En aquest Sopar Hora Europea volem debatre sobre la democràcia per aprofundir-hi des del sentit original de la reflexió que albiraven els grecs: tenir cura de la polis, ells que eren els inventors de la demos. Avui reconeixem que és difícil coincidir quan es parla de democràcia, en uns moments en què es fa una revisió de les diferents formes democràtiques arreu del món.
Hem de repensar sobre el que succeeix en diversos estats democràtics en què són dos o tres partits els que es disputen el govern. A vegades es creen coalicions de partits i el grup de l’oposició fa un paper crític. Davant d’aquestes situacions, no sempre la ciutadania queda satisfeta. Històricament diverses concepcions del poder han governat els ciutadans i les seves institucions. En les democràcies hi tenen veu els partits. Aquells que perden, sempre els queda l’esperança que en unes properes eleccions podran governar. En ocasions, la democràcia pot facilitar que un partit liderat per una persona amb esperit radical l’aboleixi i esdevingui una dictadura. També la democràcia pot esdevenir una «dictadura de la majoria» que fa viure a molts en un règim que no desitgen. O pot succeir que la democràcia es converteixi en una mena de «dictadura d’una minoria».
La informació que reben els ciutadans dels països democràtics, en els darrers anys, és cada vegada més intensa. Els mitjans de comunicació, que són un poder, i avui especialment a través de les xarxes socials, permeten que es transmeti més ràpidament el que realment succeeix, però a vegades es presenta una visió esbiaixada de la realitat que s’utilitza com a forma de pressió que facilita la manipulació dels fets, dels països i dels governants. Actualment les formes de govern es valen més de la imatge dels líders polítics que de les idees i dels propis programes. Les imatges populistes tenen cada vegada més èxit, per la sensació de desengany i d’injustícia que es genera en bona part de la societat. També cal tenir present el fanatisme d’alguns grups polítics en les seves actuacions.
La democràcia demana comptar més amb la veu dels que no tenen veu, és a dir, una política col·laborativa amb unes formes àgils de participació, que respectin les diferents formes de pensament i de viure dels ciutadans. La implicació de l’economia en la política i els pactes entre nacions és cada vegada més potent i està regulada internacionalment. No es pot oblidar els grans blocs: el Mercat Comú Europeu amb moneda pròpia, Estats Units, Xina, Índia, Japó, els lobbies, els grups inversors, etc. que tenen molta força pel que fa al comerç, que és la base del benestar econòmic. Tampoc es pot oblidar el fenomen del terrorisme d’abast mundial, el fet migratori, la pobresa o l’exclusió social. També la incidència de les noves tecnologies que fan encara més complex el món del treball, especialment perquè provoca una reducció de mà d’obra.
El bon govern democràtic hauria de cercar el benestar polític, social i econòmic, i facilitar les llibertats dels ciutadans perquè s’acompleixin els seus drets i deures.
Un bon aprenentatge de la democràcia és començar des de les actuacions quotidianes en els diferents espais i convivències: la família, l’escola, el món laboral…
¿Quins canvis a l’estructura democràtica poden ajudar a renovar unes formes de govern que avui es consideren obsoletes per tal que la democràcia respongui a la realitat present?
¿Quines respostes s’han de donar als moviments populars que estan obrint-se pas en la política?
Davant d’aquesta realitat tan complexa és necessari estar informats i poder llegir els esdeveniments politico-socials amb objectivitat. Per això demanem als ponents una reflexió sobre diferents aspectes: l’estrictament polític, l’econòmic i el social i veure quines propostes poden sorgir per un nou concepte de democràcia ètica.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
Núria Beltran i Rahola, Llicenciada en Dret. Master of laws per American University Washington College of Law
Jordi Cussó i Porredón, Director de la Universitas Albertiana
Manuel Millán i Mestre, Consultor, periodista, escriptor i expolític
Albert Sáez i Casas, Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. Directorr adjunt El Períodico
Moderador:
Ignasi Batlle i Molina, Enginyer d’obres públiques