Per: Assumpta Sendra i Mestre
Professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació de l’Esport Blanquerna-URL
Barcelona, desembre 2018
Foto: Pixabay
I have a dream és la frase més popular del discurs de Martin Luter King (1929-1964) i és l’expressió més immediata que sorgeix del meu pensament al fer una nova mirada a la Declaració Universal dels Drets Humans amb el desig que es portin a terme per la construcció d’un món just i solidari.
El 10 de desembre aquesta Declaració celebra els 70 anys, un llarg recorregut que té uns orígens que ens porten a l’any 1948 en un context històric de conflictes. En concret, es reunia a París la tercera sessió de l’Assemblea i el seu president Evatt, cap de la delegació d’Austràlia, anunciava un fet transcendent: els trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Culminava la tasca de tres anys, des del febrer del 1946 al desembre del 1948. Un període llarg per redactar un document que estava reforçat per l’acceptació per part de règims polítics, tradicions culturals, sistemes filosòfics i religiosos molt diversos.
La Declaració dels Drets Humans va ser un text que encara avui té un impacte i una vigència perquè proposava i proposa objectius que demanen una resposta ètica i una presa de consciència humana i compromesa vers uns valors que humanitzen: dignitat, llibertat, solidaritat, igualtat, respecte, justícia…
Però, cal discernir en el significat del «dret». Alfred Rubio (1919-1996) escrivia l’any 1995 que: «Podem mig somniar com seria un Dret veritablement i profundament humà, no sols sorgint d’una freda justícia sinó a més, d’una “civilització de l’amor” i, per això, totalment solidària en què, per una molt sensible justícia distributiva per a tots, els recursos d’aquest món estiguin a disposició per al bé de cada persona per igual.» Gran repte per avui i ara, en aquest segle xxi, aconseguir aquest bé per a cada persona sigui com sigui i vingui d’on vingui.
En una ocasió entrevistava al periodista Lluís Foix i li preguntava el perquè estem tan lluny del compliment del primer article dels Drets Humans que diu: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.» La seva resposta va ser realista, ja que constatava que: «Estem lluny encara del seu compliment i mai arribarem a assolir la igualtat total, ja que d’ençà que la humanitat existeix hi ha constantment conflictes, interessos contraposats, desigualtats, injustícies i tota mena de defectes socials que fan que la dignitat humana no es respecti.»
Sovint ens queixem de com està la situació mundial i expressem que no hi ha res a fer, però en paraules de Mahatma Gandhi (1869-1948), que va col·laborar en la redacció de la Declaració dels Drets Humans, ens diu a cadascú: «Sigues el canvi que vols veure al món». I en paraules de Stéphane Hessel (1917-2013), també un dels redactors de la Declaració, en el seu assaig Indigneu-vos! diu: «La pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l’home: la facultat d’indignació i el compromís que la segueix».
No deixem de somniar per passar a l’acció amb sentit i coherència davant de l’escenari real ple de desigualtats que ens toca viure en el nostre entorn, en la societat i en el món. Sabem que és necessària una transformació que malgrat depèn dels governants, cal la implicació de l’ésser humà. Sortosament, el nostre país té una riquesa considerable d’entitats compromeses i de persones voluntàries que contribueixen a aquest bé personal i social.