Responsabilitat i corresponsabilitat
Per: Sofia Gallego
Psicòloga i pedagoga
Setembre 2021
Foto: Pixabay
Durant tot l’estiu ha estat un tema recurrent a la premsa i a les tertúlies radiofòniques o televisives i sense quedar-ne al marge en les llargues sobretaules estiuenques. Em refereixo a les situacions viscudes en diversos indrets del país que, conegudes com botellons, fan referència a les reunions multitudinàries de joves que amb alcohol, música i suposadament altres al·licients es formen, especialment els caps de setmana, en espais públics oberts.
De cap de les maneres pretenc donar una opinió de persona experta, entre d’altres coses perquè no ho soc, simplement vull compartir la visió com a ciutadana preocupada per totes les problemàtiques que de manera més o menys intensa afecten la vida social de gran part de la societat: uns, els joves, perquè en són els protagonistes; el sector poblacional de la maduresa en ser els pares o tutors dels joves protagonistes i gairebé segur subjectes a horaris laborals; les persones grans que veuen amenaçat el seu descans de la mateixa manera que altres grups de població.
De fet el fenomen dels botellons no té l’origen en la pandèmia que tan insistentment es va perllongant, anteriorment ja es donaven, però sense tanta insistència ni tan multitudinaris com ara. Molts joves no podien pagar l’import de les begudes que es dispensaven en els locals d’oci nocturn i varen prendre la decisió de comprar a qualsevol supermercat la beguda alcohòlica i consumir-la a l’aire lliure. Sens dubte, la bonança del clima ajuda i molt a què es produeixin aquestes situacions.
La conjuntura general actual que afecta els joves certament és força complicada: la manca d’expectatives de futur, un mercat laboral molt precari, manca de relació social produïda pels mesos de confinament domiciliari en els primers mesos i més tard les restriccions de la presencialitat que es va haver d’imposar en els centres educatius de tots els nivells i també la manca d’alternatives a la situació actual. Per altra banda socialment s’ha anat elaborant un model de joventut molt dilatat en el temps: cada vegada es considera joves a persones amb menys edat i alhora es segueix considerant joves a persones amb més anys que no pas fa un temps. En definitiva, els joves es troben en una situació mancada de vies de sortida que els puguin conduir a poder-se plantejar el futur de manera engrescadora.
Així doncs ens trobem amb un problema que pot tenir diverses unitats d’anàlisi a més de les apuntades anteriorment: com a problema sanitari, com a problema d’ordre públic, com a problema de consum de substàncies tòxiques, sabent que l’alcohol es pot considerar una substància tòxica.
Com a problema sanitari no cal afegir res més sinó fer esment de les recomanacions que les autoritats sanitàries donen en relació a la conveniència de restringir les relacions socials a causa de l’alta transmissibilitat del virus que ens té a tots tenallats. Com a consum de substàncies tòxiques que sembla que les moltes campanyes de prevenció no han tingut els resultats esperats. Com a problema d’ordre públic a l’entrar en un conflicte de drets: els drets dels joves a divertir-se i el dret de la resta de població al descans.
És una circumstància que entre tots s’han de trobar vies de sortida per ajudar els joves a reconduir i elaborar la seva possible frustració, però per damunt de tot donar possibilitats reals per poder afrontar el futur amb unes mínimes garanties d’èxit.
En cap cas la meva intenció ha estat justificar els fets, solament he volgut donar algunes reflexions tot esperant que estudis científics sòlids del problema puguin aportar vies d’intervenció social.