Actor, director de teatre i performances. Terapeuta Gestalt format a l’Institut Gestalt de Barcelona, en el Programa SAT de Psicoterapia. Integrativa de Claudio Naranjo i en el Postgrau en Cuerpo y Arte, en Alas, artes en movimento (www.proyectovinculos.org)
LA FORTALESA, CONFIANÇA EN LA VIDA I EN UN MATEIX
«Depèn de cadascú, si vols ser fort ho seràs i si vols ser dèbil també ho seràs»
Com defineixes la paraula «fortalesa»?
La fortalesa és això que tots tenim i que ens fa anar cap endavant cada dia. Però, potser ho podria dir d’una altra manera. Imaginem que som com una llavor que es planta i que mica en mica va creixent. Ens anem nodrint amb tot allò que ens va bé per créixer sans i forts. El més natural seria trobar aquesta aportació als nostres orígens, és a dir, en la família que ens dóna educació, valors, tendresa i confiança per créixer amb una fortalesa integra. Però, a vegades no és així perquè no tenim una família acollidora o està trencada i dividida. La quantitat de possibilitats és tan gran com famílies hi ha en el món.
Allò que tots tenim, aquesta fortalesa, d’on surt?
Neix en cadascú de manera molt particular, és un sentiment de confiança en la vida i en un mateix. És molt curiós perquè precisament estic llegint Un curso de milagros en què en un dels exercicis hi diu «Dios es mi fortaleza» i així ho sento i percebo. Per a mi la fortalesa està en creure en mi mateix i en una veritat més gran que es pot dir Déu que, precisament, vol que siguem feliços. Per poder arribar a un benestar hem de tenir la fortalesa de ser, que vol dir un respecte per un mateix i una escolta d’això que creiem. És a dir, és un respecte amb l’ésser que som i una comunió amb Déu i amb la vida.
És el mateix, la fortalesa humana què l’emocional?
Per a mi la fortalesa és una i no està dividida.
«Es pot acompanyar a la persona en la dificultat que està vivint, donar-li un espai on treure tot allò necessari per poder transitar i passar la dificultat»
Es podria parlar de diferents tipus de fortalesa?
Com deia, crec que només hi ha un tipus de fortalesa. A vegades, segons quina situació vivim, tenim més o menys confiança en la nostra fortalesa. Aleshores quan passa això, quan dubtem de la fortalesa, tenim l’oportunitat de practicar la fe i la confiança que són els dos pilars capitals de la fortalesa. Si som capaços de practicar-los en els moments que no ens sentim segurs, estem enfortint la fortalesa, ja que l’estem fent més profunda.
Hi ha persones que perden la vida a causa de diferents catàstrofes com un terratrèmol o un accident d’avió. Com afrontar aquestes pèrdues per part dels familiars?
El més important i alhora més difícil és acceptar la situació, en concret la pèrdua. Això produeix una forta sensació de dolor, ja que voldríem canviar el que va passar, voldríem que tot fos com abans i que l’ésser estimat tornés a estar entre nosaltres. Tot això, fa que ens barallem amb la realitat i no hi ha cap baralla que valgui, perquè res del que va passar canviarà. L’únic possible canvi és per les persones que han d’afrontar aquesta pèrdua. A partir d’aquí cadascú, des de la pròpia consciència, ha de trobar la manera de com fer aquest camí vers l’acceptació.
Hi ha una frase que diu «que tot el que et passa ho pots assumir encara que faci mal i produeixi dolor», ja que estàs preparat per aquella situació i mai passarà res que no puguis afrontar. D’alguna manera podríem dir que aquesta pèrdua arriba per fer ús de la nostra fortalesa.
Hi ha persones que a partir d’un fet com aquest, la descobreixen i d’altres, amb aquesta experiència, la seva fortalesa ja descoberta és encara més profunda.Com a terapeuta, creus que la persona es pot preparar per assumir qualsevol esdeveniment inesperat?
Potser una manera d’estar preparat és viure la vida cada moment, gaudir-la i sent honest amb un mateix, manifestant l’amor que sents pels altres, sent agraït i buscant viure cada dia amb la tranquil·litat que si alguna cosa inesperada succeeix has viscut de tal manera que et pots quedar tranquil i satisfet.
Es pot ensenyar a ser fort per acceptar qualsevol dificultat?
Es pot acompanyar a la persona en la dificultat que està vivint, donar-li un espai on treure tot allò necessari per poder transitar i passar la dificultat. A més, ajudar-lo a reconèixer les seves parts més febles i aquelles més fortes.
De què depèn que les persones siguin fortes o dèbils?
En part de la seva història personal i del seu recorregut. Però, això també pot ser anecdòtic i no tenir cap influència. Per tant, depèn de cadascú, si vols ser fort ho seràs i si vols ser dèbil també ho seràs. Depèn de l’actitud de com volem estar en el món i viure la vida.
La fortalesa ajuda a ser més feliç i facilita trobar el sentit de la vida?
Em sembla que sí, ja que la fortalesa ajuda a tenir confiança en la vida i en un mateix. Si tens confiança tot és més fàcil i més fluït. Viure amb por i desconfiança esgota i fa la vida més dura i pesada.
Quina combinació fas amb la teràpia i les arts escèniques?
Busco barrejar la teràpia amb l’expressió artística per afrontar qualsevol situació, el patiment o el desenvolupament personal des d’un lloc més irracional. Per suposat que va bé donar-li una comprensió cognitiva a tot el que fa mal o no permet viure tranquil. També és veritat que quedar-se només en la raó i creure que és l’única manera de trobar solucions és perdre l’oportunitat de descobrir altres formes de comprensió i d’expressió. Aleshores aquí entren les arts escèniques i l’art en general. Per exemple, escenificar un conflicte pot ser molt clarificador, assumir el rol d’un altre ens pot sorprendre per les emocions que es poden vivenciar, transformar un fet traumàtic en un conte o una poesia pot ser alliberador, els recursos són infinits com el mateix art.
I la dansa contribueix a què l’ésser humà sigui més fort?
Crec que sí. Si som capaços de perdre la vergonya al cos, al moviment propi i natural que sorgeix i ballem sense fer judici gaudint del moment, de la musica, de l’expressió corporal i emocional que sentim, donant-nos el permís de ser i de jugar. Aquest gest d’acceptació i respecte per un mateix fa a la persona més forta perquè s’accepta i perquè diu sí a l’alegria que sent.
Quins consells donaries per superar les pors humanes i saber gaudir del moment que toca viure?
Diria, respira i adonat que estàs viu, que estem vivint, que estem aquí, dóna les gràcies a Déu, a l’univers o en això que tu creguis per poder ser qui ets. Les pors que tenim ens arriben per posar-nos a prova i superar-les. Tenim l’idea que per fer alguna cosa l’hem de fer quan ja no tenim por, i a vegades no és així. Hem de fer el pas cap allò que volem fer amb la por inclosa, i quan fem el gest de confiar i anar cap endavant la por cau perquè ja no té lloc per posar-s’hi. També diria que si una persona sola no pot, que demani ajuda a un professional, a un familiar o a un amic. El més important és tenir la humilitat de reconèixer que hi ha un problema i d’expressar-lo. Afavoreix molt parlar-ne, ja que les coses dites perden la força que tenen quan són a dins, un cop dites arriba una sensació de lleugeresa. Aquest és el primer pas per resoldre allò que ens fa mal perquè ara ja comença a estar fora.
Cadascú ha de trobar la manera de nodrir-se fent allò que li faci bé: ballar, cuinar, passejar, caminar per la natura… A mi, per exemple m’ajuda la literatura perquè sento que aprenc molt. Reconec que he aprés molt amb la lectura de l’Alfred Rubio, ja que em sembla que ell sabia com gaudir del moment que tocava viure. Per acabar m’agradaria citar unes paraules seves: «Sóc quelcom que abans ni era. Que comença a ser. Que ara estic essent. Un dia –una nit– sé que s’aturarà aquest mode de viure. Ho recordo sempre, però no m’importa. Visc.»
Assumpta Sendra i Mestre