Ignasi Farreres: «La desigualtat econòmica és una realitat no feridora, sempre que es mantingui dins de determinats límits. Però la fortuna de tres persones equival a la riquesa del 30% més pobre del país. La gran conseqüència de la desigualtat econòmica és la pobresa: Quan s’incrementa la desigualtat econòmica, s’incrementa la pobresa i això repercuteix a les classes mitjanes perquè baixen a classe pobra».
Mònica Grau: «La base estructural de la desigualtat de gènere està a la desigualtat en la responsabilitat de la vida, perquè tenir cura de la vida es fa en l’àmbit privat i si no es fa, difícilment l’àmbit públic podrà funcionar. La desigualtat de gènere exclou a les dones de l’àmbit públic perquè hi passin al privat. La desigualtat de gènere passa necessàriament per una democratització de la responsabilitat de tenir cura».
Daouda Dieye: «A Àfrica ens diuen que a Europa hi ha solidaritat, benestar, luxe… però no et diuen que hi ha racisme. L’any 2007 vaig començar a vendre pel·lícules i música al carrer. Més tard vaig anar a Lleida per treballar al camp durant dos anys, sense assegurança social i unes condicions molt vulnerables. Quan arribes a Espanya no pots fer res legal si ets immigrant. El 2010 em van oferir un contracte durant un any. Vaig conèixer a una persona que em va portar a Vincles, on et sents a gust perquè et tracten com un més».
Mijail Acosta: «Si pensem en l’exclusió social com a fracàs social, es pot fer des d’una mirada sociològica i t’adones que hi ha molts condicionants de vida que fan que el joc no estigui ben repartit per a tothom i vas veient que hi ha molts factors condicionants més enllà de la vida particular de cada persona. L’exclusió social és una conseqüència de les desigualtats socials i no tot depèn de la voluntat de les persones perquè hi ha molts condicionants de vida que són molt complexos».