Desitjo que estigueu bé de salut

Per: Josep Corbella i Duch
Advocat
Barcelona, gener 2021
Foto: Pixabay

 

Amb aquestes mateixes paraules un dia començava a escriure una nota en el WhatsApp, adreçat al president del club de futbol on havia jugat el meu fill, demanant-li uns dècims de la rifa de Nadal. I tot escrivint-les m’adonava que ara tornem a encapçalar les comunicacions escrites, cartes, WhatsApps, circulars i notificacions de tota mena amb una frase que, per la reiterada utilització durant molts anys, havia esdevingut com una mena de formulari i/o model d’estil i de correcció, malgrat que per alguns fos considerada com obsoleta i carrinclona.

Segurament per això, i en la mesura que s’han modificat les formes de comunicació i s’ha reduït la tramesa de cartes i postals, fins al punt que per alguns siguin considerades com una raresa, al mateix temps que s’ha incrementat exponencialment la comunicació amb els mitjans audiovisuals que ens han portat les noves tecnologies, havien caigut en desús les expressions amb desitjos de benestar.

Avui, però, amenaçats pel Coronavirus, encapçalar les comunicacions amb el desig de bona salut i de benestar per l’altre i la seva família, ha perdut aquella consideració de clàusula d’estil i ha esdevingut l’expressió d’un sentiment de solidaritat, i ho veiem contínuament tant en les comunicacions privades com també en les que tenen un contingut més institucional o corporatiu.

De la mateixa manera, s’ha convertit en un fet habitual acabar les converses i acomiadar-se, tant d’amics i de coneguts, com també les de caràcter més formal, demanant a l’interlocutor que tingui cura de si mateix, fent servir l’imperatiu «cuida’t».

I és així com podem dir que la pandèmia de la COVID-19 ha desvetllat sentiments de compassió i solidaritat que, segurament per efecte de les exigències d’un món industrialitzat i mecanitzat que només contempla guanys i resultats, havien quedat amagats en el fons de l’ànima. En una paraula, la pandèmia ens ha humanitzat, i també ha sacsejat la vida de l’esperit, moltes vegades somorta i amagada.

Ara ens cal aprofitar aquest impuls sentimental i passar dels sentiments als valors. Rectificar, en allò que calgui, els comportaments individualistes, insolidaris i egoistes, i obrir-nos a relacions de respecte, solidaritat, ajuda i cooperació que vagin més enllà del simple formalisme i de quedar bé.

L’exemple el tenim en el formal encapçalament de les cartes que alguns vam aprendre de petits. Ens deien que quan haguéssim d’escriure a parents i amics de fora, calia començar sempre desitjant-los-hi bona salut. La pandèmia actual ens ha fet canviar, i sense modificar la literalitat del text, ha canviat la seva naturalesa. Ha deixat de ser una mera expressió formal i s’ha convertit en la manifestació d’un desig sincer.

En mig de tantes incerteses la pandèmia ens ha obert la porta a possibilitats de millora tant en l’àmbit estrictament personal i privat com en el col·lectiu que hem d’aprofitar.

Per acabar, permeteu-me desitjar a tots aquells que llegeixin aquestes ratlles, com també als que no tinguin ocasió de fer-ho, de tot cor, que gaudeixin de bona salut.

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.