Per: Jordi Palou-Loverdos
Director de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU (www.cartadelapaz.org)
Barcelona, maig 2021
Foto: Pixabay
Com sabem, en aquest pla d’existència, la vida dels éssers humans, la vida de la humanitat, la vida d’animals, plantes i el planeta sencer està en constant canvi i transformació. Sempre ha estat així, però en les darreres dècades el canvi s’accelera exponencialment.
Les gotes de rosada de cada albada són alhora noves i alhora estan connectades amb el vapor d’aigua de les nits i els dies precedents i, en última instància, estan connectades amb els asteroides i cometes que ens van regalar l’aigua des del cel fa milions d’anys. Cada matí es transformen i s’evaporen, elevant-se.
Com sabem també, tant la Terra com els éssers estem composts bàsicament d’aigua. La cristal·lització canviant de l’aigua i els diferents noms i formes en què es presenta el mateix element i essència, com a rosada, gebre, gel, neu, pluja, vapor d’aigua, boira, núvol, llàgrimes, riu, mar, oceà… ens conviden a contemplar, alhora, els canvis constants i també l’existència continuada, amb el sol i la lluna ballant sobre les nostres existències i horitzons circulars. L’aigua de la qual estem composts es constitueix en canal per als intercanvis en les nostres relacions, en la qual ment i cor se serveixen d’ones electromagnètiques. No en va, l’aigua s’ha associat simbòlicament, en moltes cultures, amb la vida, l’aspecte femení, els sentiments i emocions.
La Carta de la Pau dirigida a l’ONU –impulsada inicialment per la Universitas Albertiana i l’Àmbit d’investigació i difusió Maria Corral– destaca al punt V «[…] els éssers humans, pel mer fet d’existir –podent no haver existit–, tenim una relació fonamental: ésser germans en l’existència. Percebre aquesta fraternitat primordial en l’existència, ens farà més fàcilment solidaris en obrir-nos a la societat.».
La crisi (canvi) global que estem vivint ens convida a prendre consciència d’aquesta existència compartida, en la qual gairebé 7.700 milions d’éssers humans i centenars de milers de milions d’altres éssers en la mateixa gota d’aigua suspesa en l’univers compartim la vida en temps present. No és la primera pandèmia que vivim i, probablement, no serà l’última. Però no havia afectat tants éssers alhora, interconnectats de manera natural, encara que també de manera telemàtica, com mai en la història. Aquesta sindèmia causada per un virus minúscul i invisible posa de manifest no sols afectacions a la salut individual i col·lectiva, sinó també greus desigualtats, malalties físiques i socials i injustícies, que ja eren aquí, però ara continuen sortint al descobert. També ha tret a la llum innombrables iniciatives i accions de solidaritat i compassió pels que ploren a prop i els que ploren més enllà de l’horitzó.
L’aprofundiment de la polarització en persones i comunitats, l’extensió de la por a tots els nivells, les espirals de violències directes, culturals i/o estructurals, les voluntats i accions de domini sobre els altres fan creure –tant als que es beneficien aparentment com a les persones i comunitats afectades –que aquestes situacions són reals i perviuran en el temps. Els més diversos científics, filòsofs i persones de diverses cultures i espiritualitats ens recorden que la foscor no existeix: la foscor és només l’absència de llum. Malgrat el soroll de les foscors es mouen en silenci innombrables persones i comunitats per portar la llum allí on no apareix o està amagada. Vivim una oportunitat per elevar la nostra consciència individual i col·lectiva que no podem deixar passar.
En aquest context, fa més d’un any que, inspirats per les persones i l’esperit de les Cherokee Peace Villages, vam iniciar el camí de la iniciativa denominada Ésser en Pau / Ser en Paz (Eep!), un diàleg de qualitat i amb una metodologia en tres fases en diversos àmbits i dimensions, focalitzant l’atenció en la situació social i política a Catalunya-Espanya com també l’Eep/Pandèmia, des del confinament del passat març del 2020.
Fa unes setmanes la Venerable Dhyani Ywahoo (líder espiritual Cherokee que recull la tradició de 27 generacions), ho expressava lúcidament: «[…] Es diu que ocults dins de la ignorància, quan es rastregen fins a la seva arrel, podríem trobar remeis de mètodes hàbils i activitat compassiva; ara és el moment de fer-ho. L’entrellaçament quàntic revela que el nostre pensament i la nostra paraula ressonen a través del camp del potencial i busquen manifestar-se com quelcom relativament real. Ara és el moment que cadascun de nosaltres conreï acuradament la paraula i l’acció que potencien la força vital i la saviesa.».
El repte del nostre present –i de la nostra vida– no es pot expressar millor en poques paraules. Hem d’aplicar «re-meis» (re-medio) quan hem perdut –aparentment– el medi, quan perdem el centre, sigui físicament, mentalment, emocionalment i espiritualment, personal, comunitari o global. Davant la pèrdua del centre apliquem meditatio, mediatio, medicatio (que comparteixen l’arrel «medi», aplicat a diferents nivells).
Abans de començar el diàleg, abans d’expressar paraules, convidem al silenci de la meditatio, per reconnectar amb el nostre medi o centre original personal i col·lectiu, per focalitzar-nos en la Llei de la Vida impresa en les nostres cèl·lules i éssers, unes gotes elevades que descansen en un llac en pau i irradien noves ones electromagnètiques circularment en totes direccions.
Una vegada estem preparats facilitem entre nosaltres l’expressió de les paraules i els silencis a través de la mediatio, trobant un nou medi i centre col·lectiu a través del diàleg social mediador; un espai i un temps d’expressió i escolta a foc lent, de descans i activació que convida a transformar les emocions i pensaments negatius, així com els ressentiments individuals i col·lectius, alguns fins i tot ressentiments històrics causats per traumes individuals i col·lectius passats, en pensaments i accions originals que emergeixen dels nostres centres retrobats, nous mitjans dinàmics que ens harmonitzen com a persones i pacifiquen els nostres entorns.
Finalment, a partir dels nous centres generats per aquest diàleg de qualitat, convidem a realitzar la generació de la «visió comuna» com fan des d’antigor nombroses tradicions culturals i espirituals del planeta. Ens apliquem i apliquem al planeta medicatio, el bon «re-mei» i la bona medicina de cultiu de les nostres millors llavors per les persones i per a les persones, per a tots els éssers. Irradiem una visió comuna que impregna tots els camps i nivells, des de les nostres entranyes fins a embolicar de curació i llum tot el planeta.
Vivim per ser, com dibuixa el salmó en el seu viatge circular per les rosades de la vida, nedant a contracorrent cap a les aigües cristal·lines que un dia el van veure néixer. A través de meditació, mediació i medicació, interconnectades, convidem a cristal·litzar l’harmonia –en nosaltres i al nostre voltant– com una nova gota de rosada en l’alba.