El Gran Experiment 2020

Per: Ramon Santacana
Professor de la Universitat Providence
Taiwan, setembre 2020
Foto: Pixabay

«El que hem viscut és com la tercera guerra mundial[1]»
Valentín Fuster, director mèdic de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York

La humanitat està inserida enmig d’un Gran Experiment que abasta un gran espectre social. Així com el segle xx va estar ple de guerres mundials, que després va acabar amb un final feliç, amb una època de prosperitat sense precedents i amb el final de l’anomenada guerra freda, aquest segle ha començat sofrint els efectes negatius de la globalització i del «temps real» o «distància zero» que suposen les ja no tan noves tecnologies de la informació i comunicació.

Comencem aquest segle amb l’atac de les Torres Bessones a l’any 2001 que va ser sincronitzat i en el qual van jugar un rol decisiu la disseminació d’informació des de les pàgines web, els correus electrònics i els incipients telèfons mòbils. L’any 2008 va arribar la crisi financera mundial, originada als Estat Units, ràpidament es van contagiar els altres centres financers per passar a l’economia real. Als Estats Units molts estalviadors van perdre els seus estalvis i molts empleats les seves cases a crèdit. En el tercer món les exportacions es van congelar creant ones concèntriques de desocupació. La crisi va tenir el seu origen en la creació de productes financers (enginyeria financera al servei del frau) que etiquetaven enormes quantitats de deute escombraries com segur. Tant estalviadors particulars com fons d’inversió internacionals les van comprar. Quan va començar a fallar aquest sistema de frau, el contagi a tot el món va ser inevitable.

Ha passat una dècada i torna una nova ona disruptiva, aquesta vegada de tipus biològic. Enmig del magma de desinformació, alguns estudis científics asseguren que el virus és de creació sintètica. Ja sabíem que les grans potències estan experimentant aplicacions militars de tota nova tecnologia que emergeix. Robòtica, control de dades, biotecnologies, etc. El més plausible és suposar que un dels virus creats per a experimentació va traspassar les barreres de seguretat dissenyades arribant al món exterior.

No s’allibera un virus tret que se sàpiga com es pot controlar, es va tractar evidentment d’un accident. Però aquí estem, patint els efectes de la falta de restriccions ètiques a l’experimentació amb noves tecnologies. La tecnologia sense control ètic ni democràtic es pot tornar un monstre. Parafrasejant el gravat de Goya titulat El son de la raó produeix monstres, podríem dir que la tecnologia a cegues, sense guies ètiques que li donin un sentit humanista, produeix monstres.

De totes maneres, reprenent l’inici d’aquest escrit, aquí estem. Enmig d’aquest gran experiment que abasta un gran espectre d’aspectes socials com: el comportament de la població, canvi en els usos d’internet, la reacció als confinaments, a l’ús de mascaretes, canvis en els hàbits de consum, el teletreball, teleeducació, els hàbits de compres per internet, de comunicacions entre famílies o amics, etc. En jugar internet el paper mediador, tot això està quedant registrat en temps real.

També s’estudien altres aspectes menys directes com són les estructures polítiques en la gestió de la crisi sanitària, les implicacions en l’economia, la disrupció en les cadenes de distribució i el treball, els canvis financers, els canvis en les plaques tectòniques de la política, les implicacions geoestratègiques, etc. S’està recollint material de recerca per a anys i fins i tot dècades. Els conillets d’índies som nosaltres.

Hem de mantenir la nostra dignitat d’éssers humans i tenir present el límit en la nostra vida. Hem de conrear l’espiritualitat entesa com a sensibilitat i connexió amb el tot per reforçar els llaços familiars i d’amistat, que són el gresol de l’amor i veritable xarxa de seguretat en casos extrems. I hem de conservar o desenvolupar l’esperit crític i actuar en política com a ciutadans responsables, exercint control democràtic. Però per sobre de tot això, sempre mantenir i avivar la nostra esperança. Com diria l’anomenat filòsof de l’esperança, Ernst Bloch que va presenciar totes dues guerres del segle xx, el sentit de l’esperança engloba tota la història i el futur de la humanitat.

[1] https://www.xlsemanal.com/personajes/20200802/valentin-fuster-cardiologo-cura-coronavirus-tratamientos-anticoagulantes.html