Malgrat que no ens n’adonem, passem pràcticament tota la vida decidint. Prenem decisions, unes més importants que altres, que en el seu conjunt configuren gran part del que és i serà la nostra vida i la dels qui ens envolten.
Òbviament, la trajectòria de la pròpia vida no resulta únicament de les nostres decisions. Vam néixer sense que ningú pogués preguntar-nos si volíem existir, i no vam elegir ni el moment històric ni cap de les coordenades de la nostra vida. Som el resultat irrepetible –i afortunat!– d’una extraordinària combinació d’esdeveniments naturals i decisions alienes. Podíem no haver existit, però ara som, som aquí, i ens trobem compartint amb altres un present que, encara que sigui en una mesura petita, també està a les nostres mans. Disposem d’un marge de llibertat individual i col·lectiva; podem assumir responsablement les decisions que ens correspon prendre. Probablement, la primera decisió fonamental serà acceptar, a posteriori, ser qui som i com som. I d’ara endavant, hem d’exercir el discerniment per a construir el present de la millor manera possible.
Benjamín Franklin deia que la pitjor decisió és no decidir, i no és estrany que davant el dubte o la incertesa una persona deixi passar els fets, esperant que s’arreglin per si mateixos. A vegades succeeix així; altres, la situació s’estanca o s’agreuja. Tant si un decideix intervenir com si tria deixar passar, ha d’assumir la seva responsabilitat en les conseqüències.
Decidir significa fer una elecció entre diverses possibles. Però sovint decidim d’una manera automàtica fins en aspectes importants de la vida. Què ens mou realment quan prenem una decisió? L’experiència infantil? La bioquímica del cervell? L’instint? L’inconscient? La intuïció? El raciocini? Els models apresos de la societat? Potser una combinació de tots ells.
Per a sortir de la crisi que vivim, provocada per moltes males decisions acumulades, es requereixen bones i noves decisions individuals i també col·lectives, preses en conjunt.
Preguntem als ponents en aquest sopar col·loqui: Com podem prendre millors decisions? Hem de fugir d’un excessiu racionalisme i confiar més en les nostres intuïcions? Quin paper té el diàleg amb altres abans de decidir? Els canvis que vivim, poden requerir també decisions compartides que trenquin la inèrcia i el fatalisme? S’ha de superar la idea que no podem intervenir en el que passa al nostre voltant?
Leticia Soberón i Mainero
Ponents i ponències:
Marta Burguet i Arfelis, Doctora en Pedagogia
Irene de Puig i Olivé, Directora del Grup IREF (Grup d’innovació i Recerca per a l’ensenyament de la Filosofia)
Laura Estrada i López, Psicoterapeuta individual i de parella
Ignacio Morgado i Bernal, Catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona
Ressenya, reportatge fotogràfic i monogràfic