Per: Sofia Gallego
Psicòloga i pedagoga
Barcelona, octubre 2020
Foto: Pixabay
La situació sanitària, social, econòmica i una mica peculiar que ens ha tocat viure els darrers mesos ha portat alguns canvis més o menys profunds a la vida de tots nosaltres. Alguns afecten la totalitat de la població, com ara seguir les normes higièniques i de convivència que dicten les autoritats, d’altres afecten col·lectius més o menys determinats. Entre aquests últims es podria citar el com treballar. En un moment en què els contactes socials s’han de reduir el màxim possible, es considera que el teletreball podria ser una manera viable de poder realitzar algunes feines per tal de poder garantir la continuïtat de la vida social i econòmica.
Es podria definir teletreball com una nova organització de l’activitat laboral en què es treballa en un lloc diferent de l’oficina principal i fent ús de les noves tecnologies. No entraré ni en aspectes legals, ni d’organització empresarial, solament em vull centrar en l’afectació dels aspectes personals a tenir molt presents. Ens trobem davant d’una situació que, si bé ja feia temps que algunes empreses i institucions practicaven aquesta modalitat d’organització, ara les circumstàncies generades per la pandèmia l’han posat d’actualitat. Haver de limitar l’espai i haver de garantir una distància social han estat possiblement algunes de les causes més determinants per optar per aquesta modalitat, juntament amb la possibilitat de reduir el nombre i freqüència de desplaçaments.
Habituar-se a teletreballar no és fàcil. En un primer moment sembla que tot poden ser avantatges, però ben aviat es presenten els inconvenients. Els habitatges actuals acostumen a tenir unes dimensions no gaire grans i resulta difícil habilitar un espai per treballar. Pot ser que s’hagin de fer alguns canvis en la llar per poder tenir un lloc específic idoni per treballar. A vegades, per aconseguir-ho, caldrà canviar diàriament algun moble, però el trasbals de fer-ho comporta més avantatges que no pas inconvenients. El fet de treballar des de casa també té conseqüències pels altres membres de la família, que s’hauran d’acostumar a respectar els horaris de feina del membre de la unitat familiar que teletreballa. Si hi ha més d’un que teletreballa, les dificultats per trobar un lloc idoni per a cadascú poden ser importants, a causa de les possibles dimensions reduïdes dels habitatges.
Hi ha problemes que planen sobre les persones que teletreballen i un d’important és una tendència al sedentarisme i en caure en una rutina de poca atenció a l’aspecte personal, pensant que com no ens veuen els companys de feina i no hem de sortir al carrer, no cal tenir gaire cura de nosaltres mateixos. També cal evitar les freqüents anades i vingudes a la nevera. En definitiva cal tenir un comportament igual a casa del que es tindria en el lloc de feina o a l’oficina i saber compensar d’alguna manera la manca d’activitat física anant al gimnàs o imposant-se l’obligació ineludible de dedicar cada dia una estona a realitzar algun tipus d’exercici físic de manera autònoma.
Resulta evident que el teletreball també té avantatges personals –ja he dit que solament em fixaria en els aspectes personals– i entre aquestes podríem citar la sensació d’autonomia que pot tenir la persona, ja que té la possibilitat d’organitzar el seu temps segons les seves necessitats i també respectant els condicionants que pugui posar l’organització per la qual treballa. Aquesta autonomia porta aparellada la possibilitat de conciliar millor la vida familiar i la professional, però amb el benentès que la conciliació no vol dir ingerència de la vida familiar en la professional ni a la inversa.
Un altre aspecte del qual cal tenir cura són les relacions socials. Treballar envoltat de persones assegura la interacció social i l’intercanvi d’idees i d’opinions sempre enriquidor i necessari per a l’evolució personal. Per tant, s’haurien de cercar i/o crear situacions noves en les quals es poguessin assegurar la continuïtat o l’establiment de relacions socials gratificants.
Sembla que aquesta modalitat de treball ha arribat per quedar-se entre altres coses pels innegables avantatges socials que suposa, com ara la limitació dels desplaçaments amb la consegüent reducció de la mobilitat i per tant la disminució de la pol·lució, i per l’estalvi d’espais per part de les empreses. Però, en l’àmbit personal cal posar-se un seguit de normes per assegurar que la persona pugui continuar treballant de manera gratificant i eficaç.