El buit interior

Per: Remedios Ortiz
Metge de família
Barcelona, abril 2021
Foto: Pixabay

Quan constatem que en la nostra anatomia som un tub –hi ha un buit interior– aquesta troballa no es limita només a la nostra fisiologia, també fa referència a l’àmbit psicològic i social de la persona.

Si ens aturem a observar la nostra anatomia, ens adonem que ens travessa un tub amb dos orificis: un d’entrada per als aliments i un altre de sortida a través del qual s’excreten els residus, resultat de la digestió i processament d’aquests nutrients que ens aporten l’energia necessària per viure. En el nostre interior portem un buit, envoltat pel sistema digestiu, amb la seva dinàmica i funcions pròpies. D’elles prenem consciència quan sorgeix algun desordre que ens comporta malestar i fins i tot malalties. Quantes consultes i recomanacions tenen com a finalitat afavorir una bona assimilació dels aliments que necessitem per nodrir-nos.

Aquest buit és part integrant de la nostra identitat. No som tancats i compactes, sinó oberts i buits.

En ocasions, per a un bon funcionament del sistema digestiu els especialistes en nutrició recomanen dejunis diaris, repòs com a mesura per donar temps que es reajusti després d’algun tiberi o un període de mals hàbits alimentaris. Hi ha teràpies que recomanen neteja dels nostres intestins per desincrustar, treure restes que van quedant adherits amb el pas dels aliments. Mals hàbits alimentaris mantinguts al llarg de la vida provoquen que les parets del nostre intestí es deformin, i apareguin pòlips o diverticles, fins i tot lesions més greus.

Així, els dejunis, la neteja intestinal, el repòs, són recomanacions per afavorir un millor funcionament de sistema digestiu, freqüentment sobrecarregat per excés d’aliments i àpats ràpids i poc equilibrats.

Si prenem com a exemple aquest tret de la nostra biologia i l’apliquem a altres àmbits de la persona, trobem cert paral·lelisme. Som éssers oberts, en relació constant amb altres persones i amb l’entorn cultural, amb capacitat per rebre i acollir altres tipus de nutrients: notícies, informacions, pensaments, emocions; i per tot això és fonamental trobar l’equilibri; es fa necessari evitar els excessos i mals hàbits, i practicar el manteniment dejunant d’informació brossa, dedicant temps per al repòs i neteja interior.

En la rutina quotidiana teixim xarxes, adquirim compromisos, ens cal immediatesa, estar superinformats i hiperconnectats; sembla que d’una altra manera no estem en la realitat. Aquestes circumstàncies tapen i ofeguen aquest buit del nostre interior, a través del qual ens és possible assimilar la informació i els fets quotidians. Tenir-lo sempre ocupat impedeix que aquesta informació flueixi harmònicament i, sense saber com, notem un desequilibri que aflora a poc a poc i s’expressa amb símptomes d’estrès, insomni, a més de variades patologies d’origen psicosomàtic.

Cercar l’aïllament, la solitud, prendre la determinació de allunyar-se de la rutina i dedicar un temps buit, en blanc, per no fer res, ajuda a recuperar aquest equilibri perdut, resetejar-nos i reconnectar.

En solitud es donen les condicions perquè brotin idees noves per a la creativitat. Tenim exemples de grans figures al llarg de la història que van buscar la solitud i el silenci des d’on van fer sorgir expressions artístiques, models nous de mirar la realitat, propostes i estils de vida.

A més, lluny de considerar la solitud com un risc per a retallar els vincles socials, aquesta possibilita l’aprenentatge d’unes relacions socials sense dependències ni afeccions, fonamentades en la llibertat i el respecte. En la distància es valora i es purifiquen les relacions. La capacitat per estar sols mostra la confiança en els altres; l’experiència de viure amb serenitat la separació és signe de fortalesa en el vincle que ens uneix.

Per tant, la soledat buscada no és en absolut una fugida, sinó un exercici per aprofundir en el nostre buit interior que ens permet descobrir els nostres somnis i projectes més autèntics.

Atendre la cura i el manteniment d’aquest espai intern, dedicar un temps de solitud cada dia per connectar amb aquesta cavitat, revertirà en la nostra salut d’una manera global.

Publicat a la revista RE, edició en castellà. Octubre del 2020

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.