Internet i la tecnologia digital són els grans connectors del nostre temps. S’anomenen així perquè usen un llenguatge de dos dígits (0 i 1) que possibilita l’intercanvi d’informació en totes les seves formes: textos, fotos, animació, àudio, dades… Aquests continguts, fins fa uns vint-i-cinc anys, estaven separats entre si i no podien interactuar des dels seus suports: cinta magnetofònica, pel·lícula, paper… Avui, amb el llenguatge digital, viatgen des de milions d’smartphones, ordinadors, avions, cotxes, càmeres de vigilància, portes, trens, satèl·lits… i dialoguen entre ells en un autèntic ecosistema complex i variat.
Per donar fluïdesa a aquest món comunicatiu, les empreses proveïdores de telefonia s’han ficat de ple en la connexió amb fil i sense fil, i guanyen diners oferint la possibilitat d’aquest intercanvi a través de tecnologies com la banda ampla, fibra òptica, wifi i l’anunciada LiFi, connexió a través de la llum LED, que serà encara més ràpida.
Els ordinadors personals, les tauletes i els mòbils són clau en aquest ecosistema comunicatiu. La portabilitat i el «connectats sempre i en qualsevol lloc» situen l’smartphone per damunt del menjar i del descans en la preferència de molts ciutadans. Està influint també de manera decisiva en la nostra activitat mental i el nostre comportament, canviant completament la manera de comunicar-nos. S’ha arribat a anomenar-lo «exocervell». Segons el portal estadístic Statista, el 2017 més d’un terç de la població mundial tindrà un smartphone, quan l’any 2011 només en tenia un 10%. L’smartphone pot convertir-se en poc temps en el nexe de la majoria d’éssers humans i el mitjà per pagar les despeses diàries.
Aquest panorama tecnològic marca també la manera com es crea, es busca i es comparteix la informació. Qualsevol persona en qualsevol lloc pot ser font de notícies i generar opinió, en l’anomenat «periodisme ciutadà», que juntament amb la primacia de les emocions i l’espectacle, ha posat en crisi el periodisme professional.
S’ha transformat la manera de viure les relacions personals: l’amistat, els grups presencials es reflecteixen i amplien en les xarxes socials, que escurcen diferències i tornen el temps flexible. Ens arriben a través de diverses pantalles, simultàniament, les notícies sobre fets propers i llunyans, significatius i banals, feliços i terribles en una barreja difícil d’ordenar en la ment. Per això aquesta hipercomunicació, paradoxalment, pot comportar l’atordiment i la sensació de dispersió provocada per la quantitat de missatges i la multitasca. Pot disminuir la qualitat comunicativa amb els propers i arribar a l’addicció tecnològica, sobretot en els joves i nens.
Un panorama terrible o esperançador? Molts aplaudeixen l’arribada d’una nova era de la col·laboració. Són ingenus? Umberto Eco va definir com a «apocalíptics» els temorosos i al·lèrgics a les tecnologies emergents, i «integrats» els qui assumeixen la novetat tècnica com a portadora de bondats. Però els efectes beneficiosos o nocius de les tecnologies de la comunicació depenen en gran part de l’ambient on són assumides i incorporades. Per als petits és vital la importància de la família i l’escola com a mediadores en l’ús d’aquestes tecnologies. Per als professionals i les empreses, tot això constitueix el final d’una època i l’inici d’una altra, que poden aprofitar per a repensar-se i obrir camins de futur.
Preguntem als ponents: Què pot significar l’expressió «humanitzar» la comunicació en l’era digital? Correspon als mitjans professionals posar un clima de sentit i anàlisi racional en la informació? Les persones hem d’intentar un equilibri entre la presència i la virtualitat, entre la proximitat física i la digital?
Leticia Soberón Mainero
Ponents:
Josep M. Carbonell i Abelló
Degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la URL
Joan Corbella i Roig
Psiquiatre
Miquel Àngel Prats i Fernández
Professor titular de Tecnologia Educativa de la FPCEE Blanquerna
Leticia Soberón Mainero
Psicòloga. Cofundadora del Innovation Center for Collaborative Intelligence
Moderadora:
Mercè Saiz i Saiz
Mestra
Ressenya, reportatge fotogràfic i monogràfic