L’impúdic nu

Per: Ramon Santacana
Professor de la Universitat de Providence
Taiwan, gener 2021
Foto: Pixabay

Part de l’educació tradicional consistia a inculcar a les joves generacions un sentit del comportament i del pudor. Es partia de la idea que alguns fets o aspectes de la nostra vida formen part de l’esfera privada i s’ensenyava els joves a gestionar aquesta esfera i a decidir com, quan i a qui revelar segons quina informació sobre un mateix, de la família o dels amics propers.

En aquest ordenament social hi havia una clara distinció entre l’interior i l’exterior, el que pertanyia a l’esfera pública i el que havia de reservar-se per a la familiar o fins i tot a la més estricta esfera personal. En aquest context es desenvolupava un sentit de la intimitat i del que és adequat fer en cada situació.

Els psicòlegs i educadors assenyalen que la privacitat, el control sobre allò que s’oculta i el que es revela d’un mateix, és part fonamental del procés de creixement personal i de la formació d’una identitat pròpia. Sense privacitat i sense intimitat, la pròpia identitat quedaria immersa en un mar invertebrat i a mercè de les onades i les forces externes.

No obstant això, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial estan produint la desaparició d’aquesta esfera íntima o privada. Cada vegada es coneix més de cada un de nosaltres i costa més intentar posar tanques i portes al camp. L’experiment «pandèmia» en què estem immersos, no ha fet més que accelerar aquest procés i comprimir en un any o dos el que en necessitaria cinc o deu.

Em permeto il·lustrar això amb alguns exemples. Si a causa de la pandèmia has decidit comprar online o no utilitzar diners en metàl·lic, totes les teves transaccions estan sent registrades en temps real i emmagatzemades en bases de dades: quins productes compres, quina quantitat, on i a quina hora. Es va fent un perfil detallat dels teus gustos i apetències.

El mateix passa amb la missatgeria i totes les aplicacions que tenim en els mòbils. Per tal de funcionar correctament aquestes aplicacions han de tenir accés als teus contactes, a les teves fotos, al registre de trucades, accés al micròfon, a la càmera… No és impensable que puguin, sense que un se n’adoni, no només copiar fotos o dades sinó també gravar converses d’àudio i vídeo.

Un pas més enllà es dona amb els anomenats assistents personals intel·ligents[1] com l’Alexa (Amazon) que ajuden l’usuari en una sèrie de funcions, de la vida quotidiana, reconeixen la seva veu i són capaços de mantenir una conversa intel·ligent. Perquè el sistema millori contínuament totes les dades són enviades, en temps real, a la matriu de l’empresa, Amazon, la tercera empresa més gran del món segons la seva capitalització de mercat[2]. D’aquesta manera Amazon coneix en temps real totes les teves interaccions, emocions (analitzant dades de veu) i pensaments (Intel·ligència Artificial). L’objectiu és predir el teu comportament i poder anunciar els productes o serveis en el moment que els desitgis. Per descomptat que a part de les aplicacions comercials, aquesta tecnologia és susceptible de tenir aplicacions polítiques i socials.

Els robots d’interacció amb humans, com a cuidadors de gent gran o de nens, poden ser excel·lents ajudes per a l’educació dels joves, controlar la seguretat dels nens o alleujar la soledat de la gent gran, però tots ells per la seva adaptació intel·ligent als seus usuaris i la seva contínua interacció són també font de tot tipus de dades de camp bio-psicològic que emergeixen a la xarxa.

L’avidesa impúdica en la qual tot queda registrat en temps real i emmagatzemat per al procés de dades ja està arribant a les relacions de parella. Tot i les possibilitats de control que ofereix la xarxa, pocs són els governs que limitin els continguts i serveis de pornografia. S’ofereix de manera gratuïta i sense control d’edat en qualsevol moment i lloc. Un nombre creixent usuaris de pornografia i xats sexuals cada vegada més joves[3], sota l’aparent privacitat i protecció que ofereixen les pantalles, estan despullant detalls que pertanyerien a l’àmbit més íntim de les persones.

La tendència és clara i prou contrastada. Sense referències, sense vida íntima i personal, sense relacions sòlides i protegides, quedarem a mercè de les onades. Seria bo parar aquí i preguntar-nos: Cap on anem? Qui ens vol gestionar? On ens volen portar?

https://www.predictiveanalyticstoday.com/top-intelligent-personal-assistants-automated-personal-assistants/

2 https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_public_corporations_by_market_capitalization

3 https://www.lavanguardia.com/vida/20180325/441822490045/alerta-consumo-pornografia-control-adolescentes-ninos.html

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.