El cervell humà és un òrgan meravellós i encara poc conegut, de gran complexitat que organitza la vida humana. És capaç de regir actes, sentiments, emocions, prendre decisions… i d’exercir la racionalitat, entre d’altres, per tal que l’ésser humà pugui relacionar-se amb els altres i aportar uns elements humans que van més enllà del simple instint. Això ens distingeix dels animals.
A mesura que avança el coneixement científic del cervell humà, de les seves funcions i de les àrees, som més coneixedors de com sorgeixen algunes de les malalties mentals (demències). S’estan estudiant les zones que es deterioren per exemple, a causa de tòxics com l’alcohol. També s’està incrementant la investigació de la localització de les zones que afecten directament les emocions i els sentiments i, tants altres aspectes que es treballen científicament per esbrinar diverses malalties com poden ser els tumors i les lesions causades per accidents de treball, de tràfic… que fan que la persona quedi limitada per tota la vida. També s’estudien altres tipus de respostes estranyes o incoherents que tenen el seu origen en lesions cerebrals. I moltes més realitats científiques que sembla que quedin reservades als especialistes en la matèria.
En l’evolució del coneixement del cervell s’ha passat de considerar-lo un gran desconegut, i difícil d’abordar-lo, a un òrgan que va obrint portes gràcies a la ciència. ¿Qui no recorda que els pensadors del món clàssic situaven les emocions en el cor, víscera humana?
Ben cert que el cervell de l’ésser humà primitiu, a mesura que han anat transcorrent els anys, ha experimentat una evolució en què les capacitats intel·lectuals han madurat. S’ha passat d’unes actituds que ara en diem instintives entorn de la supervivència, a altres actituds on el refinament intel·lectual, cada vegada més, ofereix un ventall de ressorts que el porten a aconseguir una qualitat de comunicació entre persones i, fins i tot, albirar el transcendent.
Davant de tot això, i de tantes descobertes científiques apassionants, ens ha semblat oportú tractar en aquest Sopar Hora Europea sobre un tema que implica tantes disciplines com la biologia, la psiquiatria, la psicologia, la neurologia, la bioquímica, la física… de la mà d’experts podrem entendre l’actualització d’aquestes descobertes que repercuteixen en la persona a causa de les alteracions del cervell humà.
Demanem als ponents que puguin explicar-nos especialment els avenços que s’han produït en els darrers temps tot i que probablement encara estan molt lluny de poder donar respostes satisfactòries. No pretenem convertir el Sopar en una classe magistral, desitgem des d’una vessant científica, obrir horitzons de cultura vers aquest òrgan, cada dia més estudiat, que ajuda a entendre les respostes de la conducta humana que abans no teníem altra solució que posar-li un segell de “misteri” o “enigma”.
¿Com gestionem les emocions i els raonaments en la nostra ment perquè produeixin un benestar emocional? Quins processos cerebrals intervenen?
Si sabéssim més que el nostre cervell necessita unes atencions humanes com poden ser l’alimentació adequada, fer exercici, descans, control de l’estrès, etc. ¿Podríem estar més motivats per adoptar unes conductes més adequades?
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
Enric Álvarez i Martínez
Cap de Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Consuelo Almenar i Monfort
Neuròloga. Especialista en psicogeriatria i demències
Ramon Maria Nogués i Carulla
Biòleg. Catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica
Moderador:
Jaume Aymar i Ragolta
Degà de la Facultat Filosofia – URL