De dificultats, n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà sempre. Això demana comprendre quina dificultat hi ha i saber com respondre amb l’actitud adequada per a poder-la assumir, acceptar i viure.
Aquesta actitud podria ser l’alegria com a motor vital que ajuda a superar diferents experiències difícils, com la crisi econòmica, la crisi existencial, la malaltia, la manca de feina, els fracassos, esdeveniments inesperats, incerteses, el sofriment, les injustícies, la violència, l’envelliment, la pèrdua de les persones estimades… Són situacions que demanen una resposta per a poder sobreviure. Sabem que l’alegria és una de les emocions bàsiques de la persona que ajuda a harmonitzar tot l’ésser i, així, permet anar superant les complicacions que es van generant al llarg de la vida.
El psicòleg i pedagog Bernabé Tierno considera que l’actitud de la persona és determinant davant de qualsevol fet, per això cal entrenar-se. L’alegria és una actitud que es pot entrenar i educar, ja que està molt relacionada amb allò que s’ha viscut i compartit amb la família i que d’alguna manera s’ha après. Insisteix que «l’ésser humà s’ha d’adonar que l’alegria és com una vitamina que cal injectar-se, perquè d’aquesta manera pots celebrar la vida a cada instant, ja que, precisament, la vida és el màxim que tenim».
Malgrat les dificultats, entrebancs, problemes, obstacles, inconvenients, misèries… hi ha moltes raons per a l’alegria. Alfred Rubio parlava de l’alegria òntica com a resposta coherent del qui, adonant-se de la fragilitat del seu ésser, sabent que podia no haver existit, s’alegra de tot el que ha succeït –de les circumstàncies concretes– perquè ha estat la seva única possibilitat d’existir, de ser tal com és. Per tant, qui expressa la seva alegria d’existir vol dir que està content del seu ser, sigui com sigui, incloent-hi els límits, que cal reconèixer i acceptar per a millorar-los. Aquest és el punt de partença bàsic per a poder sentir l’alegria profunda i autèntica que permet viure qualsevol dificultat d’una manera madura, reconeixent i estimant la nostra condició de persona.
Ser alegre no vol dir ser frívol, ni passar de llarg del que toca viure. No vol dir riure constantment de tot d’una manera superficial. No és un divertiment per a una estona. Precisament ser alegre comporta un treball seriós i profund, és com una opció vital i serena davant qualsevol mena de dificultat. És un sentiment intrínsec que afavoreix el ben-ser i el ben-estar, i, com a conseqüència, et fa sentir bé.
Viure i sentir l’alegria és una veritable font d’optimisme, de felicitat, d’humor, de bon estat d’ànim, dóna pau, vitalitat, entusiasme… Viure l’autèntica alegria transmet una manera de ser que convida a conviure harmònicament amb els altres, afavoreix l’entorn i, a més, possibilita alegrar-se de l’existència i del ser dels altres.
En aquest Sopar ens preguntem:
Es pot educar per a l’alegria?
Com estar contents enmig de dificultats?
Com mantenir l’alegria davant la malaltia i la finitud de la vida?
Podem contagiar aquesta actitud vital?
L’alegria, pot promoure canvis en l’entorn i en la societat?
Àmbit Maria Corral
Ponents
Marian Baqués i Trenchs, Doctor en pedagogia
David Martínez i García, Economista. Soci director d’Addvante
Angie Rosales, Fundadora i directora de Pallapupas
Miquel Vilardell i Tarrés, Catedràtic de patologia mèdica i cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron
Ressenya, reportatge fotogràfic i monogràfic