El passat divendres 20 de novembre l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació a càrrec del filòsof Francesc Torralba per tractar el tema «Aprenentatges difícils en temps convulsos». Entre altres qüestions ens preguntàvem: Estem preparats per aquests nous aprenentatges? Quins valors cal que prioritzem? Com afrontem els canvis?…
El conferenciant Francesc Torralba va iniciar la ponència fent la distinció entre fet i esdeveniment. Un fet és allò que ens passa de manera habitual, en canvi un esdeveniment és allò que es produeix que no havíem imaginat, ni havíem predit i que ens altera profundament i que quan passa es capgira tot. La nostra vida és un tot ordenat i temporal, i quan hi ha un esdeveniment hi ha un caos.
Hi ha esdeveniments individuals i col·lectius, i la pandèmia que vivim n’és un de col·lectiu perquè ha afectat tothom, alguns han perdut molt i això ha deixat una ferida molt profunda que necessitarà temps de cura i pràctiques de consol i de guarició.
En un esdeveniment és on es posa de manifest qui som, quins recursos i quines qualitats tenim. La crisi ens despulla, ens treu la màscara i surt el rostre vertader.
La qüestió està en veure com un esdeveniment és una ocasió per aprendre: Cronos és el temps que flueix i que passa inevitablement. Kairos és l’oportunitat, és un aprenentatge. La crisi és un moment oportú per aprendre, per créixer, per adquirir determinades virtuts i per potenciar determinats recursos latents que hi ha en nosaltres. Per tant, és una oportunitat per fer nous aprenentatges difícils perquè no els havíem previst ni anticipat, els hem hagut de fer sobre la marxa.
A continuació va descriure el panorama de l’esdeveniment, en el qual ens trobem, a partir de set notes:
- Incertesa: el no saber, no conèixer, no saber a què atenir-se, què passarà… Dir «no ho sabem» ens fereix molt. Els problemes són complexos i no tenen solucions fàcils. APRENENTATGE: la humilitat. Quan un reconeix que no sap això és una cura d’humilitat extraordinària. La humilitat t’obra als altres i la supèrbia et tanca.
- Vulnerabilitat: hem palpat la vulnerabilitat de les persones, organitzacions, dels sistemes… Això ens demana una enorme responsabilitat com a ciutadans. APRENENTATGE: la cura de l’altre, del més vulnerable, d’un mateix, del més feble, de les institucions, del sistema de salut públic… la cura des de la fragilitat.
- Complexitat: hi ha molts actors i moltes variants en joc i les solucions han de comptar amb l’anàlisi ponderada de tots aquets elements: l’economia, la salut de les persones, els drets fonamentals… Si l’escenari és complex s’ha d’evitar el simplisme, la demagògia, els discursos neopopulistes. APRENENTATGE: ens calen comunitats dialògiques, que dialoguin des de diferents disciplines i que mirin de trobar solucions, òrgans de deliberacions racionals.
- Acceleració dels processos: això crea una certa ansietat. Com aclimatar-se a un escenari que canvia tan ràpidament? L’acceleració és una característica de la nostra societat i d’aquest temps. La nostra digestió en els processos és dolenta. APRENENTATGE: ser capaç de mantenir la serenitat. Aquet estat d’ànim que permet mantenir una certa impermeabilització al que passa. No una indiferència.
- Volatilitat: vivim en un món volàtil. Hem vist com s’han volatilitzat empreses, partits polítics, valors, rituals, creences… Volatilitzar-se vol dir que allò que era deixa de ser i passa a ser un munt de partícules que floten per l’espai i són imperceptibles per l’ull humà. I això és el que està passant amb la pandèmia, s’han volatilitzat moltes vides, negocis, sistemes, procediments, diagnòstics… APRENENTATGE: la ductilitat. En un univers tan canviant i tan volàtil se’ns exigeix ser molt dúctils. La ductilitat és adaptar-se a entorns nous veient quines possibilitats hi ha i veient com puc fer el què feia en un entorn diferent.
- Interdependència: vivim en un context molt interdependent. Allò que passa lluny ens acaba afectant en la nostra proximitat i allò que fem aquí i ara acaba afectant molt lluny. APRENENTATGE: cultivar el valor de la consciència global. Som ciutadans de la mateixa embarcació i si el vaixell s’enfonsa ens enfonsem tots. Cal superar el tribalisme, el sectarisme.
- Sobreexcés informatiu: hi ha molt soroll informatiu barrejat amb mitges veritats, postveritats, fake news… això genera una espècie de saturació i una sensació de desinformació. APRENENTATGE: discerniment. Quan m’he de connectar i quan no? Quina ració d’informació necessito cada dia? Quines fonts donen aigua pura i quines intoxiquen? La persona que discerneix té una mirada crítica respecte al que llegeix o li diuen.
L’Espai de Formació va concloure amb un interessant diàleg per part dels participants, a partir de les seves preguntes i de les respostes a càrrec del filòsof, Francesc Torralba. Tot plegat va ajudar a aprofundir sobre els diferents aprenentatges difícils en temps convulsos.