La iGen: la generació del Smartphone

Per: Ramon Santacana
Professor universitari i pintor
Taiwan, Novembre 2017
Foto: Creative Commons

Els anomenats millennials la generació dels que a l’any 2000 tenien 18 anys o menys, la generació que va créixer amb ordinadors portàtils, amb internet, amb navegadors, i amb correu electrònic, ja ha quedat enrere. Una nova generació ha irromput amb força i està entrant, amb el nou any 2018, en la majoria d’edat.

Es tracta de la generació que ha crescut utilitzant tauletes i que des de la preadolescència estan subscrits a xarxes socials a les que principalment accedeixen des dels seus telèfons intel·ligents. Jean Twenge, una professora de la San Diego State University, que va publicar un extens llibre sobre el tema, els denomina la iGen.[1]

Sí, ja estan aquí i no fa falta llegir llibres o articles per assabentar-se la seva presència, passegen pel carrer amb la seva mirada fixa a les seves pantalles de mà, o asseguts sense prestar atenció pendents de les xarxes, passen diverses hores al dia a les xarxes socials, dormen amb el mòbil a l’abast de la mà, a vegades entre llençols i coixins. Revisar missatges és el primer que fan al llevar-se, també l’últim quan van a dormir i no sabrien passar un sol dia allunyats d’aquests aparells amb tantes aplicacions dissenyades per crear dependència.

Des del 2012[2] els estudis observen forts canvis en el comportament social dels adolescents. Aquests canvis, ben documentats en investigacions a base de macroenquestes realitzades per fiables institucions, ens mostren una generació amb els següents trets:

• Surt menys de casa.
• Es troba menys amb amics, interactua menys amb la gent.
• Menys propensa a moure’s autònomament (conduir, viatjar etc.).
• Menys propensa a cercar feines eventuals per cobrir les seves despeses.
• Menys propensa a l’activitat sexual (declivi d’embarassos adolescents).
• Menys propensa a l’abús d’alcohol i a la delinqüència.
• Menys hores de somni (i amb més son a hores diürnes).
• Més propensa a l’angoixa i a la soledat.
• Més propensa a conductes associades al suïcidi.
• Desglossament per sexes, les noies tendeixen a patir amb més intensitat els fenòmens d’ansietat, soledat, ciberassetjament, etc.

Encara és aviat per saber els efectes neurològics de la sobreexposició a l’activitat en xarxa, però pel que fa a la conducta, ja s’ha pogut establir correlacions directes entre el nombre d’hores d’exposició a les pantalles i la intensitat de les conductes detallades. La magnitud de les xifres és alarmant i alguns estudis realitzats per institucions no només en EEUU o Japó, sinó en altres països com Austràlia[3] semblen corroborar la direcció d’aquests canvis.

Alguns autors com Clement i Milles que documenten que Bill Gates i Steve Jobs van restringir l’ús de tecnologia als seus fills quan eren petits, entre 2007 i 2011, posen de manifest el fet que molts pares que treballen a empreses de Silicon Valley restringeixen l’ús de telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors[4]. Aquests pares semblen captar millor el poder addictiu d’aquests aparells que no pas el públic en general.

Però la tecnologia està aquí per quedar-se i des de la infància[5]: «He observat a la meva filla que amb prou feines comença a caminar, lliscant-se amb confiança a través d’un iPad. També he escoltat la meva filla de 6 anys demanant-me el seu propi telèfon mòbil i la meva filla de 9 anys discutir l’última aplicació per triomfar entre les seves amigues» observa Jean Twenge.

El repte educatiu i parental està aquí present, el debat sobre l’ús d’aquestes tecnologies en el procés educatiu també. Ja han aparegut les primeres estratègies i diverses eines electròniques de control parental[6], no obstant això també serà necessari un debat filosòfic, social i polític. Aquestes dependències, com cavall de Troia, que penetren en les llars i escoles a través els membres més joves tenen la seva mirada posada en tota la societat. Si observem a certa distància objectiva els trets descrits i els generalitzéssim, ens descriurien una societat domesticada, conformista, amb un fort control social, on l’individu manca d’impuls de autoafirmació i es troba aïllat i incomunicat, com a somnàmbul, aliè a la realitat circumdant i amb l’atenció absorbida per l’acceptació social a la xarxa.

És aquesta la societat què volem?

[1] M. Twenge, The Atlantic (Setembre de 2017): Have Smartphones Destroyed a Generation? url: https://www.theatlantic.com/national/archive/2014/03/here-is-when-each-generation-begins-and-ends-according-to-facts/359589/ Accedit el 15 de novembre del 2017.

[2] L’any en què a EUA es va sobrepassar la cota del 50% de mòbils intel·ligents sobre població total.

[3] Elle Hunt, The Guardian (30 de maig del 2017). Teenagers’ sleep quality and mental health at risk over late-night mobile phone use. URL: https://www.theguardian.com/lifeandstyle/2017/may/30/teenagers-sleep-quality-and-mental-health-at-risk-over-late-night-mobile-phone-use Accedit el 15 de novembre del 2017.

[4] Clement y Milles, World Economic Forum (27 d’octubre del 2017) Why Gates and Jobs shielded their kids from tech. URL: https://www.weforum.org/agenda/2017/10/why-gates-and-jobs-shielded-their-kids-from-tech/ Accedit el 15 de novembre del 2017.

[5] Jay Donovan (19 de maig del 2016) The average age for a child getting their first smartphone is now 10.3 years. URL https://techcrunch.com/2016/05/19/the-average-age-for-a-child-getting-their-first-smartphone-is-now-10-3-years/ Accedit el 15 de novembre del 2017.

[6] Lisa Buyer (juliol del 2017) A Parent’s Guide to Teens, Social Media and Smartphone Addiction. URL: https://medium.com/@lisabuyer/what-happens-when-you-take-a-teens-phone-away-for-7-days-617262853122 Accedit el 15 de novembre del 2017.