L’educació mediambiental té una arrel molt clara: el respecte a la persona.Respectar la persona, la pròpia i la dels altres, vetllar per la seva salut i pel seu benestar, en el més ampli sentit de la paraula, porta inevitablement a tenir cura de la seva gran casa, que és el planeta, i que és, a la vegada, la casa de tots. Tenir cura dels boscos, la terra, els rius, els mars, l’aire que respirem, així també com dels animals i les plantes, no només és una manera de cuidar i mantenir el planeta, és sobretot un deure ètic i un requisit exigible a qualsevol persona. Els humans habitem el planeta, no en som posseïdors, no en podem disposar de forma arbitrària ni irresponsable. L’hem rebut de les generacions anteriors i l’hem de preservar per a les futures. Vetllar pel planeta és un deure de justícia envers la natura que ens acull i ens possibilita la vida, tal com expressem en el monogràfic sobre Una mirada humana al Planeta.
Els experts en temes mediambientals estudien les causes i els remeis dels mals que afecten el nostre planeta: el canvi climàtic amb totes les seves conseqüències prou conegudes com són l’augment de les temperatures, el desgel del pols, la contaminació de l’aire… Prèviament a tot això, abans d’aplicar les mesures que ens proposin els entesos en la matèria hi ha un remei a l’abast de tots: l’educació cívica. Un gest tan senzill com és anar a la muntanya, a la platja i no deixar-hi la llauna de beguda, o el paper d’alumini de l’entrepà, o la bossa de plàstic, és tan fàcil com beneficiós per salvaguardar la salut i la bellesa de la natura. No malgastar aigua, no llençar aliments, fer un ús assenyat de la calefacció i l’aire condicionat… són accions senzilles i molt eficaces. Només cal ser-ne conscients.
Ja queden enrere els temps quan crèiem que el planeta era el gran abocador que assumiria totes les deixalles de la indústria humana sense ressentir-se’n. Ara sabem que és viu, i com a tal n’hem de tenir cura. Hi ha la necessitat d’una legislació i posar-se d’acord per acometre grans canvis en l’ús del carbó, dels hidrocarborants, vetllar perquè les grans fonts contaminants, s’aturin i s’extingeixin, tenir cura de la capa d’ozó… Per a això i altres inconvenients cal la implicació de les nacions.
Farà trenta anys, el novembre de 1990, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Marial Corral, conscient de la preocupació pel medi ambient, va organitzar unes Jornades Interdisciplinàries amb el títol L’esclat de l’ecologia, on diferents experts en la qüestió van tractar diversos aspectes. Ressaltem dues de les conclusions finals: 1) «La problemàtica ecològica posa en qüestió alguns dogmes fonamentals de la ideologia de la modernitat, com ara la creença en el progrés il·limitat i la confiança absoluta en l’omnipotència de la raó humana» i 2) «La preservació del medi ambient és, primer de tot, una qüestió ètica. El pitjor enemic de la societat és, sovint, l’home mateix. Cal assumir unes noves pautes de comportament que menin cap a un nou estil de vida.»
Els humans som un fruit de la creació, de la natura i habitem una casa que hem heretat. Cal conservar-la, embellir-la i deixar-la apunt pels qui vindran. Educació en un sentit global, respecte i més seny, són els primers passos per cuidar, guarir i conservar la Terra.