Per Pastor Cea Merino
Psicòleg
Santiago de Xile, maig 2011
Foto: Vividora de sensaciones
En els darrers anys Espanya s’ha configurat com un país receptor d’una gran quantitat de població estrangera procedent de diverses parts del món, que representa un 12,2% sobre la població total resident a Espanya (INE, 2011)1. Si bé les dones espanyoles comparteixen amb les estrangeres el risc de ser maltractades o assassinades per la seva parella o exparella, en els últims deu anys hi ha hagut una sobreexposició d’aquestes darreres, ja que la proporció de dones estrangeres a Espanya víctimes de violència de gènere suposa una sobrerepresentació respecte al seu pes demogràfic. En altres paraules, la dona immigrada és més procliu a patir violència de gènere que la dona espanyola.
Amnistia Internacional Espanya (2007) ha estat categòrica en indicar que la probabilitat d’una dona immigrant de morir assassinada a mans de la seva parella o exparella superava en quatre cops i mig la d’una dona espanyola.
Fa poc a Espanya va ser assassinada una dona immigrada d’origen romanès. El presumpte assassí, parella de la víctima i sense antecedents penals, també va amenaçar amb matar la germana petita d’aquesta quan arribés a casa, una nena de tan sols tretze anys.
Antigament l’assassinat d’una dona a mans de la seva parella o exparella s’atribuïa a les característiques internes de l’home, és a dir, als seus trets de personalitat. Avui s’utilitza el terme «femicidi» com l’assassinat evitable de dones pel sol fet de ser dones, el qual –segons Rico (1996)– reflecteix l’asimetria existent en les relacions de poder entre homes i dones, i que perpetua en la seva màxima expressió la subordinació i devaluació del que és femení davant el que és masculí. Al mateix temps la violència exercida respon al patriarcat com a sistema simbòlic que determina un conjunt de pràctiques quotidianes concretes, que neguen els drets de les dones i reprodueixen el desequilibri i la inequitat existents entre els sexes.
Aquesta concepció enfoca l’anàlisi als factors històrics i estructurals per comprendre el fenomen de la violència de gènere, i des d’aquesta perspectiva s’intenta intervenir en el fenomen; tot i això, les dones estrangeres a Espanya continuen sent víctimes d’una doble discriminació, pel fet de ser dones i –a més– estrangeres.
Les diferències idiomàtiques en el moment de sol·licitar informació o demanar ajut, la manca de xarxes de contacte (família, amistats locals), la dependència econòmica de l’home, la por de la deportació, o la desestructuració de la família en els casos en què el procés migratori va tenir com a objectiu la reagrupació familiar, són factors que podrien estar determinant el gran augment dels casos de femicidi en els col·lectius de dones immigrades. Les dones immigrades es trobarien en una situació de vulnerabilitat econòmica, judicial, cultural i política, a diferència de les autòctones.
Amb tot, cal dir que hi ha una tendència a la feminització de les migracions, i si bé «les dones sempre han estat presents en els moviments migratoris, avui se les troba a gairebé totes les regions, en tots els tipus de fluxos i cada cop més surten d’una manera autònoma, a diferència d’altres segles, en què el patró era associatiu» (Balbuena, 2007: 2).
Per acabar, podem dir que l’augment de la migració femenina, en conjunt amb els factors estructurals anomenats anteriorment, podria actuar com a brou de cultiu per a l’augment dels casos de violència de gènere i femicidis contra dones immigrades a Espanya; d’aquí la importància de continuar treballant des dels nostres diversos camps d’acció per visibilitzar i prevenir la violència de gènere, independentment de la procedència de les persones involucrades.
1 Avanç provisional a 1 de gener de 2011 elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística. Les xifres consideren, únicament, la població estrangera empadronada, per la qual cos el percentatge podria augmentar si es tinguessin en compte les persones en situació d’«irregularitat» o no empadronades.
Referències
AMNISTIA INTERNACIONAL (2007). Més riscos, menys protecció. Dones immigrants a Espanya davant la violència de gènere. Amnistia Internacional, Secció Espanyola.
BALBUENA, P. (2007). «Feminització de les migracions: de l’espai reproductiu nacional al reproductiu internacional». Revista Aportes Andinos núm. 7. Ponència presentada a la conferència “Globalización, migración y derechos humanos”. Universitat Andina Simón Bolívar. Quito, Ecuador.
INE (2011). Avanç del Padró municipal a 1 de gener de 2011. Dades provisionals. Disponible a: http://www.ine.es/prensa/np648.pdf
MINISTERI D’IGUALTAT (2009). Pla d’atenció i prevenció de la violència de gènere en població estrangera immigrant: 2009-2012
RICO, M. (1996). Violència de gènere: Un problema de drets humans. Sèrie Mujer y Desarrollo LC/L.957, núm. 16. Editat per les Nacions Unides, CEPAL. Santiago, Xile.