Sanar un món malalt

Cuidar el nostre sistema immunològic

El sistema immunològic és una de les parts més importants del nostre cos. Ens defensa contra les agressions externes, de naturale­sa biològica (agents patògens), física/química (com contaminants o radiacions), i internes (per exemple, cèl·lules canceroses).

En un 80% de les persones infectades per la Co­vid-19 el sistema immunològic ha funcionat bé, i el virus no ha aconseguit causar greus danys.

És curiós que molts governs només insisteixin en mesures de protecció exterior com són mas­caretes, guants i gel hidroalcohòlic, i esmenten poc o gens, la importància de cuidar el nostre sistema de defenses interior (per exemple, mit­jançant una sana alimentació, dormir les hores suficients, fer exercici, estar vinculats, evitar excés d’alcohol, tabac i estrès, etc.).

En el moment d’escriure aquest article diuen que mundialment hi ha 7 milions d’infectats i 400.000 morts. El virus ha atacat persones, i també el sistema sanitari, l’economia, les re­lacions socials…

Em pregunto: Per què el món actual no estava més preparat per defensar-se contra aquest vi­rus? No existeix a nivell de societat alguna cosa semblant al sistema immunològic de l’ésser humà? Seria interessant investigar-ho.

Cada vida val el mateix

A més, podríem tenir en compte que el món no pateix únicament de la Covid-19; té moltes altres malalties que no són contagioses, però estan causant moltes més morts: la fam1, l’ex­trema pobresa, els conflictes armats, la dete­rioració del medi ambient, etc. La vida de les seves víctimes, ¿no té el mateix valor que les vides de les víctimes de la pandèmia?

És hora de sanar globalment el nostre món. I vigilar que la urgència de protegir-nos contra el coronavirus no ens porti a un món encara més malalt. Dubto que la digitalització accele­rada i la vigilància de les nostres dades vitals portarà a una societat més saludable. Hem de buscar les causes profundes que han fet la nos­tra societat tan vulnerable. I intentar reforçar el seu «sistema de defenses».

Malalties del nostre món

No es pot fer, en poques línies, una «història clínica» de la nostra societat, i descriure totes les seves malalties. Però es pot indicar algunes grans malalties i formular possibles vectors, línies de treball, per sanar el nostre món:

1. El sistema econòmic està fallant. Malaltia: la desigual repartició de riqueses 2. Possibles re­meis: una renda bàsica universal que no només seria per als pobres. Es tracta d’un «matalàs» amb el qual tothom pot comptar cada mes. Les desigualtats inherents al sistema i causa de tants problemes socials, serien atenuades. La renda bàsica és una inversió, no un cost. El que és car és la pobresa: genera delinqüèn­cia, pitjors resultats acadèmics, problemes de salut… I no parlem del cost dels programes d’assistència, organitzats pels governs, moltes vegades humiliants, amb tones de burocràcia i un exèrcit d’inspectors. A més, ajudaria a potenciar el sistema econòmic, perquè tenint les necessitats de base garantides, la gent po­dria prendre més riscos, més iniciatives: l’eco­nomia seria més dinàmica.

2. Sistemes polítics defectuosos. Malaltia: ànsies de poder. Possibles remeis: recen­trar la política en el servei de treballar pel bé comú, respectant al màxim la voluntat de cada persona. És vergonyós com en al­guns països més que treballar pel bé comú, només es busca derrotar l’adversari per que­dar-se amb el poder.
3. Sistemes sanitaris indignes. Malaltia: transformar tot, fins i tot la salut de les per­sones, en mercaderia. Possibles remeis: pro­hibir fer beneficis econòmics amb les malal­ties de les persones. ¿Com és possible que moltes indústries far­macèutiques siguin justament unes de les empreses més rendibles del món? Com és possible que hi hagi hospitals i residències de gent gran, tant privades com públiques, que són governats per criteris de benefici econòmic, i no per criteris humans?

4. Sistemes de comunicació d’infectats. Malaltia: fake news i invasió de notícies irre­llevants. Possibles remeis: passar més temps per pensar junts i aprendre a destriar. Sem­bla mentida que en aquest temps que hem desenvolupat tants mitjans de comunicació, la veritat és cada vegada més inaccessible i se’ns escapen fàcilment les decisions im­portants.

Pacte Verd o Pacte de Pantalles

És evident que la llista de malalties del nostre món és molt més llarga, es tracta només d’una mostra. Però hi ha una malaltia que no l’he po­sat expressament, perquè potser és el proble­ma de fons de tota malaltia. És el canvi climàtic i la degradació del medi ambient. Abans de l’aparició de la Covid-19, eren considerades com una de les amenaces més importants per a la humanitat. Per això molts països van de­cidir donar prioritat a l’anomenat Green Deal, a un Pacte Verd3, que implica un full de ruta, incloent inversions i mitjans de finançament, per aconseguir un desenvolupament més res­pectuós del medi ambient i més sostenible.

Però sembla ser que en la realitat post-Covid-19, s’està tramitant un altre pacte: un Screen Deal, un Pacte de Pantalles. Naomi Klein, periodista canadenca diu que a Nova York s’està gestio­nant un futur dominat per l’associació dels es­tats amb els gegants tecnològics. Ven la dubtosa promesa que aquestes tecnologies són l’única forma possible de protegir les nostres vides contra una pandèmia. L’objectiu final seria una societat «sense contacte i altament rendi­ble».4

Cada dia hem de prendre decisions i algunes són molt importants. ¿Volem una societat amb una vigilància totalitària o una societat amb una població responsable, ben informada i au­tomotivada? ¿Optem per més seguretat o més llibertat? ¿La nostra prioritat és un Pacte Verd o un Pacte de pantalles? Etc.

Segurament no és bo situar-se en els pols ex­trems de l’una o l’altra proposició. Cadascú ha de trobar el seu lloc i decidir la seva manera de viure. Jo prefereixo passar cada dia un temps en la naturalesa, menjar més productes locals, confiar en la responsabilitat de les persones. Però també dedico temps treballant en el meu ordinador, llegint articles en pantalla i enviant alguns missatges per les xarxes socials. Com­pro verdures km0, del camp del costat del meu poble, però també compro a Amazon… Crec que intento buscar un equilibri.

Però hi ha una cosa que tinc claríssima: no m’apuntaré a una societat sense contacte!

pauline@geneva-link.ch

1 8.500 niños mueren cada dia de desnutrición, ACNUR Comité Español, Conciencia social y económica, febrero 2019. Esto significa que mueren más de 3.000.000 de niños al año.

2 El 99% de la població mundial posseeix menys riquesa que l’1% més ric de la població del planeta.Font: https://blog.oxfamintermon.org/desigualdad-economica-en-el-mundo-consecuencias-y-mucho-por-hacer

3 https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal

4 https://www.lavaca.org/notas/la-distopia-de-alta-tecnologia-post-coronavirus