Emocions i presa de decisions

Per Sofía Gallego
Psicòloga i pedagoga
Barcelona, desembre 2017
Foto: Creative Commons

La concessió del premi Nobel d’Economia d’enguany al professor Richard Thaler pels seus treballs dedicats a l’estudi de la relació entre les anàlisis econòmiques i els aspectes psicològics en la presa de decisions individuals, inaugura una línia d’estudi que es comença a anomenar «economia conductual». Això m’ha suggerit una reflexió sobre la importància de les emocions i del seu control en la vida quotidiana.

Com una ampliació al concepte «aspectes psicològics», deia la nota de premsa on he tret la informació, cal remarcar que hi ha tres factors que influeixen en l’esmentada presa de decisions: la racionalitat limitada, la percepció de justícia i la falta d’autocontrol.

Evidentment la racionalitat ve determinada per la lectura i posterior anàlisi que cada persona fa de la realitat més propera, interpretant-la d’acord amb les seves creences, prejudicis, objectius a assolir i valors. Aquests passos poden considerar-se comuns a qualsevol procés de presa de decisions, des de les més insignificants fins a les més importants.

L’expressió «percepció de justícia» seria fàcilment intercanviable per «criteris ètics» a partir dels quals una persona articula la seva conducta. Finalment, la falta d’autocontrol podria ser equivalent a una expressió tal com la capacitat de les persones per gestionar les pròpies emocions. Em centraré especialment en aquest últim apartat, fent més ample l’aplicació d’aquest concepte sobre la «gestió de les emocions».

Cada dia se’ns presenten situacions que amb més o menys intensitat ens emocionen o, millor dit, ens commouen i ens fan notar que alguna cosa s’ha mogut o es mou dins nostre. La intensitat vindrà condicionada pel tipus d’estímul rebut, però el que és segur és que haurem de saber què fer amb aquest estat anímic en què ens veiem immersos. Les emocions són difícils d’amagar perquè provoquen un cert desordre somàtic visible als altres, segons sigui la capacitat de cada persona per saber què fer en aquest estat. És aquesta visibilitat que porta a la necessitat de saber gestionar la situació per tal de no envair el terreny de l’altre, fer-lo sentir malament o simplement no donar informació sobre nosaltres mateixos.

Quan els estímuls rebuts són diversos i variats ens produeixen un determinat estat d’ànim que farà de mitjancer en la interpretació de la realitat. D’aquí ve la importància de les emocions en la presa de decisions que, sent l’últim factor esmentat anteriorment, esdevé bàsic. De totes maneres, no tota la responsabilitat cal descarregar-la sobre les emocions, ja que la raó també té un paper important. Solament cal posar en valor que sovint la racionalitat es veu molt afectada per l’emocionalitat.

Si bé fins aquí sembla que he fet referència a la presa de decisions de manera genèrica, no per això hem d’oblidar que aquests factors explicitats anteriorment tenen el mateix paper en els processos de tota mena de presa de decisions, ja siguin més íntimes o fins i tot les més insignificants. De tot plegat se’n pot treure alguna conclusió que segurament la més significativa sigui la importància de l’autoconeixement en la presa de decisions. Solament intentant saber la manera i la mesura que les emocions tenen en el nostre interior, sabent detectar quines de totes tenen més pes i quins canvis ens provoquen en el nostre estat d’ànim, serem capaços de gestionar-nos amb les mínimes possibilitats d’èxit. Deixem fluir la raó i l’emoció sabent que entre l’una i l’altra necessàriament hi ha relació. Amb això no vull dir que la raó hagi de prevaldre sobre l’emoció, només cal tenir present que les emocions hi són i s’han de saber gestionar.