La proposta sobre RE-PENSAR LA DEMOCRÀCIA és un bon repte en els temps actuals que vivim. En aquestes pàgines, els articulistes descriuen de manera detallada el concepte de la democràcia des dels seus orígens fins a l’actualitat. Per tant, coneixem prou bé la teoria, però no sempre es porta a la pràctica el seu significat profund. També els articulistes conviden a passar a l’acció per prendre consciència de com viure èticament la democràcia.
Sabem que és una necessitat urgent aplicar una autèntica democràcia que permeti al ciutadà poder-se expressar lliurement i de forma coherent amb allò que pensa, sent i viu en un entorn de convivència social en què totes les persones haurien de ser lliures i iguals davant la llei; aquesta forma sana de viure ha de contemplar el compliment tant dels drets com dels deures.
Fa vint anys, es va publicar la revista RE número 11, juliol, 1997, sobre Democràcia en llibertat. En aquell moment, el doctor Alfred Rubio deia: «La democràcia no és ni ha de ser un instrument per arribar al poder sinó que ha de ser un instrument perquè tots puguin viure conforme amb allò que desitgen. Precisament, el bé comú consisteix en què cada persona pugui viure la seva única vida en aquest món de manera coherent amb allò que pensa sincerament, sense fer mal als altres ni a ell mateix. Tot això, en virtut de la plena dignitat de cada persona.»
Constatem que la democràcia, com a forma d’organització de grups i de persones, és molt vàlida perquè el poder pertany al conjunt de tots els membres. Per tant, l’acció es porta a terme d’una manera corresponsable en què la responsabilitat és compartida.
L’evolució de la història ens mostra diferents tipus de democràcia: la directa que és quan la decisió és presa directament pels membres del poble. La representativa que és quan la decisió és presa pels representants que el poble ha votat. I la participativa que és el model polític que facilita a les persones la possibilitat d’associar-se i organitzar-se per poder opinar directament en les decisions públiques. També hi ha la democràcia deliberativa i de negociació. En els debats actuals es reflexiona sobre la democràcia i el capitalisme, i sobre la democràcia participativa que està en crisi degut a l’absentisme dels ciutadans.
Davant d’aquesta evidència, l’acció de re-pensar la democràcia des d’una nova mirada seriosa i profunda permet valorar-la de nou i prendre decisions més favorables per a tots, davant la desconfiança que sovint es respira, i d’altres realitats com els populismes, que estan emergint cada vegada més. Cal garantir models que possibilitin viure a cada ciutadà segons la seva manera de pensar, sempre amb una actitud de respecte vers l’altre, el seu entorn i la legalitat. S’ha de permetre que cadascú pugui expressar-se i assegurar que hi hagi grups, col·lectius, associacions, partits, etc. que escoltin aquestes veus i també les queixes ben argumentades. És necessari trobar l’antídot que millori l’entesa i el diàleg entre els ciutadans i els diferents partits.
Sabem que una societat democràtica ha d’exercir uns valors essencials i prioritaris, com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el civisme, el respecte, la justícia, etc. Per això, és significatiu el paper de l’educació en tots els àmbits, des de la mateixa societat, la família i l’escola, perquè tots ells tenen la responsabilitat de desenvolupar els ideals de la convivència dins de la normativa del sistema democràtic per aconseguir un millor benestar.