Psicòleg, pedagog i autor d’un gran nombre de llibres que s’han convertit en referents essencials per als professionals del seu camp. Remarquem la col·lecció de sis volums amb el títol genèric Fortalezas humanas, en la qual presenta un total de 123 valors per ordre alfabètic en què descriu el que representa cada valor a través d’exemples, preguntes i consells pràctics.
L’ALEGRIA ÉS UNA ACTITUD
«L’actitud de la persona és determinant, per això cal entrenar-se i, evidentment, es pot educar per a l’alegria»
Com defineix l’alegria?
L’alegria és una actitud. No ve de fora, sinó de dins. Aquesta actitud ajuda a sobreviure en situacions
concretes; per exemple, jo he estat hospitalitzat i he vist que molts pacients diuen al metge: «Doctor, estic a les seves mans». Això és cert, però el més important és l’esforç personal que fa un mateix per tirar endavant i, allò que toqui viure, assumir-ho com una oportunitat que genera una certa fortalesa, ja que abans d’estar a les mans del metge estàs a les pròpies mans. Aquesta actitud és determinant per a reaccionar davant dels fets que vivim. És un sentiment vital que sorgeix de dins i contribueix a tenir una mirada positiva.
I com descriu aquest sentiment vital?
És l’actitud positiva de l’ésser humà, que, com deia, és determinant en la seva vida. Quan una persona ha perdut l’esperança, ho ha perdut tot. Jo sempre parlo d’una esperança dinàmica, perquè constantment cal fer coses per a tirar endavant i per a aconseguir allò que un es proposa. A vegades cal fer passos de gegant per a assolir-ho.
Podem parlar de diferents tipus d’alegria?
N’hi ha de dos tipus; una és l’alegria bàsica normal que sents perquè estàs mínimament bé, ja que no
tens gana, no tens set, no tens fred, estàs amb persones que t’estimen, estàs en un lloc correcte… Tot això és per a gaudir-ne. Cal deixar-se portar quan tots aquests aspectes són favorables. Senzillament, som com esponges que percebem constantment. Però, malgrat tenir-ho tot, hi ha persones que es danyen a si mateixes perquè no són capaces de valorar ni el que són ni el que tenen. L’altre tipus d’alegria requereix més esforç, és la que anomeno l’alegria conquistada: quan les coses no van bé, un mateix fa una mena de sabotatge per anar-hi en contra. Això, evidentment, suposa lluitar, ja que tothom té contratemps inesperats.
Com treballar aquesta alegria conquistada?
Tots hauríem de partir d’aquesta premissa, que sembla molt simple, però que és vital: «Quina sort que tinc, sóc viu!», «quanta gent m’estima», «quantes persones estan pendents de mi»… Per tant, sempre hem de sumar; mai restar. Cal un enfocament positiu i veure la llum en el túnel per no caure en els ensopecs que diàriament vivim. Sempre cal fer petites conquestes que animen i entusiasmen. Dic això perquè ho sento i ho visc en la pròpia pell. Sovint voldríem una vida idíl·lica, però no existeix. Aquesta alegria conquistada és prendre consciència de la realitat, ja que la vida no és lineal: hi ha pujades i baixades. Ja ho deia el poeta Persi, en el segle I: «No busquis fora de tu mateix»; per tant, el que busquem és dins nostre. Nosaltres mateixos ens hem de reactivar.
«L’alegria conquistada és prendre consciència de la realitat, ja que la vida no és lineal: hi ha pujades i baixades»
Com ens podem reactivar?
L’alegria que vivim està molt relacionada amb l’entrenament, allò que has viscut i compartit amb els pares, germans i família, ja que d’alguna manera ens ho han mostrat i ho hem après. Ens han educat per a la vida, que és el mateix que educar per a l’esforç i per a la superació. Educar per a ser feliços, sabent que tu ets part d’aquesta felicitat. Avui hi ha molt poca resistència a les frustracions i quan alguna cosa no surt com estava previst, les persones s’enfonsen. Això fa, doncs, que sigui difícil sentir i viure l’alegria i el goig. L’actitud de la persona és determinant; per això cal entrenar-se i, evidentment, es pot educar per a l’alegria: quan menys t’ho esperes, en la vida hi ha patacades i, malgrat això, no pots perdre l’alegria. Tot d’una et quedes sense feina, tens una malaltia, es moren persones estimades… Per això l’ésser humà s’ha d’adonar que l’alegria és com una vitamina que cal injectar-se, perquè d’aquesta manera pots celebrar la vida cada instant: precisament, la vida és el màxim que tenim.
Com conscienciar-nos per a donar el màxim de sentit a aquesta vida?
L’ésser humà ha d’aprendre a responsabilitzar-se de si mateix. A mi no m’ha de fer feliç l’altre. Sovint em diuen: «El meu marit, la meva esposa, l’amiga, la veïna… no em fa feliç», i jo sempre els pregunto: «I tu, com et fas feliç?». La clau de tot no està a esperar que l’altre et faci feliç; tothom hi ha de posar de la seva part.
Vostè ha escrit en el seu llibre sobre els valors i fortaleses humanes que «el valor dels valors o el de-nominador comú de tots ells és l’alegria». Per què?
En concret, jo parlo de l’alegria de viure, de celebrar la vida. Sovint no som conscients de la gran vàlua que té. És important assumir el que toca viure. A vegades no et ve de gust fer alguna cosa, però si som responsables, ho hem de portar a terme. Per exemple, ara que jo estic més delicat de salut intento fer molt per mi mateix, encara que tingui totes les ajudes. Bàsicament hi ha dues menes de persones: aquelles que s’ocupen de si mateixes en lloc de preocupar-se; o aquelles que pràcticament es preocupen de tot i no s’adonen que la seva pròpia felicitat depèn del que facin en la seva vida.
Hi ha gent que sempre espera que passi alguna cosa: els miracles, que toqui la loteria, que no hagi de treballar… Amb aquesta actitud no avançarem mai ni podrem estar alegres. I també hi ha persones que tenen el vici de queixar-se constantment i no assaboreixen els instants que tenen de felicitat.
El monogràfic tracta del tema de l’alegria al goig. Com descriuria el goig?
El goig seria aquella alegria que et produeix quelcom que pot ser més espontani, però hi ha la sensació que un pot recrear-se en aquest goig, és sentir-lo i instal·lars’hi.
L’alegria és una situació personal que es viu, però hi ha moments de veritable goig, d’estar gaudint, com podria ser compartir amb els qui estimes. Per exemple, per a mi és un gran goig contemplar una posta de sol, estar amb els néts, vèncer la malaltia… Com podries no tenir alegria si tens goig? A vegades pot no haver-hi tant de goig, però sí alegria, perquè la persona se sent bé en ella mateixa. L’alegria és aquest estat d’estar bé i de sentir-se feliç, i el goig, tal com diu la mateixa paraula, és gaudir.
Assumpta Sendra i Mestre