Aprofundir sobre el tema Humans, tanmateix imperfectes ha estat com fer una fotografia real de l’ésser humà sense retocar ni utilitzar el Photoshop. És evident que la perfecció humana no existeix malgrat desitjar-ho sovint: tenir un cos perfecte o aparentar la perfecció malgrat saber que és impossible.
Els articulistes han descrit diferents matisos sobre el significat de la imperfecció. Els articles ofereixen un recorregut a fi que el lector pugui reconèixer les pròpies imperfeccions sense ser-ne esclau. Això requereix ser madur perquè sovint no s’accepten ni són reconegudes, la qual cosa vol dir acceptar-les per gestionar-les i poder millorar. Tampoc la persona s’ha de plànyer ni martiritzar-se degut a les imperfeccions ja que no és cap tragèdia.
L’article «El perfeccionisme utòpic» de la psicòloga Mercè Conangla parteix de la definició de perfecció: «Que té totes les qualitats requerides, que no té el més mínim defecte.» Ens diu que seria molt il·lús pretendre aquest objectiu, però també qüestiona: «Quantes persones s’han trencat pel camí intentant aconseguir aquesta utopia? Quants desenganys s’han endut? Quantes energies malmeses? Per què ningú ens ho va advertir? “Ningú pot ser perfecte”». Aquests plantejaments demanen: «Prendre consciència que la imperfecció forma part de la nostra vida i que intentar ser perfectes està totalment condemnat al fracàs.» La psicòloga anomena alguns dels trets de les persones perfeccionistes: «La inseguretat en si mateixes i en els seus propis mèrits, l’afany exagerat de control i també la percepció de no ser prou dignes de rebre amor. Aquesta autovaloració negativa els mou al disgust constant: mai seran prou intel·ligents, savis, atractius, cultes… sempre hi haurà algú que els superarà.» Aquesta certesa porta a moltes persones a una angoixa constant derivada del desig de la perfecció. Un cop més, ressaltem la importància profunda i seriosa de reconèixer allò que som amb les imperfeccions, defectes i límits per avançar vers una adultesa i maduresa humana.
«No existeixen homes perfectes en aquest món, només intencions perfectes» diu l’actor Morgan Freeman a la pel·lícula Robin Hood, per tant, les intencions, objectius, finalitats, propòsits… es consideren perfectes perquè hi ha una intencionalitat i un rigor, però com que qui ho porta a terme és l’ésser humà, tanmateix imperfecte, sorgeixen les peculiaritats que generen les imperfeccions.
Recentment el filòsof Gregorio Luri ha publicat el llibre Elogio de las familias sensatamente imperfectas precisament per reivindicar aquesta imperfecció i prendre consciència que no hi ha famílies perfectes. El seu article «Pots ser estimat malgrat les teves imperfeccions» descriu l’escenari real de la família per poder viure i conviure, destacant la clau primordial i essencial que és estimar la vida. Només des d’aquesta premissa es pot assumir la pròpia singularitat.