Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, novembre 2018
Foto: Ita Amigó
El passat dijous 15 de novembre es va celebrar el 232 Sopar Hora Europea per tractar sobre «Els avenços en el coneixement del cervell humà» moderat per Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que expressà que el cervell és un gran desconegut, com una capsa tancada i una font de preocupació quan sorgeixen malalties mentals.
Obrí les aportacions el biòleg i catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica, Ramon M. Nogués, que parlà de la comprensió de les estructures i funcions del cervell a partir de les dades evolutives i d’estudis realitzats del cervell sobre la complementarietat de xarxes cognitives i xarxes emocionals. El primer punt de partida és aquesta concepció evolutiva que en el cas del cervell crida l’atenció perquè en arribar a l’espècie humana hi ha un punt de singularitat que ens interroga. En el cervell humà hi ha representades totes les estructures i les seves funcions integrades en una única experiència. Des d’aquest punt de vista, hi ha autors que han insistit en la idea que la consciència és un fet que evoluciona juntament amb la matèria. Comentà que la visió evolutiva ens fa considerar totes les estructures del cervell i sense cap d’aquestes –que els humans hem rebut per evolució– deixa de tenir les seves funcions. El segon punt de vista és que la neurologia moderna, especialment l’escola de Damasio, ha estudiat molt les relacions entre les xarxes cognitives i les xarxes emocionals. A partir d’un esquema va explicar el cervell i les seves funcions. Va citar dues conclusions: la primera és de Damasio, que diu que la raó en l’espècie humana no funciona bé si no és assistida emocionalment. I una segona conclusió és d’un clínic argentí, que diu que més que éssers racionals, som éssers emocionals que de tant en tant raonem. Finalitzà proposant un treball mental a partir de diferents accions quotidianes per pensar què hi ha de racional i què hi ha d’emocional i, sorprenentment, hi ha més emoció que raó.
Enric Álvarez, psiquiatre i cap de Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, explicà com estudiem prospectivament el cervell. En aquesta línia comentà com estudien els correlats entre la cognició i els correlats de neuroimatges per determinar què li passa al cervell quan fem tasques concretes. A més, per avançar com a grup humà necessitem uns determinats acords sobre què és la realitat, però l’estat natural de l’ésser humà no és el de compartir permanentment coses i evolucionar, sinó que estem contínuament en conflicte. A més, hi ha tot un sistema de creences que estan gravades en el cervell emocional i són aquelles que no permeten estar d’acord i compartir una mateixa realitat. També va parlar de les psicoteràpies de tercera generació que estan basades en l’acceptació, el control de les emocions i el descentrament emocional, que és treure les emocions fora i permet reestudiar-les des del còrtex prefrontal. És a dir, poder accedir a allò que ens molesta de la nostra vida més emocional i tractar-ho des d’un punt de vista més racional. El segon tema que va explicar va ser el dels trastorns psiquiàtrics, especialment l’esquizofrènia, la malaltia més complexa i que més canvia l’ésser humà i tot el que té al seu voltant. Ressaltà el psiquiatre Carson qui afirmava que l’esquizofrènia combina dos tipus de símptomes: productius (deliris i al·lucinacions) i símptomes negatius (l’abúlia, l’alògia, la fredor afectiva…) i es presenten conjuntament en molts casos. Això és perquè els pacients que patiran una esquizofrènia tenen una disminució de l’activitat prefrontal i aquesta part és la que controla la resta, però actualment hi ha medicaments que controlen aquests símptomes.
La neuròloga i especialista en psicogeriatria i demències, Consuelo Almenar, comentà el coneixement actual de les demències, concretament de l’Alzheimer. Aquesta malaltia afecta a grans trets entre un 1% i un 40% de la població en funció de l’edat: a partir dels seixanta anys seria un 1-2%, però a partir dels noranta anys seria la meitat de la població, tot i que també hi ha gent jove que ho pateix. Actualment no se sap perquè es produeix aquesta malaltia, però si se sap què passa en un cervell amb Alzheimer: una substància que s’acumula de manera patològica al cervell forma les plaques amiloides. Aquestes formen com un ciment que no correspon al lloc de les neurones i hi ha una altra proteïna que es fa malbé i altera el funcionament de les neurones. El gran descobriment que s’ha fet els últims anys és que l’Alzheimer no comença quan tenim pèrdues de memòria, sinó que quan comença a donar els símptomes, ja fa vint anys que és en dansa. La mala notícia és que tot i haver-hi molta investigació, encara no hi ha tractament que ataqui la causa. També explicà la reserva cognitiva que és sinònim de resiliència cerebral, i seria la manera que té el cervell de protegir-se davant dels canvis fisiològics per l’envelliment o dels canvis provocats per una malaltia neurodegenerativa. Com més reserva cognitiva més resilient és el cervell. Comentà que la reserva cognitiva depèn del nivell d’estudis, freqüència de lectura, hàbit de música… I afirmà que el que actualment té més sentit per a la malaltia d’Alzheimer és potenciar la reserva cognitiva.
El Sopar finalitzà amb un col·loqui molt enriquidor amb moltes intervecions per part dels assistents que van ajudar a ampliar els coneixements i aclarir alguns dubtes sobre el cervell humà.