La revista RE fa festa perquè celebra vint anys, un llarg itinerari que ha permès aprofundir molts temes diferents referits a la persona, que no tenen caducitat i que, a més, consideren l’actualitat, les notícies, els canvis, els diferents escenaris per a oferir als lectors, amb un llenguatge nou, uns continguts que ajudin a entendre el moment que ens toca viure.
En aquest número 80 hem volgut tractar el tema de l’alegria al goig. En aquestes pàgines queda evident que no tan sols hem de viure l’alegria i el goig quan tenim una celebració o quan hi ha un esdeveniment significatiu, sinó que, ben al contrari, haurien de ser unes actituds encarnades per a viure-les sempre.
Actituds que requereixen un aprenentatge, una educació, un entrenament, i que haurien de donar sentit en tot moment, sigui quina sigui la situació que visquem. Quan entrevistava el psicòleg i pedagog Bernabé Tierno, cada vegada que anomenava la paraula actitud remarcava «que s’escrivia amb la lletra C», perquè, segons ell, «aquesta actitud és determinant per a reaccionar davant dels fets que vivim. És un sentiment vital que sorgeix de dins i contribueix a tenir una mirada positiva».
Al llarg d’aquestes pàgines ha quedat molt ben descrita l’alegria com una actitud humil i sincera, una qualitat humana, una virtut, un valor, una actitud profunda perquè sorgeix del fons de l’ésser humà, ja que vol donar una resposta seriosa a la seva existència.
Precisament, la revista RE té com a base, tal com indica la sigla, el pensament del realisme existencial, que proposa unes actituds humanes que enriqueixen els valors de la persona, que són el teixit de fons que conviden a donar sentit a l’existència. Una existència real, perquè l’individu s’alegra de com ha succeït tot, ja que gràcies a unes circumstàncies concretes, siguin les que siguin, posseeix aquesta existència única. A més, ningú no està exclòs de viure l’alegria d’existir, perquè l’existència ha estat regalada a tothom.
L’alegria que porta al goig és un sentiment de profunda alegria. No és fàcil descriure aquesta mena d’emocions i de sentiments, però sentir-se viu permet gaudir d’aquestes sensacions que generen benestar i convida a gaudir-ne vivint amb naturalitat, tal com expressen els tres perfils humans quan descriuen la seva pròpia alegria. A més, viure i sentir l’alegria és autèntica font d’optimisme, de felicitat, d’humor, d’un bon estat d’ànim, dóna pau i potencia la capacitat de meravellar-se de tot i de meravellar-se dels altres. En aquest sentit hi ha un personatge australià, Nick Vujicic, que va néixer sense les extremitats, ni braços ni cames. Ell és un bon orador que contagia, amb el seu fer, alegria i goig de viure.
Tant l’alegria com el goig són expressions profundes de l’ésser humà que poden generar un canvi en l’entorn i poden transformar, ja que constatem que on hi ha alegria sorgeix vitalitat i entusiasme. Des d’aquest ambient esdevé més fàcil treballar, relacionar-nos, resoldre situacions difícils. Aquell que és alegre desitja millorar el seu entorn, sigui com sigui, per gaudir del goig.