El passat 18 de maig l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació a càrrec del mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats i diplomat en direcció i organització d’empresa, Daniel Gabarró, per parlar plantejar-nos com reduir l’estrès
Va estructurar la formació en cinc estratègies per entendre la globalitat de com nosaltres podem manejar i viure amb menys estrès: «Una certa quantitat d’estrès, l’eutrès, que és bo, ens permet estar actius, fer coses… el que passa és que quan aquesta potència es passa de voltes ens sentim aclaparats i esgotats, i la pregunta seria: “Quan la meva vida s’omple d’estrès, quines estratègies puc fer servir?”».
La primera és la biologia: Quan volem reduir l’estrès hem de tenir present que tenim un cos que té la seva dinàmica, la seva normativa i hem de cuidar el cos per tenir menys estrès. Els estudis científics diuen que dormir un mínim de set hores facilita no tenir estrès, i les persones que dormen menys tenen una tendència a no descansar bé i, sovint, la nostra ment no funciona com hauria de funcionar. Per això, s’ha de vigilar amb la dieta física i psicològica, és a dir, no mirar la televisió, el telenotícies, un thriller just abans de dormir, perquè l’últim que entra a la nostra ment és el que marca la nostra son. També és important la respiració, ja que calma la ment i el cos. Quan respirem amb calma i profundament, automàticament la nostra ment es calma. Aquesta evidència científica és molt útil ensenyar-la fins i tot als infants. Un altre element important és la natura i el que s’anomena «banys de bosc», és a dir, tenir contacte amb la natura, ja que això equilibra la nostra biologia. A més, fer esport suau, tenir cada dia una estona de moviment, tenir una alimentació sana: menjar preferentment fruita, i verdura i mantenir relacions humanes properes i joioses.
La segona estratègia és reeducar la ment: Per gestionar el nostre estrès és important governar la pròpia ment. L’estrès és una tensió que sentim en la nostra ment. Quin és l’origen del que jo sento? L’origen de tots els meus sentiments? D’on han aparegut aquests sentiments? Mentre no sapiguem com funcionem per dintre, difícilment podrem governar el nostre interior. I el més important per poder tenir una vida significativa és que jo mani dins meu. És a dir, governar el que sento, el que he decidit ser, el que genera l’atmosfera emocional i sentimental. Tot el que jo sento neix del que jo penso, té a veure amb les meves veus interiors. Si ens haguessin ensenyat a ser amics de les nostres veus, podríem estar feliços amb els nostres pensaments.
Per reeducar la ment cal identificar els pensaments i veus que tenim, que ens maltracten: que jutgen, comparen, endevinen un futur terrible, exigeixen fingint motivar (has de ser millor…). Això significa que no t’acceptes tal com ets, que no t’estimes. Identificar-los i no fusionar-nos amb ells, és a dir, no lluitar contra ells perquè llavors creixen. No fer-los cas. Abraçar-los des d’un espai de calma i reeducar-los perquè em parlin diferent: cert, assenyat, m’ajudi, repetir-m’ho, relacionar-los amb una cançó… Li dones una forma nova de relacionar-te amb tu, un nou idioma. Substituir el que et diuen per coses que valguin la pena.
La tercera estratègia és parar, respirar i mirar: «T’atures una estona i ets conscient de tu i mentre respires t’adones de tu i que “jo” estic mirant, “jo” soc aquí, aquest “jo” que està immòbil i sempre és idèntic. El fons de l’ésser humà i de l’ésser de Déu és un únic i un mateix fons i quan m’aturo intento tocar aquest fons. Això ho pots fer en qualsevol moment i lloc, buscar el teu fons i allà hi ha un espai de calma que va molt més enllà de l’estrès.»
La quarta és la higiene emocional: «Cada dia fem una higiene física, però al llarg del dia també ens carreguem emocionalment i hem de tenir un espai per deixar anar les tensions del dia. Hi ha una sèrie d’activitats que deixen anar aquestes tensions emocionals amb la veu i amb el cos. Buscar un entorn segur i un sistema senzill com la piscina, ballar, cantar, cridar, però s’ha de moure el cos per no tensar-se.»
La cinquena i última estratègia és actuar des dels valors: «El primer pas és descobrir els propis valors que tinc i una forma bastant raonable de fer-ho és en acció, en coses que ja faig, no en aquelles que m’agradaria fer.» Va proposar pensar tres relacions difícils i tres relacions joioses i si observem, veurem que amb les persones que estimem fem coses diferents d’aquelles amb les que no estimes. A les persones que estimes intentes escoltar-les, els hi dones temps, fas servir una sèrie de valors que són un fet. Com canviarien les difícils si apliquessis aquests valors que ja apliques a les joioses? I una vegada descoberts, actuar per expressar-los conscientment. Nosaltres vivim exactament la quantitat d’amor que som capaços de mobilitzar, és a dir, jo no puc viure l’amor que tu em tens, sinó l‘amor que jo et tinc a tu. I vist des d’aquesta perspectiva, hem de descobrir els nostres valors per actuar des d’ells i la nostra vida s’omplirà d’autoestima perquè ens sentirem valuosos, és a dir, l’autoestima apareix com una conseqüència natural. Un cop descoberts els valors, actuar només dins la teva realitat.
Va afirmar que per manejar l’estrès hem de deixar de “robar” els problemes als altres. Gran part del nostre estrès ve perquè “robem” els problemes dels altres, volem que pensin, facin, com nosaltres volem. A més, hem de fer les coses sense obligació, sinó perquè ho hem decidit. I, per últim, renunciar a l’èxit, ja que si fallo cap veu no em maltracta.
Aquesta exposició va possibilitar el diàleg entre els assistents, ja que va haver-hi aclariments entre les emocions i els sentiments i hi havia interès a practicar aquestes estratègies per sentir-se bé.