Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, març 2019
Foto: Ita Amigó
El passat dijous 28 de febrer l’Àmbit Maria Corral va celebrar el 233 Sopar Hora Europea per tractar una «Nova mirada vers la Declaració dels Drets Humans». El moderador, Ignasi Batlle, va recordar les paraules del doctor Alfred Rubio: «Per construir grups hauríem d’anar a buscar allò que era comú a tots. Existir és allò que ens uneix a uns i altres.»
Anna Berga, doctora en sociologia, secretària general de la URL i presidenta de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, inicià les aportacions des del punt de vista dels drets de les dones. Va advertir que no només anava destinat a les dones sinó que és un replantejament social. «Algú va dir que la Declaració dels Drets Humans ja va néixer impregnada d’una certa perspectiva feminista i que va suposar l’inici de la lluita pels drets humans de les dones, però aquesta lluita venia de molt abans.» Va recalcar la importància d’Eleanor Roosevelt com a presidenta de l’ONU, en la Declaració dels Drets Humans perquè fos inclusiva i aquesta ja és una declaració de principis contundent, una fita i un marc de referència. Explicità el significat de donar i defensar la igualtat. Legalment, tenim reconegut el principi d’igualtat i de no discriminació, però encara queda molt per fer. Acabà remarcant tres reptes per una nova mirada: primer, vèncer discursos que encara són molt resistents i que qüestionen el mateix concepte d’igualtat. És important tenir clar que promoure la igualtat vol dir un compromís per corregir les desigualtats. Segon, cal ser conscients que el sol pas del temps no ho solucionarà si no hi ha polítiques a favor de respectar aquests drets. I tercer, cal una conscienciació social i l’educació és la clau per aquest canvi de mentalitat per aconseguir la igualtat de gènere i apostar per una transformació social que beneficia homes i dones.
Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació, Infància i Joventut, va fer la seva aportació des del punt de vista del dret a l’Educació. Dret fonamental, però també fonamentador, és a dir, que permet l’accés a molts altres drets. Posà de manifest que aquest dret, des de la seva gènesi, ha estat un espai de tensió polièdrica. En primer lloc, tensió ideològica, ja que la interpretació d’aquest dret ha estat un àmbit de debat encara no conclòs. La segona dimensió és sociològica, perquè es considera universal, que ha de ser accessible a tothom, però en el moment de posar-ho en pràctica no es té en compte que accedir a aquest dret no es fa des de condicions d’igualtat social, sinó de desigualtat. Això té una conseqüència pràctica: en comptes de poder generar el resultat positiu que seria que les persones són més iguals, a vegades pot ser a l’inrevés, i en comptes de reduir desigualtats les incrementa. La tercera dimensió és de caràcter econòmic i social: Qui ha de garantir l’exercici del dret a l’Educació? ¿S’ha de pivotar des del àmbit públic, en el sentit de les democràcies liberals a les quals ens adherim, o ha de quedar en mans de l’exercici i funcionament privat de les societats? Finalitzà remarcant que el dret a l’Educació se’ns ha quedat petit. Hem de fer un dret més gran, més digne, que pugui accedir al màxim nombre de persones amb independència del seu capital cultural, i poder instaurar el ministeri d’Educació al llarg de la vida, i un dret més ample, que vagi més enllà de l’escolarització. Cal entendre que per educar-nos fa falta moltes més coses que assistir a escola.
Acabà les intervencions l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que dissertà des del punt de vista polític i social. Remarcà la importància de la dona en la Declaració dels Drets Humans, ja que va ser una autèntica revolució. A més, explicità que cal lligar el context d’aquest text a la necessitat de lideratges polítics, molt necessaris en els temps que vivim perquè la política està clarament denostada per moltes raons: corrupció, mediocritat, frivolitat, mitjans de comunicació… Això crea un clima on els lideratges polítics no estan suficientment valorats, tot i ser absolutament necessaris per fer autèntiques revolucions des de les institucions. «Si ens oblidem d’aprendre mentre vivim, normalment només ens queda entrar al conflicte, a les guerres, al desprestigi, la destrucció, i no avançar. La manera de viure d’Eleanor Roosevelt diu molt que les institucions són realment revolucionaries per canviar la realitat i la qualitat de vida de la gent. Necessitem institucions que realment creguin en el sistema democràtic, i persones amb una mica d’ingenuïtat, vitalisme i humanisme per fer possibles aquestes transformacions.» També, comentà algunes de les idees que presenta la Declaració de Drets Humans: família humana, dignitat, fraternitat… Tot això s’ha d’aconseguir a partir de l’Educació i del respecte cap als drets i les llibertats. Per acabar, ressaltà la importància del lideratge i de crear espais de bé comú, crear oportunitats, fer-ho entre tots, interpel·lar els poders públics, els econòmics, els socials, sempre hi ha més punts per trobar-nos per fer el bé que per fer el mal que és, en definitiva, el que recull la Declaració Universal dels Drets Humans.
El Sopar va concloure amb un intens col·loqui que va ser possible gràcies a la intervenció dels assistents i on els ponents van poder ampliar la seva opinió i els coneixements sobre els Drets Humans.