Per tenir cura del cos ha estudiat, entre d’altres materies: quiromassatge, reflexologia podal, reiki, quiropràxia,
osteopatia, alimentació natural i energètica, biomecànica i tècniques d’activació muscular.
Està interessada en temes de neurociència i d’estimulació magnètica transcranial.
Viatja i participa en cursos i congressos a l’estranger per seguir aprenent i poder
aplicar als seus clients les últimes recerques relacionades amb la mobilitat, la salut i el benestar.
PER MILLORAR EL PROPI COS CAL CANVIAR LA MANERA DE PERCEBRE’L
«La força muscular és vital per poder-nos moure, i de retruc per mantenir millor el nostre cervell»
Si fem una visita a la pàgina web: www.mecanicahumana.com veiem com s’ha de tenir cura del cos humà i hi llegim el sentit i el valor que dones a l’exercici de la teva professió. Quines teràpies o tècniques utilitzes?
Faig ús de l’aprenentatge de diverses tècniques que responen a diferents maneres d’abordar, valorar i tractar el cos humà, la persona i els sistemes que la formen. Això m’ajuda personalment a atendre la persona que em consulta. Utilitzo diferents tècniques, com MAT (Muscle Activation Techniques), el reforç muscular, el massatge, l’osteopatia, la biomecànica de córrer i el ciclisme, la meditació i d’altres com la nutrició energètica, el reiki, la respiració conscient, la reflexologia… Tot això em dona una riquesa enorme per ser capaç de prioritzar el sistema que el cos de la persona necessita per ser i estar equilibrat.
Som conscients que el cos humà té problemes mecànics? Tu sempre dius que cal passar l’ITV.
La consciència del cos com a mecanisme generador de moviment i les seves necessitats és encara una mica lluny de formar part de la nostra llista de prioritats. Tenim uns 650 músculs que mouen unes 340 articulacions, i tots ells controlats gràcies al nostre cervell.
Utilitzar la valoració manual mecànica de MAT, tal com es fa amb els cotxes a l’ITV, pot donar a l’instant la informació dels bloquejos articulars i saber quins músculs no s’escurcen adequadament, estan inhibits o no generen la força necessària i causen desajustos i contractures, tendinitis, bursitis, etc. Tota lesió estructural és fruit d’una mobilitat inadequada. Una ITV sense sentir dolor pot ajudar a mantenir millor les articulacions, frenar l’envelliment, el desgast estructural i millorar el rendiment si ets esportista, i la qualitat de vida a mig i llarg terme. La força muscular és vital per poder-nos moure, i de retruc per mantenir millor el nostre cervell.
Des del moment de néixer fins a la mort el cos està en constant transformació. Segons l’edat, va assolint diferents formes que en envellir pateixen degeneracions. Què passa quan un múscul gemega?
Quan gemega avisa que hi ha una descompensació, un desequilibri, una dificultat en el moviment específic d’una articulació. Quan el cos ja no pot continuar compensant més, i davant el canvi intern en el teixit múscul-tendinós pot començar a inflamar-se per excés de tensió i avisa. És una alarma que indica que ben segur s’ha de fer quelcom en la nostra matèria neuromuscular. Davant la inhibició d’un múscul, aquest deixa d’informar de la seva posició i de generar la força necessària, amb la qual cosa el sistema nerviós central genera compensació d’aquesta força, demandant més activitat en altres músculs de la mateixa articulació que facin el mateix moviment, o bé d’altres articulacions generant moviments compensatoris. Podem valorar, tractar i activar aquests músculs inhibits i recuperar la força específica d’un múscul que dotarà de major estabilitat i, conseqüentment, millor moviment i rendiment.
Això comença de ben petits. El cos d’un nen ja pot tenir inhibicions musculars i conseqüentment el seu cos compensarà la manca de força especifica al llarg dels anys. Un nen que es torci el turmell de petit pot ser un home amb artrosi degenerativa en el mateix turmell als 75 anys. Això és el cas del meu pare i gràcies al treball fet hem pogut evitar una operació de fixació de turmell innecessària i que no perdi la mobilitat de la resta del cos.
Sovint s’acudeix al professional de la salut quan el cos es queixa. Per què s’espera tant i no es fa més prevenció davant les disfuncions i malalties?
Manca més educació al respecte i sobretot coordinació entre els diferents professionals de la salut. A més, les prioritats de les persones són ben lluny de posar en primer lloc la salut. La inversió en sessions sovint es considera com una pèrdua de diners, ja que no es rep res material a canvi i s’ha de ser constant i, alhora, posar-hi un interès. Es creu que el dolor ja passarà reposant, però el cos avisa, parla amb la rigidesa, amb la fatiga, amb els mals de cap, amb les rampes, les dificultats de moviment, etc. i quan crida o gemega és quan hi ha l’alarma engegada i la dificultat augmenta. Si no saps, demana, busca, llegeix, informa’t i inverteix amb tu, ja que el millor que tenim és la capacitat de moure’ns i sentir-nos bé.
Sabem que només es busca ajuda quan tenim un dolor persistent que no marxa ni fent repòs, que ens limita en el nostre dia a dia o en la pràctica d’esport i ens espanta en tenir els resultats típics de RX, ressonàncies, gammagrafies, EMG, etc. La prevenció d’una lesió articular o muscular és possible avui en dia.
La corporeïtat és la dimensió humana més visible, és el lloc on habita cadascú, però per sentir- se equilibrat hi ha molts aspectes a tenir en compte com la interioritat, les emocions, els pensaments… Com harmonitzar-ho tot plegat?
Apropant-nos més i més a les recerques que fan els neurocientífics. Recomano conèixer el treball del professor Álvaro Pascual-Leone i llegir el seu llibre El cerebro que cura. La ciència diu que hi ha una sèrie de pilars bàsics per mantenir l’harmonia i la salut: la nutrició, tenir un pla vital, tractar les nostres emocions i pensaments, fer exercici físic, dormir adequadament, socialitzar-nos, etc. Sento que la inversió en tots aquests aspectes de la salut i en mans d’algú que tingui formació és un bon «pla de pensions». Prendre consciència de l’aquí i l’ara, sense cap dubte, ens donarà un futur més saludable. És important saber interpretar els innombrables llenguatges amb què parla el cos. Cada tècnica és específica i va orientada en tractar un sistema que estigui més desequilibrat. Molts clients perden temps, diners, energia i esperança provant tècniques sense saber si és el més recomanable pel que tenen. Sincerament, prioritzar i tenir clar el més urgent i complementar amb ajustos específics pot donar una millora espectacular. La col·laboració de tots els professionals és un avenç molt eficaç, i és el que oferim l’equip de professionals a Mecànica Humana: una visió global, com el que som, àmplies i complexes unitats interrelacionades!
Hi ha persones que no els agrada el propi cos. Això pot crear una angoixa existencial que no permet gaudir ni de salut ni de pau ni d’alegria. Com enfrontar-se a aquest malestar per acceptar-lo?
La relació que tenim amb nosaltres mateixos, sovint, és la més complexa de totes. Ens autoenganyem, ens sabotegem i no ens oferim el que realment ens fa feliços. Tenim moltes fruStracions, traumes, pors i limitacions del passat que es materialitzen en el cos. La nostra percepció mental i emocional està basada en exigències que la majoria de vegades són errònies i fan augmentar la nostra manca de segu- retat personal.
Això té remei, hi ha moltes formes personalitzades de començar a canviar la manera de percebre’t i alhora millorar el propi cos. Però sabem que no hi ha varetes màgiques, ni botons a prémer que transformin a l’instant. Si vols que t’agradi el teu cos s’ha d’assolir el repte de començar a tenir-ne cura.
El cos és la targeta personal de presenta- ció, és com l’aparador pel qual les perso- nes ens identifiquen. A més, serveix per mostrar-nos i facilita molta informació en la manera d’expressar-nos, moure’ns, gesticular… Com treballar-ho per desenvolupar el cos de manera adequada?
Hi ha molts aspectes a fer per millorar el nostre aparador del cos que és el reflex de l’interior de la persona. Per mi, la millor manera és tenir cura d’exercitar els nostres músculs, fer algun esport assessorat per algú que orienti, sobretot a l’inici. Menjar el menys processat possible, eliminar sucres, tòxics com el tabac i l’alcohol, reduir al màxim tots els refinats i recordar que no ens ha de mancar de res. Expressar els nos tres pensaments, llegir llibres d’autoajuda, rodejar-nos de persones que ajudin a ser creatius, treballar els nostres punts febles emocionals, estimar-nos i gaudir del dia a dia, ja que no hem d’oblidar que estem aquí de pas per gaudir.
Mens sana in corpore sano, però perquè hi hagi el cos sa és necessari la ment sana i un cervell que tot ho gestioni. També ha d’haver-hi, com deies, una alimentació adequada, fer exercici… Què podem fer respecte això?
Millorar la nostra química i el sistema digestiu (hàbits alimentaris) perquè tenim més informació sobre les zones del nostre cos que crèiem que no estaven relacionades. A la consulta veig moltes tensions cervico-lumbars molt relacionades amb l’excés de l’estrès. Actualment hi ha més consciència de les alteracions de la flora bacteriana, de l’augment de dolors físics, de bloquejos articulars i altres simptomatologies que milloren treballant la respiració i fent uns exercicis específics musculars. A més de seguir pautes personalitzades que abasten diversos sistemes corporals, tots relacionats.
Com cal habituar-nos a escoltar el cos amb atenció, és a dir, auscultare amb els cinc sentits? Això permetria posar en pràctica l’escolta empàtica per saber, també, escoltar altres cossos, és a dir, altres persones?
El que és meravellós és que quan estàs en pau amb tu mateix, saps escoltar-lo. Cal dedicar uns minuts diaris a meditar, a fer exercici físic, a menjar sa, saber interpretar els símptomes, demanar ajuda sense por. Crec que s’està disposat a millorar els hàbits i adonar-se que el que penses pot canviar la vida. Quan la persona se sent així les relacions amb els altres milloren perquè tu ets la millor versió. Diàriament cal auscultare els teus ulls, la pell, les emocions, els cabells, les ungles, els pensaments, la mobilitat, la força… Són molts els indicadors que el cos dona per seguir el full de ruta de la vida amb la millor energia possible. q
Assumpta Sendra i Mestre