Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, octubre 2018
Foto: Ita Amigó
El passat 18 d’octubre es va celebrar el 231 Sopar Hora Europea per tractar sobre «Per què i com ens relacionem?» moderat per Assumpta Sendra, directora de l’Àmbit Maria Corral, qui expressà que «La resposta del perquè és fàcil, ja que som éssers socials i si no hi ha cap trastorn constantment ens estem relacionant amb l’altre i amb els altres. Però aturar-nos en el com convida a fer una reflexió des de l’observació i l’anàlisi d’aquest fet tan humà que, evidentment, sense pensar-hi tots ens interrelacionem. Cal crear vincles capaços de promoure afecte i veritable comunicació i començar per la pròpia relació intrapersonal per fer una mirada cap endins i d’aquesta manera generar la trobada vers els altres per compartir relacions interpersonals.»
La primera aportació va ser a càrrec d’Antoni Bolinches, psicòleg clínic, escriptor i pensador humanista, que plantejà que el problema de les relacions és que no sempre ens comuniquem bé, perquè la necessitat «biopsicosocial» de relacionar-se es viu des d’una ambivalència: Com podem gaudir de la mel sense patir el fel? «El gran repte és com ens hauríem de relacionar per no fer-nos patir i fer-nos gaudir els uns als altres.» Parlà de la manera més fàcil de comunicar-se amb el proïsme perquè parteix de la forma com relacionem les nostres necessitats internes. Explicà el comportament en funció de la interacció dels tres estats psicològics interns (Pare-Adult-Nen) que aporten a la necessitat de comunicació diferents motivacions. «El nen té les necessitats essencials bàsiques, però nosaltres des de dins o algú des de fora ens reprimeix, i aquesta part és el pare. I afavorim aquesta disjuntiva interna amb l’adult que concilia el que necessita el nen amb el que el pare ens permet o prohibeix. La persona que harmonitza això òptimament no només és una persona madura, sinó lliure. Jo em sento lliure pel que accepto i pel que renuncio.» Per concloure va proposar: «Analitzar amb les persones que ens envolten quin tipus de relació tenim i a partir d’aquí decidir com podem afavorir un comportament madur amb el proïsme a partir de la nostra gestió positiva de la realitat. Exemplifiquem un comportament madur, assenyat, responsable, dialogant, i això farà que per impregnació relacional la nostra maduresa, el predomini del nostre adult, ajudi a desenvolupar l’adult del proïsme.»
Esther Hierro, directora de Marinva: ‘projectes de comunicació, educació i dinamització a través del joc’, inicià la seva aportació amb un joc per possibilitar relacionar-nos, a més de poder riure. En la pràctica del joc va haver-hi «la capacitat de superar-nos, de voler fer-ho bé perquè sempre que juguem ens hi esforcem, però quan ens hem equivocat no ha passat res.» Aquesta és una de les màgies del joc, que permet la comunicació i la relació. «Nosaltres quan juguem ens estem permanentment comunicant, relacionant amb nosaltres mateixos, ens parlem, ens animem, ens qüestionem… No hi ha una bona comunicació sense una part de joc.» Afirmà que: «Els adults necessitem seguir jugant al llarg de la nostra vida perquè, com ens podríem dir certes coses si no fos jugant?» A més, constatà que: «El joc és curiositat i descoberta, quina millor manera de relacionar-nos amb els altres que des de la descoberta i la curiositat, des de l’esforç, des de la capacitat de superar-me. Això és el joc, és assumpció de reptes, té a veure amb assumir l’error com a part de l’aprenentatge. El joc és abraçar el conflicte. El gaudi del joc és tan plaent que assumim que els conflictes es poden resoldre.» Acabà dient que: «L’actitud lúdica que portem a dins pot ajudar moltíssim a tenir una bona comunicació i una manera sana i equilibrada de relacionar-nos amb els altres. El joc neix en el mateix lloc on els nostres instints es vesteixen amb el vestit de les paraules que ens ajuden a entendre el món i a relacionar-nos.»
Susana Pérez, doctora en comunicació, professora de periodisme digital i experta en xarxes socials, parlà de la comunicació social i de com està canviant l’esfera pública. Amb l’aparició d’Internet ha canviat la manera de comunicar-se. «Els entorns digitals fan una personalització de la informació, podem consumir realment el que més ens interessa.» Va destacar les característiques d’aquesta nova esfera: «És privada, quan entrem a Internet a informar-nos ho estem fent a través de dues empreses molt concretes: Google i Facebook. Per tant, no és cert que l’intermediari està desapareixent, sinó que s’ha transformat. Segona, naveguem en funció dels nostres interessos propis, això fa que les audiències accedeixen de manera fragmentada a una informació molt concreta. En l’àmbit d’Internet li hem donat el nom de bombolla filtre, o sigui, que nosaltres estem dins d’una bombolla i no estem buscant temes diferents al que nosaltres pensem o que desconeixem, sinó que accedim a una sèrie de temes per reafirmar les pròpies creences. Els mitjans de comunicació ja no només estan competint dins del món de la informació, sinó que també trobem contingut d’entreteniment, dels nostres amics, familiars… Això condueix a que els mitjans de comunicació creïn un tipus de titulars per cridar més la nostra atenció. A Silicon Valley parlen de l’economia de l’atenció, que és el que volen captar, i per això inventen aquest tipus de mecanismes.» Finalment, insistí en què: «Els joves intentin punxar aquestes bombolles, sortir d’aquest bucle, en el qual entren a les xarxes socials per reafirmar les pròpies creences, i intentin accedir a altres tipus d’informació i no entrin ni comprin aquesta informació més polèmica.»
Un cop més, aquest Sopar va mostrar l’oportunitat de relacionar-nos i possibilità el diàleg.