Per: Herminia Carbó i Reñé
Pedagoga musical
Barcelona, juny 2020
Foto: Pixabay
La Música sempre ens convida a escoltar. En escoltar, podem escoltar-nos. Aquesta invitació pot provocar diferents emocions que ens fan sentir vius: alegria, força, serenitat, inquietud, plaer, dolor…
Escoltant el segon moviment A lament, ANDANTE expressiu del compositor i director d’orquestra Michael Tippett, no puc evitar d’estremir-me i que se m’humitegin els ulls. No hi ha llàgrimes, però sí l’emoció que podria desbordar-les. Aquesta idea musical forma part d’una de les variacions sobre un tema isabelí proposat pel compositor i pianista Benjamin Britten per a la coronació de la reina Isabel II d’Anglaterra, que va tenir lloc el 2 de juny de l’any 1953.
Benjamin Britten va triar prestigiosos músics compatriotes seus i els va demanar a cadascú compondre una variació sobre un tema proposat. El tema original seria una melodia irlandesa titulada The Beginning of the World o Sellinger’s Round[1], molt popular en temps d’Isabel I i en vida de Shakespeare.
Sens dubte Michael Tippett es va inspirar en quelcom molt íntim, molt profund i molt proper per escriure aquest lament. Més tard el va refer i ho va convertir en la seva obra personal Divertimento on Sellinger’s Round.
Tots els compositors, tot i la seva categoria d’excel·lència, van acceptar participar des de la seva individualitat per formar un tot i van renunciar a la seva part per oferir-la a Benjamin Britten.
La variació de Michael Tippett em parla del dolor a través del so del violí. En vibrar les cordes sento una emoció profunda en la meva ànima. No em deixa indiferent perquè em parla del passat i, precisament, del passat tenim molt per polir, sanar, rectificar i perdonar moltes realitats, fets o actituds.
Aquest A lament em fa sentir el dolor de l’ara, de la nostra actualitat. Estem a juny de 2020 i George Floyd és notícia, víctima d’un lamentable fet de discriminació, prepotència, d’anihilament, brutalitat, odi, intolerància, injustícia, vergonya, indignitat…
Els músics que Benjamin Britten va triar per a la construcció de la seva obra van deixar el seu estatus individual per unir la seva part en el tot. La Música sempre és un exemple a seguir i cada vegada més ens està parlant perquè l’escoltem!
Les manifestacions de dolor que veiem en els mitjans de comunicació ens alerten que hem d’escoltar, unir-nos i oblidar la individualitat per ser poble. Els animals aprenen i les persones desaprenem, sembla que hem perdut l’instint i la raó ens ha enganyat. No som res sense l’altre, res.
[1] Els convido a escoltar aquesta peça musical: https://www.youtube.com/watch?v=NBC08vCiIr8