Per: Josep M. Forcada i Casanovas
Àmbit Maria Corral
Barcelona, Juny 2020
Foto: Rocío Muñoz Montes
Ens agrada la seguretat i, de fet, tenim dret a viure-la. La incertesa, metafòricament, és com un núvol negre que s’està preparant per una tempesta que desmunta i desestabilitza qualsevol esdeveniment. En aquest cas, la Covid-19 ha estat una sacsejada forta que ha fet trontollar qualsevol realitat en el món sencer.
La incertesa és la manca de seguretat que demana comptar amb el risc de l’imprevist i amb uns resultats que no corresponen al que s’havia pensat. Pot succeir algun fet, com la pandèmia, que ha portat a un estat d’alarma i ha demanat revisar moltes actituds humanes. Normalment, la major part dels canvis que s’inicien són a partir d’unes hipòtesis que s’han de qüestionar, contrastar, comprovar, realitzar i fer evolucionar.
El virus ha estat una evidència que ha demanat actuar urgentment a causa de diferents tipus de crisis per donar respostes en tots els camps i nivells: científic, econòmic, sanitari, tecnològic, laboral, familiar, social, psicològic, educatiu, polític, religiós, ecològic… Aquí intervé el procés racional i emocional que van tan units perquè sense l’un i l’altre no s’arribaria a ser ben bé humà. Tots dos demanen la fortalesa per no aturar-se en el procés creatiu que necessita desplegar la persona responsable.
Viure la certesa amb la consciència que poden sorgir incerteses dona sentit a l’existència. No és un defecte que minimitza el sentit de la vida, tot el contrari, ajuda a aprofundir en la realitat. La vida demana esprémer els recursos propis de l’ésser, des d’una serena confiança en un mateix, i malgrat sentir-se vulnerable i fràgil, fa una aposta per continuar i sobreviure enmig de tantes inseguretats.
La incertesa planteja molts tipus de preguntes i esperona per deixar enrere l’immobilisme i la indiferència. Això, ho hem pogut comprovar amb les magnífiques respostes solidàries i d’agraïment durant el període de confinament. L’intent d’avançar és un dels tresors més grans del creixement personal i social per sortir de la comoditat i així no empobrir la vida.
Cal estar preparat davant d’una sensació estranya de sentir-se indigent i d’estar a la intempèrie, per poder superar els ensurts que trenca qualsevol seguretat. Tota aquesta situació viscuda, que ha generat por i angoixa, i amb tot el que vindrà, requereix fortalesa humana, resistència, paciència, maduresa, empatia, coratge, responsabilitat, coresponsabilitat… Només des d’actituds humils es podrà generar esperança per comprendre i encaixar qualsevol mena d’incertesa que pugui sorgir.