Laberint interior
Per: Joan Romans i Siqués
Físic
Octubre 2021
Foto: Pixabay
«La guerra més difícil és la que l’home ha de lliurar contra ell mateix, perquè és intramurs i no admet ni pau ni treva.» Aquestes paraules les va adreçar el savi i captiu Abdal·là Salomó a Tirant quan aquest va guanyar una batalla contra l’imperi turc. Això està narrat en la famosa novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc de Joanot Martorell [1]. Clarament l’advertia que era més fàcil guanyar un ocasional enemic exterior en un camp de batalla que no pas haver de lidiar amb tots els conflictes interiors a què un s’enfronta amb si mateix amb tants i tants aspectes del propi ésser.
Aquestes poques paraules poden induir-nos a algunes reflexions. En qualsevol conflicte massa sovint tendim a buscar-ne la causa o –el que és pitjor–la culpabilitat fora de nosaltres mateixos i ho fem per diferents raons: per eludir responsabilitats, i així evitem de rectificar i canviar les nostres maneres de pensar i actuar; per sentir certa complaença en poder acusar una altra persona; per creure que som millors que els demés, en una mostra d’orgull dissimulat; o simplement per pura comoditat, perquè és la via més fàcil. Tots aquests motius poden ser més o menys inconscients però els donem per bons i així ens sentim alliberats de tota participació, culpa o responsabilitat.
Quan busquem culpables fora de nosaltres mateixos sovint estem creant enemics si realment no eren els causants del nostre problema; estem inventant conflictes innecessaris, com si no n’hi hagués prou amb els ja ordinàriament tenim; ni ajudem en res a mantenir els delicats llaços de convivència amb qui ens relacionem.
I si realment el causant del nostre mal és l’altre ja sigui voluntàriament o sense ser-ne conscient, caldran moltes dosis de bon tracte, de diàleg, de seny i de correcció cordial o amistosa per ambdues parts a fi de resoldre el conflicte.
Però, ai! Sovint som nosaltres mateixos els vertaders i únics responsables dels nostres errors i decisions equivocades, ja sigui per les naturals limitacions humanes, per deixadesa o per manca de consciència de responsabilitat de les conseqüències dels nostres actes en nosaltres mateixos i en els demés. És ben evident que els altres ens condicionen molt, però al capdavall cadascú és responsable dels seus propis actes.
En poques i encertades paraules ja ens ho adverteix l’evangeli quan ens diu que és més fàcil veure la palla en l’ull aliè que la biga en el propi. Sembla doncs que aquesta manera de fer està molt arrelada en la condició humana.
Per què no mirem més el nostre interior i busquem i analitzem les motivacions que ens porten a obrar de determinada manera? Si dediquem esforços per pacificar les relacions amb els altres, per què no comencem per nosaltres mateixos i no fem més exercici de meditació/reflexió/autoanàlisi per mirar d’obrar correctament evitant així un munt de conflictes personals i amb els demés? Hi guanyarem tots. Si ens mirem al mirall cada dia per veure quina cara fem, també caldria saber fer una mirada més profunda per veure el nostre i –vertader– jo interior.
I aquest viatge cap a l’interior de nosaltres mateixos convé fer-lo acompanyats d’altres que ens ajudin a no perdre’ns. Així com un va al metge per guarir les seves malalties i necessita del seu ajut per guarir-se, a vegades també serà necessari l’ajuda i el consell de persones que amb el seu mestratge o experiència ens podran guiar en el camí vers la interioritat. Som cos i ment.
I no oblidem que de conflictes sempre en tindrem pel sol fet de viure. Conflictes amb els demés –la convivència humana és tant difícil! – i amb nosaltres mateixos per la gran complexitat de la psicologia humana. Caldrà navegar pels mars interiors de la pròpia persona i mirar d’arribar a bon port malgrat les inclemències i tempestes que tan sovint ens provoquem.
Sí, cal mirar-se en un mirall –ben net– i descobrir-hi el camí. I no oblidar les paraules del savi Abdal·là Salomó quan advertia Tirant que les batalles interiors eren més difícils que les de la guerra.
Sense oblidar que per més que ho vulguem evitar sempre serem víctimes dels errors i males arts pròpies i dels altres. Som humans.
[1] Tirant lo blanc. Joanot Martorell. Versió completa en català actual per Màrius Serra. Edicions Proa. Pàg 340