Quin bon repte voler tractar aquest tema de la Igualtat d’oportunitats quan sembla que les desigualtats són més evidents! Hi ha molts tipus de desigualtats provocades per diferents causes. La majoria d’experts coincideixen que el factor econòmic és decisiu perquè d’entrada ja classifica i s’acostuma a fer dos bàndols, el ric i el pobre. Però també hi ha desigualtats considerades humanes que provoquen dolor, ja que quan la persona se sent superior tracta l’altra amb menyspreu i això fa que se senti inferior. Aquesta mena de discriminació és com un insult que fereix i que necessita el seu temps per guarir les ferides.
En l’entrevista al psicòleg Rodrigo Prieto, ell defineix discriminació com «qualsevol forma d’expressió de rebuig en contra d’una persona o un grup humà a causa d’alguna de les característiques que els defineixen com a persones.» A més, comenta que les discriminacions més habituals són «per qüestions de gènere (contra les dones), per raça (contra les persones negres, gitanes, llatines, etc.), per classe social (contra les persones pobres…), per orientació sexual (contra les persones gais o lesbianes…), per religió (contra les persones musulmanes…), per capacitats (contra les persones amb discapacitat…), o per una combinació d’aquests elements.» Aquesta realitat demana fer una anàlisi seriosa i profunda per esbrinar el perquè estan succeint aquestes desigualtats.
En el monogràfic número 85 tractàvem el tema Iguals en dignitat davant la realitat colpidora de les grans desigualtats que convidava a prendre consciència de l’escenari complex que vivíem i que vivim. La persona segueix demanant a crits sentir-se reconeguda i valorada. Sabem que se cerquen solucions, però són necessàries moltes accions per respondre davant de cada realitat concreta. Constatem la implicació de moltes persones generoses i solidàries, i de moltes entitats que tenen per projecte de treball i opció contribuir en aquest vessant social per resoldre aquestes situacions complicades i afavorir els més vulnerables i indigents.
La igualtat d’oportunitats és un tema constant de debat i d’investigació. El desembre passat es va estrenar la pel·lícula-documental Renta Básica (Free Lunch Society, 2017) del cineasta austríac Christian Tod en què dialoga amb economistes, sociòlegs, empresaris, treballadors, polítics, activistes i altres experts sobre l’aplicació d’aquesta renda, avaluant els pros i contres, a partir d’experiències realitzades en els anys setanta i vuitanta en petites comunitats del Canadà i dels Estats Units, i experiments més recents en una comunitat molt pobra a Namíbia, estudiant els resultats tant econòmicament com sociològicament. Hi ha experts que presenten un nou model econòmic d’una nova redistribució econòmica per ajudar a pal·liar les greus desigualtats econòmiques. També el gener d’enguany Documentos TV presentava el documental Renta básica, ¿una utopía posible? Per tant, la renda bàsica universal i un salari per existir són propostes que demanen un canvi de mentalitat i d’actituds humanes perquè d’alguna manera implica renúncia de poder.
El monogràfic presenta diversos articles amb diferents mirades que detecten les desigualtats amb el repte prepositiu d’oferir igualtat d’oportunitats i amb l’intent d’un treball inclusiu per no marginar ni discriminar ningú. A més, tal com indicàvem en la revista del gener, hi ha l’espai Temes diversos dedicat a aspectes plurals que contribueixen a la reflexió, des del creixement humà, l’educació i la medicina.