La implicació social de les noves tecnologies: el cas Uber

Per Ramon Santacana
Prof. de cièncias econòmicas i empresarials
Providence University
Taiwan, juliol de 2015
Foto: alternandoideas

La sempre variable naturalesa del treball que impulsen les noves tecnologies destrueix llocs de treball tradicionals i crea un treball de menor qualitat. Els nous models de negoci que van sorgint es caracteritzen per tenir relacions amb les quals efectivament es realitzen tasques que difícilment podem enquadrar en el marc tradicional de les relacions laborals, i per això poden fàcilment esquitllar-se de les regulacions i legislacions dels estats.

Prenguem com a exemple l’aplicació Uber. Sense avorrir ara amb xifres estadístiques per a explicar la importància que adquireix aquesta aplicació, només cal transcriure alguns dels títols que el cercador Google ens dóna en la data que s’escriu aquest article (16 de juny del 2015) sobre les notícies que el periòdic espanyol El País ha publicat recentment sobre Uber:

Uber ja val el doble que Twitter
Brasil prohibeix l’aplicació Uber
Els taxistes mexicans es mobilitzen contra l’aplicació Uber
Treball diu que els xofers d’Uber són empleats de la…
Uber es desmarca de l’economia col·laborativa en…
Uber licita pels mapes de Nokia
Uber: «Som el transport del segle XXI»

Aquests títols posen en evidència fins a quin punt la nova tecnologia irromp amb força en l’economia a escala global. No obstant això, cal distingir entre la tecnologia en si i l’ús que se’n fa. Uber no és solament una aplicació per a mòbil, sinó una empresa¹ amb ànim de lucre que promou l’aplicació amb la finalitat d’obtenir beneficis, i que a escala global està actualment valorada en 50.000 milions de dòlars als EUA. Per tant, no som davant d’un simple fet, com ara un programari o un avenç tecnològic, sinó d’un negoci, un nou model de negoci, que mou grans interessos.

És ja del coneixement públic que aquest negoci està destruint en molts països un sector de serveis, el sector del taxi, i substituint-lo per un altre model de prestació del servei més flexible, més eficient i més econòmic. Les implicacions socials són la destrucció de llocs de treball tradicionals i la substitució per prestacions de serveis més lliures, però que, alhora, comporten una desprotecció de les persones que presten efectivament el servei.

Com hem de considerar els conductors que fan servir el seu propi vehicle per a oferir el servei? Es tracta de persones que aprofiten el moment que han de fer un desplaçament per a reduir les seves pròpies despeses? O de gent amb temps lliure que vol guanyar uns diners extres? Són persones que converteixen aquesta activitat en el seu mitjà de vida?, i, si és així, donar serveis a través d’Uber ha de ser considerat un treball? ¿Uber fa una competència deslleial amb un sector regulat i que gaudeix de protecció social a canvi d’uns impostos i taxes? Aquest sistema, està deixant de protegir el treball i així, pel fet no incloure impostos i despeses socials, pot resultar més econòmic? I en aquest últim cas, seria ètic utilitzar aquests serveis si amb això estem deixant de protegir el qui fins ara els feien?

A l’empresa no li interessen totes aquestes preguntes, es tracta simplement de contractants. Persones que lliurement es presten a efectuar una activitat per la qual percebran un ingrés. Tot això per mitjà d’un contracte de serveis que és acceptat en acceptar les condicions d’ús de l’aplicació.

Però la Inspecció de Treball de Catalunya² no opina el mateix i després de set mesos de recerca ha conclòs que els conductors que l’any passat usaven l’Uber eren en realitat treballadors que haurien d’haver cotitzat a la Seguretat Social. Segons Treball hi ha indicis per a afirmar que la relació jurídica que uneix els conductors amb Uber no pot ser qualificada d’arrendament de serveis, sinó de relació laboral.

Els tribunals són els que han de tenir l’última paraula. I tant de bo es puguin posar d’acord a escala internacional per donar un tracte homogeni que arribi a les diferents fronteres i territoris.

Benvingudes siguin les tecnologies, però per la nostra banda hem de col·laborar perquè la irrupció d’aquestes noves tecnologies, les que ja són aquí i les que arribaran, es faci respectant la justícia i el bé comú de la humanitat. No oblidem que la tecnologia ha de servir l’home i no a l’inrevés.

¹  A Espanya, la filial Uber Systems Spain

²  ROSA JIMÉNEZ CANO, El país, 12 de maig de 2015, accés el 16 de junio de 2015    http://economia.elpais.com/economia/2015/05/12/actualidad/1431407227_521931.html