Adormir-se en pau

Per: Àngels Roura Massaneda
Coach d’equips, executiva i personal, escriptora, psicopedagoga i mestra.
Autora de La valentia de somiar i Descobrir el Shi (2017)
Barcelona, gener 2019
Foto: Àngels Roura Massaneda

Temps enrere, un savi doctor, amic de la família, ens explicava que s’havia autoimposat el fet d’anar a dormir estant en pau amb els seus (parella, fills…) perquè aquesta era una manera sana d’adormir-se i entrar en el son de la nit (en la mort del dia) completament en pau. Medecina per a l’ànima, en deia.

Mai sabem si demà despertarem, si veurem la nova albada, si tindrem al nostre costat els éssers estimats… Cada jorn és com una vida entera amb un inici, un final i un seguit de vivències al llarg d’aquest. Cada dia renaixem, cada dia comença una nova vida –si despertem–. Per això, en acabar-se el dia, poder cloure la jornada estant bé amb els teus més propers, podent conversar, estar de bon humor, estar agraïts pel que vivim, per ser on som i amb qui hi som… és venerar el dia. És veure en la posta de sol, en la lluna de la nit, el valor i la importància del dia viscut. No sabem si naixerem de nou demà. Podem néixer 365 dies a l’any, cada any! Desconeixem en quin moment s’aturarà el cicle.

La mort d’algú proper és un recordatori que la vida i la mort van de la mà. Que no hi ha res més bonic que morir-se havent estimat molt, havent donat molt i estant en pau amb un mateix i amb els que hom estima. Perquè sentir-se estimat, acompanyat i en pau en vida és la condició necessària per a una plàcida mort.

Quan hom sent que ja ha fet tot el que havia de fer, quan hom ha sembrat amb escreix i la collita floreix per distintes bandes, quan hom sent que la missió en aquesta terra està complida, llavors està preparat per dormir per sempre, per deixar el cos i deixar que voli, en l’aire que respirem, el seu esperit que viu –encara i per sempre més– en pau.

La mort sobtada, sostreta abruptament i fins i tot amb virulència, ens deixa freds i muts. Se’ns barregen sentiments d’incomprensió, injustícia, ràbia, impotència… Ens quedem sense paraules. El cicle no s’ha aturat dins la lògica de la biologia. Desolació. Ens amara una gran desolació.

No sabem quan s’aturarà el nostre cicle. Sabem que cada fi de dia és una mort i no sabem si naixerem demà. Sabem que anar a dormir en pau és una bona manera d’estar preparat per al que pugui esdevenir demà.

Sabem que anar a dormir tot agraint el que som, on som i amb qui som és, com deia el savi doctor, «medecina per a l’ànima».

Adormir-se en pau, medecina per a l’ànima.