Iguals en dignitat és la proposta del monogràfic que us presentem, i que ens per- met d’adonar-nos de la realitat colpidora de les grans desigualtats del món d’avui. Cridem i volem la justícia davant les injustícies, la inclusió davant les exclusions per donar igualtat d’oportunitats, però sembla gairebé impossible aconseguir-ho. Sabem que la dignitat és un valor per totes les persones, siguin quines siguin les condicions i capacitats; però cadascú té una procedència i una mentalitat que, vulguis o no, marquen i això fa que les persones siguin tractades d’una manera o d’una altra. Ens preguntem, si la nostra societat està preparada per acollir a qualsevol ésser humà.
Tots som coneixedors de la Declaració Universal dels Drets Humans, que el 10 de desembre va celebrar el 67è aniversari de la seva proclamació, però encara estem lluny del seu compliment. El primer i segon article són els fonaments ja que presenten els principis sobre els quals es basen els drets de la dignitat, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la no discriminació. Precisament, a la secció entrevista, el periodista Lluís Foix manifesta que «mai arribarem a assolir la igualtat total, ja que d’ençà que la humanitat existeix hi ha constantment conflictes, interessos contraposats, desigualtats, injustícies i tota mena de defectes socials que fan que la dignitat humana no es respecti.»
Aquesta descripció real demana repensar quina societat volem i, a la vegada, exigeix un canvi de mentalitat, més oberta, per reconèixer els drets de qualsevol ciutadà vingui d’on vingui. Això requereix un treball seriós per propiciar la cultura del bé comú i una formació i una educació que contemplin el valor prioritari de la persona. Alguns articulistes ressalten el significat profund de «nos-altres» i de l’alteritat, per reconèixer l’altre, ja que és una persona concreta, única i irrepetible com qualsevol ésser humà, com qualsevol de nosaltres. Segons el punt cinquè de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU: «Els éssers humans, pel sol fet d’existir –havent pogut no existir–, tenim una relació fonamental: ser germans en l’existència. Si no existíssim, ni tan sols podríem ser germans consanguinis de ningú. Adonar-nos d’aquesta germanor pri- mordial en l’existència ens farà més fàcilment solidaris i obrir-nos a la societat.»
Adonar-se d’aquesta evidència podria facilitar la convivència humana del nostre entorn per donar acollida a qualsevol persona. Cal anar a l’origen dels problemes i de les dificultats per trobar les solucions adequades. Les pàgines del monogràfic ofereixen vies de solució per ajudar a assolir el repte de la igualtat en dignitat, així com el respecte vers l’altre; descriuen aquelles actituds indispensables per transfor- mar la realitat, i conviden a ser conscients de la necessitat de la col·laboració solidària amb els altres, fugint de la indiferència i dels prejudicis.
La igualtat d’oportunitats per a tothom gairebé sembla un eslògan, però és un repte propositiu per poder conviure i resoldre les grans desigualtats de la globalit- zació. El psicòleg i pedagog Bernabé Tierno remarca que «el denominador comú que ens iguala, agermana i dignifica més que qualsevol altra realitat, als homes, és el de ser persones, estar oberts als altres.» I dóna resposta a la pregunta de què és ser digne?: «És ser mereixedor de quelcom molt valuós, i no hi ha res tan valuós per als humans com ser persona.»
Això ens anima a treballar més la proposta d’aquest tema, que no s’exhaureix aquí i que demana una resposta activa per part de tots. Cal ressaltar que sortosament hi ha moltes entitats i persones implicades en aquest vessant social per resoldre situacions complicades i afavorir els més vulnerables. És per això que, en el proper monogràfic, continuarem aprofundint el tema de l’exclusió social per anar cercant actuacions, eines i respostes a aquestes situacions tan complexes de la societat actual.