Cofundador i Director de Continguts de l’Institut Diversitas. Doctor en Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Comunicació Social per la Universitat de Santiago de Xile. Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, de la Universitat Ramon Llull i col·laborador de la School of Social Work and Health Care de la Seinäjoki University of Applied Sciences (Finlàndia).
VERS UNA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
«Un repte molt important és polititzar la nostra mirada sobre la desigualtat. Adonar-nos que quan parlem de desigualtat no estem parlant d’altres persones sinó també de cadascú de nosaltres.»
La igualtat d’oportunitats és un dret reconegut tant a la Declaració Universal de Drets Humans com a la Constitució Espanyola, però la realitat no és així. Per què no es compleix aquest dret i hi ha tantes desigualtats?
La carta dels DDHH és una declaració d’intencions, però en la pràctica no sempre s’acompleixen, ja que hi ha molts interessos polítics i sobretot econòmics en mantenir les desigualtats. Acabar amb la desigualtat suposa inevitablement que alguns sectors de la societat renunciïn als seus privilegis… i això, sense dubte, no és fàcil, perquè justament són sectors que tenen molt poder i no el volen abandonar.
Què és la discriminació?
La discriminació és qualsevol forma d’expressió de rebuig en contra d’una persona o un grup humà a causa d’alguna de les característiques que els defineixen com a persones. Les discriminacions més habituals es donen per qüestions de gènere (contra les dones), per raça (contra les persones negres, gitanes, llatines, etc.), per classe social (contra les persones pobres…), per orientació sexual (contra les persones gais o lesbianes…), per religió (contra les persones musulmanes…), per capacitats (contra les persones amb discapacitat…), o per una combinació d’aquests elements.
De fet, des de fa anys que aquestes discriminacions s’analitzen de manera creuada a través del que s’ha anomenat perspectiva interseccional, que pretén fer una anàlisi complexa de la intersecció entre aquestes variables per veure com afecten les persones de manera concreta en els contexts en què es mouen, i al mateix temps, quines estratègies desenvolupen aquestes persones, per enfrontar-s’hi.
La societat presenta un escenari amb moltes desigualtats. Quines són les situacions de discriminació més freqüents?
Segurament la discriminació més freqüent és la que es dona per qüestions de gènere, bàsicament perquè es fonamenta en una qüesti. que és present fa segles a totes les societats i que s’ha mantingut i transformat al llarg del temps, el patriarcat. Per descomptat que s’ha avançat molt en aquest tema, però encara estem lluny de superar-ho. La recent vaga internacional de les dones del 8 de març és una prova molt eloqüent d’això.
Aquesta realitat demana un canvi social per fer una transformació social i ser capaços de desmuntar estereotips i rols que s’atribueixen per oferir igualtat d’oportunitats. Com es pot gestionar?
La transformació social és un dels grans temes de les ciències socials, ja que involucra a tots els sectors de la societat, des de les organitzacions polítiques, passant per les econòmiques, les educatives, les religioses, les legislatives, les socials, les esportives, els mitjans de comunicació, fins a la ciutadania en genera i a cada persona en particular. Dins d’aquest gran objectiu, la superació dels estereotips és només una petita peça.
Com poder superar-los?
Des de la psicologia social s’han treballat diverses teories, però jo diria que la més eficaç és la del contacte intergrupal, que inclou el coneixement mutu, la barreja, l’escolta, la creació de vincles…
Des de l’Institut Diversitas, com a cofundador i director de continguts, què oferiu?
Treballar en contra de les discriminacions de tot tipus és justament uns dels fonaments de la nostra tasca i per aconseguir-ho, realitzem diverses accions de sensibilització, formació, assessorament, recerca aplicada i processos comunitaris. En resum, desenvolupem diversos tipus d’accions adreçades a diferents destinataris en funció de les seves necessitats i prioritats. En aquesta línia, treballem molt en col·laboració amb administracions locals, entitats socials i ciutadania en general.
Quines accions socials prioritzeu?
El que més hem fet d’ençà que vam començar fa quatre anys són accions de sensibilització en diversos formats: tallers, cursos, intervencions al carrer, campanyes amb centres escolars, espais de diàleg, vídeos, etc. I pel que fa als temes, ens hem concentrat molt en la diversitat cultural i la de gènere, però cada vegada més anem incorporant altres diversitats, com la religiosa, la funcional o la generacional i intentem treballar- les des de la perspectiva interseccional.
L’educació en tots els àmbits, no només a l’escola, és un factor clau i necessari per contribuir cap una igualtat?
Per descomptat que l’educació és una peça clau en la lluita contra la desigualtat.
Com fer-ho?
Doncs, incorporant en tots els espais educatius formals i no formals, de lleure, (infantil, primària, secundària, superior, educació d’adults, etc.) continguts que abordin la qüesti. de la desigualtat amb una perspectiva crítica, que promogui la reflexió i la implicació directa de totes les persones, en la mesura de les seves possibilitats i del lloc que ocupa a la societat.
Quins són els objectius de l’assignatura optativa «Gènere i Inclusió Social» que imparteixes a la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés?
Bàsicament transmetre als alumnes els conceptes bàsics de la perspectiva de gènere perquè siguin capaços d’utilitzar-los en la seva futura tasca com a professionals de l’educació social i el treball social. Dit d’una altra manera, que es posin les ulleres del gènere i vegin com aquesta variable està sempre present en les problemàtiques que ens afecten en el dia a dia.
La inclusió és un repte necessari per oferir la igualtat d’oportunitats. Quins altres reptes proposes per afavorir aquesta igualtat d’oportunitats per a qualsevol persona?
Jo diria que un repte molt important és polititzar la nostra mirada sobre la desigualtat. Adonar-nos que quan parlem de desigualtat no estem parlant d’altres persones (els pobres, els discriminats, etc.) sinó també de cadascú de nosaltres, ja que la desigualtat existeix perquè tots i totes, d’una manera o d’una altra, permetem que així sigui.
I ho fem de diverses maneres, a través dels nostres hàbits de consum, o de les nostres relacions socials o dels partits polítics als quals donem suport. A partir d’aquí crec que val la pena reflexionar críticament sobre la responsabilitat que tenim en el manteniment de la desigualtat i –per descomptat– prendre les mesures que calgui, per eliminar-la.
Assumpta Sendra i Mestre