs recursos i conreen llaços afectius i socials que sovint els marcaran per a tota la vida.
En general, aquestes experiències sorgeixen per iniciativa de les universitats i dels alumnes, en l’afany per donar un sentit social als estudis; en alguns casos també són promogudes per entitats del tercer sector o fins i tot per les mateixes comunitats (ajuntaments, fundacions, etc.), amb el propòsit d’atreure recursos professionals de bona qualitat i baix cost.
Aquestes col·laboracions es duen a terme en diverses modalitats: estades, camps de treball, pràctiques professionals, turisme responsable, voluntariats, etc. El que marca la diferència entre elles és el temps de permanència i el tipus d’activitat que es fa en el lloc de destinació. En general, la durada d’aquestes experiències fluctua entre quinze dies i sis mesos, i les activitats solen ser tècnicament senzilles, encara que no per això menys complexes, depenent del context on es realitzin.
Per exemple, l’Organització Mundial de Turisme (OMT) té un programa específic per a promoure un turisme sostenible que contribueixi a l’eliminació de la probresa (ST-EP) a través de la generació de llocs de treball relacionats amb el turisme en zones empobrides (http://www.unwto.org/step/about/sp/step.php). Els estudiants universitaris poden participar en el procés de creació i implementació d’aquestes activitats oferint la seva col·laboració a les entitats locals que els lideren i, de passada, sensibilitzant-se respecte a la manera com practiquen el turisme.
Una altra fórmula de compromís social dels universitaris són les brigades d’observació en zones de conflicte social o armat, en les quals actuen com a garants del respecte dels drets humans. En aquest cas, la seva tasca consisteix a acompanyar en la quotidianitat persones o col·lectius els drets dels quals estan en veritable risc de ser vulnerats a causa del context conflictiu en què viuen, com passa, per exemple, a la zona de Chiapas, a Mèxic. Aquí l’entitat encarregada de promoure aquestes brigades és el Centre d’Anàlisi Política i Investigacions Socials i Econòmiques (http://www.cgtchiapas.org/spip.php?article2889). En situacions com aquesta, la presència dels universitaris pot constituir un veritable salvavides en el sentit més literal de la paraula.
Un tret comú de les diferents experiències de compromís social dels estudiants universitaris és que els principals beneficiats són ells mateixos; fins i tot hi ha qui pensa que són els «únics» afavorits, perquè considera que la seva presència en les comunitats és més una nosa que un suport. Afortunadament sobren exemples per a desmentir aquesta opinió. El Programa Pràctica País, desenvolupat a Xile per la Fundació per a la Superació de la Pobresa (http://postula.practicapais.cl/pt01.htm) és un d’ells. A través d’aquest programa, estudiants d’últim any de diferents carreres posen els seus coneixements al servei de comunitats rurals empobrides, per desenvolupar treballs concrets que formen part d’intervencions multidisciplinàries de llarg termini. Per exemple, l’any 2001, una estudiant de disseny de la Universitat Catòlica de Xile realitzà les pràctiques professionals capacitant en diferents tècniques de teixit en llana una associació d’artesanes del municipi de Colbún. Durant l’última dècada milers d’estudiants han participat en aquest programa i han deixat centenars d’estudis, informes, enquestes, cursos, diagnòstics, etc., a la disposició de les comunitats.
Un valor indiscutible d’aquesta mena de pràctiques és que els qui les realitzen sumen al seu procés formatiu una sèrie d’habilitats que difícilment s’aprenen a les aules, com la capacitat d’escoltar, d’observar i de respectar les cultures diferents de la seva, així com l’habilitat d’aprofitar creativament els escassos recursos disponibles, per a realitzar treballs d’alta complexitat i qualitat tècnica.
En l’imaginari col·lectiu de les nacions del Nord aquestes experiències solen associar-se a iniciatives de cooperació amb països de l’anomenat Tercer Món; tot i això, n’hi ha moltes que es fan dins del propi país o fins i tot regions. Per exemple, en l’estiu que finalitza la Universitat de Lleida i la Fundació Lleida Solidària van signar un acord de col·laboració perquè estudiants de les carreres d’arquitectura tècnica, enginyeria informàtica i enginyeria industrial fessin el projecte de final de carrera o les pràctiques professionals en iniciatives socials tant a l’estranger, com a la mateixa comarca.
Sens dubte, aquestes experiències no sempre tenen resultats positius. Lamentablement hi ha vegades que la inserció no funciona o que les activitats previstes no arriben a realitzar-se, sigui per descoordinació o per la irresponsabilitat dels estudiants; això no obstant, aquests casos –aïllats, per sort– no han de restar valor a aquest tipus de pràctiques, la majoria de les quals són beneficioses per a tots els que hi participen.
Si bé no tenen tanta experiència ni tants coneixements tècnics com els professionals més grans, els estudiants universitaris poden aportar altes dosis d’energia, creativitat i il·lusió en els projectes que emprenen, i de vegades generen veritables revolucions allí on els implanten. Si, a més, aquests projectes els fan madurar i sensibilitzar-se amb les diferents problemàtiques que afecten avui el planeta, llavors no hi ha cap mena de dubte: la vinculació universitat-comunitat és una aliança que val molt la pena impulsar.
Actualment són milers les experiències que confirmen els enormes beneficis que pot generar l’aliança entre universitat i comunitat en múltiples països i en els més diversos temes. Per això, val la pena potenciar aquest tipus d’iniciatives com a exemple de la solidaritat universitària.