Quedar-se sense feina, vendre el teu temps

Per: Elisabet Juanola Sória
Periodista
Barcelona, gener 2019
Foto: Pixabay

La Mònica, que té cinc anys, parlava amb els seus pares dels diners i per a què serveixen. Ella, com moltes nenes i nens, no sabia que els diners que es treuen d’un caixer automàtic són limitats i estan allà perquè la família els ha guardat. Per tant, el caixer no fa màgia i els diners cal administrar-los.

Una de les coses que més desitja la Mònica és que el pare i la mare no hagin d’anar a treballar perquè així poden estar amb ella a casa, com quan estan de vacances o és festa. Cada dia la Mònica pregunta als pares si l’endemà han d’anar a treballar i es posa molt contenta quan no han de fer-ho. Ella és una nena i no entén encara del tot algunes coses del món adult, com ara els deutes, que tot s’ha de pagar, els crèdits, la solvència…

Ha passat que tant la mare com el pare han viscut la situació de no tenir feina i, tot i que la Mònica no ho sap, no ha estat una bona notícia. Quedar-se sense feina és un tràngol, especialment pel tema econòmic, però també per una sèrie d’altres temes que no sempre els tenim presents i que, ben mirat, són importantíssims a la vida de qualsevol. Les persones, en general, necessitem treballar. La mateixa Mònica, amb cinc anys, sempre vol pintar, jugar, passejar, veure dibuixos… fer alguna cosa. Això és quelcom de salut mental, les persones volem sentir-nos vives, fer coses, crear, servir.

Per un tema de dignitat, l’ésser humà necessita realitzar-se, construir-se en sentit. A ningú li agrada «perdre el temps», tots volem estar a gust, i aquesta és la gran diferència quan estem a un lloc o amb persones que ens aprecien o quan no és així;  quan ens sentim utilitzats a canvi d’un sou o quan, en canvi, sabem que estem fent quelcom interessant, que pot servir a algú, que ens fa contents fer-ho… que té sentit. Per tant, no tot són els diners, sinó que ho és molt fer coses que ens interessen, que veiem que serveixen. No tothom pot tenir una feina remunerada, potser, en allò que més li agrada, però molts poden trobar un sentit a la seva feina i aquest valor cada dia és més buscat.

Trobar un sentit a allò que fem està directament relacionat amb què ens escoltin, ser considerats, amb què la distància de la feina a casa sigui raonable, que l’ambient sigui grat, que si un dia no fem l’horari complet s’entengui, que tinguem temps per a un cafè… cada un pot afegir exemples d’allò que ens fa sentir persones.

Contràriament a allò que solem pensar, les millores salarials no són sempre la motivació primera a l’hora de buscar una feina, ho són la satisfacció que ens dona la feina, els incentius, la flexibilitat horària, els reconeixements, el bon clima laboral, etc.

La felicitat de les petites coses no té preu.