Manuel Fló i Vidal- Ribas: Cal prendre consciència de la comunicació tant en la quantitat com en la qualitat, i la manca de capacitat per fer-ho demana d’una tercera persona com pot ser un mediador o un interlocutor o fins i tot un terapeuta. Uns aspectes necessaris per conviure tant en parella com en família són: assertivitat, empatia, tolerància, comprensió, acceptació de l’altre tal com és, respecte, flexibilitat i escoltar.
Jordi Giró i Paris: Som éssers per a la comunicació i, per tant, la nostra realització personal només es desenvolupa pregonament en relacions ètiques i morals desinteressades. L’amistat és el paradigma de relació més lliure i independent a la qual podem aspirar i que es caracteritza per la igualtat i el desinterès. Els amics es respecten la llibertat i la consciència i, per sobre de tot, tenen la convicció plena en el desig sincer que es volen bé mútuament.
Anna Pagès i Santacana: L’amistat és una experiència, no únicament un fet. L’amistat és una experiència existencial de transformació. Per fer amics cal ser sociable, i l’educador pot ensenyar a ser sociable amb el seu testimoni. Per fer amics s’ha de parlar amb els altres. Per ensenyar l’amistat cal refer l’enganyós camí de pensar que l’amic és només un contacte.
Natàlia Plá i Vidal: Per reforçar l’amistat cal desidealitzar-la, desensucrar-la i assumir la vulnerabilitat, la fragilitat que té. Hem de fer l’exercici de compartir la vida de veritat i en la veritat i la veritat és encarnada, la veritat de qui som. És important alimentar l’amistat amb altres llenguatges i ampliar els codis comunicatius. A més, la maduració del vincle d’amistat inclou la renúncia a les pròpies necessitats.